La Coromina de Cardona era literalment un jardí a l’altre costat del riu Cardener, a l’ombra quasi de l’emblemàtic Castell, fins ben entrat el segle XIX.
L’explotació del salí portaria fins a la Coromina persones d’arreu, vinculades moltes elles al món de la mineria en els seus llocs d’origen.
L’estultícia més que la sobreexplotació – que també - feien necessari desviar el curs del Cardener, calia allunyar-ho al màxim per evitar i/o reduir les filtracions que un dia i altre obrien bòfies que feien témer que Cardona s’ensulsiés de forma irremissible.
La Coromina d’avui és un indret poc o gens atractiu, la propietat està més desvalorada que a la resta del REINO DE ESPAÑA, a les conseqüències de la corrupció política i econòmica propiciada pels ‘politics professionals’ – que es pateixen per arreu, i d’una forma molt especial a Catalunya - cal afegir en aquest indret el risc cert d’un esfondrament generalitzat com a conseqüència d’una pèssima gestió dels recursos naturals que llògicament – estem encara al REINO DE ESPAÑA – no han tingut per als seus autors la més mínima reprovació des dels poders públics.
No trobava cap dada de la Capella de la Verge de Montserrat, sembla però, de factura recent, i respon sens dubte a la fe senzilla dels que aquí viuen, als que sens dubte mou l’esperança en l’acompliment del que es recull en alguna de les estrofes del Virolai:
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de món país,
dons i virtuts deixeu-li per florida,
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Avui, Catalunya tota, gira els seus ulls vers la Mare de Déu, i s’afegeix a aquesta pregaria.
![]()
Jo, davant la petita capella, mitjançat la Mare de Déu de Montserrat, aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !
![]()
Ens agradarà tenir noticia de l’autor, i àdhuc de la història d’aquesta Capella a l’emai coneixercatalunya@gmail.com
L’explotació del salí portaria fins a la Coromina persones d’arreu, vinculades moltes elles al món de la mineria en els seus llocs d’origen.
L’estultícia més que la sobreexplotació – que també - feien necessari desviar el curs del Cardener, calia allunyar-ho al màxim per evitar i/o reduir les filtracions que un dia i altre obrien bòfies que feien témer que Cardona s’ensulsiés de forma irremissible.
La Coromina d’avui és un indret poc o gens atractiu, la propietat està més desvalorada que a la resta del REINO DE ESPAÑA, a les conseqüències de la corrupció política i econòmica propiciada pels ‘politics professionals’ – que es pateixen per arreu, i d’una forma molt especial a Catalunya - cal afegir en aquest indret el risc cert d’un esfondrament generalitzat com a conseqüència d’una pèssima gestió dels recursos naturals que llògicament – estem encara al REINO DE ESPAÑA – no han tingut per als seus autors la més mínima reprovació des dels poders públics.
No trobava cap dada de la Capella de la Verge de Montserrat, sembla però, de factura recent, i respon sens dubte a la fe senzilla dels que aquí viuen, als que sens dubte mou l’esperança en l’acompliment del que es recull en alguna de les estrofes del Virolai:
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de món país,
dons i virtuts deixeu-li per florida,
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Avui, Catalunya tota, gira els seus ulls vers la Mare de Déu, i s’afegeix a aquesta pregaria.
Jo, davant la petita capella, mitjançat la Mare de Déu de Montserrat, aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !
Ens agradarà tenir noticia de l’autor, i àdhuc de la història d’aquesta Capella a l’emai coneixercatalunya@gmail.com