Riner té una superfície de 47,1 km² , una població a darreries de l’any 2016 de 261, és un indret força desconegut, i està inclòs al ‘ forat negre de Catalunya ‘ ; el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a Freixinet, on retrataria el fossar, l’edifici que acollia l’escola pública, abans i durant una bona part de la dictadura franquista, i l’església advocada a Sant Cristòfol / Cristòfor / Mennam de la que patrimoni Gencat ens diu que és una un edifici religiós d’estil neoclàssic rural, de planta rectangular d'una sola nau i orientada a l'est. Hi ha una petita construcció adossada a la cara sud, per tal d'obrir una capella a l'interior de l'església. La porta, a la cara sud, és allindada i està flanquejada per dos pilastres motllurades que sustenten un entaulament amb frontó triangular; dintre del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Cristòfol. Al damunt de la portalada hi ha un petit rosetó i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta té la data de 1698. Al davant de l'església hi ha tres esgraons de pedra picada. El parament és de carreus tallats i col•locat en filades.
No podia accedir al seu interior - com havia fet sortosament Jordi Contijoch Boada -, i em perdia la contemplació dels seus magnífics retaules.
Retaule major.
Retaule lateral.
Al costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866.
Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Solsonès ], en realitat foren una única persona.
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
L'església de Freixenet era sufragània de la parròquia de Riner.
El senyoriu de Freixenet havia estat de la família dels Pinós.
Ramon de Pinós, senyor de Cellers, el va vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de Cardona.
El sostre demogràfic de Riner s’assolia l’any 1857 amb 801 ànimes; el Solsonès acollia aleshores 16.182 habitants, dels que únicament vivien a Solsona 2.671, a darreries de l’any 2016 es concentraven a la Capital comarcal i seu del Bisbat
8.914 persones de les 13.313 que vivien a la comarca. La conclusió és simple, el món agrícola es queda sense gent. Trobar solució a aquest problema serà una de les tasques que haurà de resoldre la República Catalana.
De les Lloses al Ripollès, havíem dit ‘ A les Llosses, hi ha mil coses’, de Riner al Solsonès, diem ara ‘ I a Riner n’hi ha un miler’. http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Capella de l'Avellanosa
Capella de Sant Gabriel
Església de Santa Maria de Su
Església Parroquial de Sant Martí de Riner
Sant Cristòfol de Freixenet
Sant Jaume de Riner
Santa Susanna
Església de Sant Diumenge
Santuari del Miracle
Capella de Bon Repós
Capella de la desaparició del Miracle
Capella de Miralles
Mare de Déu de les Neus de Casamartina
Sant Miquel de Xixons
Sant Tiburci de Vilorbina
Capella del Sant Crist del fossar de Freixinet
Capella del fossar de Su
....
En algun lloc situen al terme de Riner l'església de Sant Grau
El Solsonès espera la vostra visita, no els decebreu, oi ?.
No podia accedir al seu interior - com havia fet sortosament Jordi Contijoch Boada -, i em perdia la contemplació dels seus magnífics retaules.
Retaule major.
Retaule lateral.
Al costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866.
Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Solsonès ], en realitat foren una única persona.
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
L'església de Freixenet era sufragània de la parròquia de Riner.
El senyoriu de Freixenet havia estat de la família dels Pinós.
Ramon de Pinós, senyor de Cellers, el va vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de Cardona.
El sostre demogràfic de Riner s’assolia l’any 1857 amb 801 ànimes; el Solsonès acollia aleshores 16.182 habitants, dels que únicament vivien a Solsona 2.671, a darreries de l’any 2016 es concentraven a la Capital comarcal i seu del Bisbat
8.914 persones de les 13.313 que vivien a la comarca. La conclusió és simple, el món agrícola es queda sense gent. Trobar solució a aquest problema serà una de les tasques que haurà de resoldre la República Catalana.
De les Lloses al Ripollès, havíem dit ‘ A les Llosses, hi ha mil coses’, de Riner al Solsonès, diem ara ‘ I a Riner n’hi ha un miler’. http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Capella de l'Avellanosa
Capella de Sant Gabriel
Església de Santa Maria de Su
Església Parroquial de Sant Martí de Riner
Sant Cristòfol de Freixenet
Sant Jaume de Riner
Santa Susanna
Església de Sant Diumenge
Santuari del Miracle
Capella de Bon Repós
Capella de la desaparició del Miracle
Capella de Miralles
Mare de Déu de les Neus de Casamartina
Sant Miquel de Xixons
Sant Tiburci de Vilorbina
Capella del Sant Crist del fossar de Freixinet
Capella del fossar de Su
....
En algun lloc situen al terme de Riner l'església de Sant Grau
El Solsonès espera la vostra visita, no els decebreu, oi ?.