Aclaria dubtes amb l’Ester Llobet Fornells, el primer convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata es pot datar l’any 1896 estava situat a l’edifici que es troba damunt de l’hort. Pensem que en aquest edifici impartien també educació a les nenes de Palà les Germanes Dominiques de l'Anunciata que deixen la Colònia Palà i s’instal•len a la Colònia Valls en els primers anys del segle XX
![]()
Primer convent
Sense trobar constància de la data ni de l’autor, s’aixeca un nou Convent en un plànol inferior a l’església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi, ambdós edificis tenen una entrada comú, i per accedir a les escoles cal baixar unes escales. Almenys des de l’any 1922 i fins el 18 de juliol de 1936 s'encarregaren de l'ensenyament de les nenes les Religioses Mercedàries de Catalunya.
![]()
Segon convent. M’expliquen que volien convertir-lo en una Residència per a persones grans. Recordeu que l’únic accés es feia – avui està tancat – per unes escales.
Des del 14 de setembre de 1939 fins el 18 de febrer de 1946 es fan càrrec del Col•legi de Palà, les Religioses Filles de Sant Vicenç de Paül.
A partir de l’any 1946 tornaran les religioses Mercedàries.
Pel que fa a l’escola del nens almenys des de l’any 1927, i també sense trobar constància del seu autor, s’aixoplugava en una de les torres situades a la part més alta de la Colònia.
![]()
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte, que dissenyava la ‘Colònia de les flors’, i almenys l’edifici de la primera Torre de l’Amo; el primer Convent; l’Església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi; la segona Torre de l’Amo, o la casa Pairal dels Palà situada al costat de l’església, i el segon convent i escola de noies.
![]()
Església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi i l'actual Torre de l'Amo
Per descomptat si advertiu errors i/o omissions sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, fent meves les paraules del Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, la Selva, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya, no tenim ‘ la pell de préssec ‘.
Primer convent
Sense trobar constància de la data ni de l’autor, s’aixeca un nou Convent en un plànol inferior a l’església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi, ambdós edificis tenen una entrada comú, i per accedir a les escoles cal baixar unes escales. Almenys des de l’any 1922 i fins el 18 de juliol de 1936 s'encarregaren de l'ensenyament de les nenes les Religioses Mercedàries de Catalunya.
Segon convent. M’expliquen que volien convertir-lo en una Residència per a persones grans. Recordeu que l’únic accés es feia – avui està tancat – per unes escales.
Des del 14 de setembre de 1939 fins el 18 de febrer de 1946 es fan càrrec del Col•legi de Palà, les Religioses Filles de Sant Vicenç de Paül.
A partir de l’any 1946 tornaran les religioses Mercedàries.
Pel que fa a l’escola del nens almenys des de l’any 1927, i també sense trobar constància del seu autor, s’aixoplugava en una de les torres situades a la part més alta de la Colònia.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte, que dissenyava la ‘Colònia de les flors’, i almenys l’edifici de la primera Torre de l’Amo; el primer Convent; l’Església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi; la segona Torre de l’Amo, o la casa Pairal dels Palà situada al costat de l’església, i el segon convent i escola de noies.
Església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi i l'actual Torre de l'Amo
Per descomptat si advertiu errors i/o omissions sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, fent meves les paraules del Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, la Selva, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya, no tenim ‘ la pell de préssec ‘.