Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperàvem trobar més col•laboració de la ciutadania; assolíem quasi les 1200 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya i tenia coll avall, que llevat de comptades ocasions, ens caldria trepitjar, amunt i avall Catalunya, esperant trobar un interlocutor que ens pogués explicar de viva veu, on és o era, l’escola, publica, privada, confessional ,..., abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Llegia que Josep Torres i Argullol (Sallent, Bages, 1850? — Montevideo, 1909) fou l’autor de l’església de Sant Josep de la Colònia Pons , construïda a l'any 1877, per encàrrec de Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893). Josep Torres i Argullol pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a d’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort http://enciclopedia.cat/EC-FE-0233201.xml
Hom pensa que l’edifici del Convent, escola de nenes i ‘casa de les noies’ aixecat l’any 1893, annex a l’església es obra d’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949). Com també el que es troba al seu davant.
![]()
![]()
Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,..., també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides. Aleshores l’església catòlica catalana va estar amatent a satisfer aquella demanda, aquest fet no el pot esborrar res, ni la infame ‘Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España’
http://www.unizar.es/ice/uez/wp-content/uploads/2008/11/iglesia-carta-colectiva-obispos-1937.pdf
Les Colònies, Industrials, Agrícoles, Mineres,.., de Catalunya, son un dels ‘grans forats negres’ de nostra patrimoni històric i/o artístic, esperonem a TOTS els catalans a participar en aquesta tasca de ‘recuperació de la memòria històrica’.
José Enrique de Olano y Loyzaga (Liverpool, Reino Unido; 28 de març de 1858 - Barcelona, España; 3 de desembre de 1934), era nomenat I Comte de Fígols, El 25 de febrer de 1909 pel monarca Alfonso XIII
Eusebi Güell y Bacigalupi, (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918), era nomenat I Comte de Güell, el 20 d’octubre de 1910 pel rei Alfonso XIII
Lluís Gonzaga Pons i Enrich (Manresa, 2 de febrer de 1844 - Barcelona, 1921), malgrat que l‘any 1908 va oferir un gran banquet al rei Alfons XIII que sojornava a la Torre Nova, de la Colònia Pons, no rebé cap títol nobiliari.
Idèntic pagament rebrien Lluís Alfons Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) i Artur Sedó i Guixard (Barcelona, 1881- 1965), ambdós gestors de la Colònia Sedó d’Esparraguera.
Curiosament Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), Conseller de la Generalitat republicana i President de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980, era nomenat I Marques de Tarradellas, , el 24 de juliol de 1986 pel rei Joan Carles I
Déu cega als que vol perdre.
Llegia que Josep Torres i Argullol (Sallent, Bages, 1850? — Montevideo, 1909) fou l’autor de l’església de Sant Josep de la Colònia Pons , construïda a l'any 1877, per encàrrec de Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893). Josep Torres i Argullol pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a d’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort http://enciclopedia.cat/EC-FE-0233201.xml
Hom pensa que l’edifici del Convent, escola de nenes i ‘casa de les noies’ aixecat l’any 1893, annex a l’església es obra d’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949). Com també el que es troba al seu davant.
Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,..., també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides. Aleshores l’església catòlica catalana va estar amatent a satisfer aquella demanda, aquest fet no el pot esborrar res, ni la infame ‘Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España’
http://www.unizar.es/ice/uez/wp-content/uploads/2008/11/iglesia-carta-colectiva-obispos-1937.pdf
Les Colònies, Industrials, Agrícoles, Mineres,.., de Catalunya, son un dels ‘grans forats negres’ de nostra patrimoni històric i/o artístic, esperonem a TOTS els catalans a participar en aquesta tasca de ‘recuperació de la memòria històrica’.
José Enrique de Olano y Loyzaga (Liverpool, Reino Unido; 28 de març de 1858 - Barcelona, España; 3 de desembre de 1934), era nomenat I Comte de Fígols, El 25 de febrer de 1909 pel monarca Alfonso XIII
Eusebi Güell y Bacigalupi, (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918), era nomenat I Comte de Güell, el 20 d’octubre de 1910 pel rei Alfonso XIII
Lluís Gonzaga Pons i Enrich (Manresa, 2 de febrer de 1844 - Barcelona, 1921), malgrat que l‘any 1908 va oferir un gran banquet al rei Alfons XIII que sojornava a la Torre Nova, de la Colònia Pons, no rebé cap títol nobiliari.
Idèntic pagament rebrien Lluís Alfons Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) i Artur Sedó i Guixard (Barcelona, 1881- 1965), ambdós gestors de la Colònia Sedó d’Esparraguera.
Curiosament Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), Conseller de la Generalitat republicana i President de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980, era nomenat I Marques de Tarradellas, , el 24 de juliol de 1986 pel rei Joan Carles I
Déu cega als que vol perdre.