Retratava a indicació de la Maria Jesús Lorente Ruiz , l’edifici de l’Escola Vedruna de Cambrils, que desprès de 126 anys de presència ininterrompuda d’aquesta Comunitat Religiosa docent, veia com les darreres – i anònimes Germanes – marxaven el 31 d’agost de l’any 2013.
![]()
![]()
http://reusdigital.cat/noticies/la-comunitat-de-monges-vedruna-deixa-cambrils-despres-de-126-anys
El 16 de desembre de 1886 es va inaugurar, a Cambrils, l'edifici que havia impulsat l'advocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), , i que anava destinat a l'ensenyament dels xiquets i xiquetes de la població. L'edifici acollia dues ordres religioses, una per a xiquets i l'altre per a xiquetes. Precisament van ser les monges de la comunitat Vedruna les que van començar les classes, el 7 de gener de 1887. L'ensenyança als xiquets al nou edifici va començar més tard, el 9 de maig d'aquell mateix 1887, i anava a càrrec dels pares de la Sagrada Família, presents a Cambrils fins el 15 de juliol de 1895.
http://www.revistacambrils.cat/index.php?reportatge=true&c_noticia=4173
El 25 d'octubre d'aquest mateix any prenien possessió de l'escola masculina els pares Carmelites que només s'hi van estar uns mesos.
Els germans de la Salle no van arribar a Cambrils fins el 14 d'agost de 1900. Les germanes van ser on hi ha ara el col•legi la Salle fins l'any 1898 en què es van traslladar a l'edifici del carrer de les Creus.
Segons explicava Josep Salceda Castells (Cambrils, 14 de març de 1923 - Cambrils, 5 d'octubre de 2011 ) en una de les seves Estampes Cambrilenques, l'arribada de les monges a Cambrils, el 16 de desembre de 1886, es va convertir en tot un esdeveniment social i van ser rebudes per una gran part de la població.
Les primeres cinc germanes que van regentar la comunitat Vedruna a Cambrils van ser la superiora M. Victòria Granès i les germanes Concepció Petit, Rosa Blay, Maria Grases i Eulàlia Vallès.
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854) fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes, com molts ‘bons/es’ catòlics va dedicar els seus esforços a suplir l’abandó i/o la deixadesa del ESTADO en matèria d’educació. Avui, quan s’intenta confondre en un ‘totum revolutum’ els partits politics corruptes – quasi tots – i l’església catòlica – només puc parlar de la església catalana - es fa un exercici d’extremada perversió - faltar a la verdad, en diuen al REINO DE ESPAÑA -, i d’una forma molt especial a Cambrils, on va néixer el Venerable , Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Les escoles, confessionals, privades o públiques habitualment no tenen la qualificació de ‘ monuments ‘ ; aquest fet confirma que la prestació d’aquest ‘serveu públic’ , s’ha donar sempre des del REINO DE ESPAÑA molt a contracor, el famós ESTADO DE DERECHAS – ells en diuen de DERECHO - va començar les retallades per l’educació, la sanitat, els serveis socials, les pensions públiques,... , com tothom recorda, oi?.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Cambrils
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
http://www.cambrils.cat/arxiu/recerca-i-difusio/difusio-del-patrimoni-cultural/patrimoni-col-lectiu/escoles-1/salle-i-vedruna
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/08/aquest-edifici-era-lescola-publica-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/histories-de-la-salle-cambrils.html
http://reusdigital.cat/noticies/la-comunitat-de-monges-vedruna-deixa-cambrils-despres-de-126-anys
El 16 de desembre de 1886 es va inaugurar, a Cambrils, l'edifici que havia impulsat l'advocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), , i que anava destinat a l'ensenyament dels xiquets i xiquetes de la població. L'edifici acollia dues ordres religioses, una per a xiquets i l'altre per a xiquetes. Precisament van ser les monges de la comunitat Vedruna les que van començar les classes, el 7 de gener de 1887. L'ensenyança als xiquets al nou edifici va començar més tard, el 9 de maig d'aquell mateix 1887, i anava a càrrec dels pares de la Sagrada Família, presents a Cambrils fins el 15 de juliol de 1895.
http://www.revistacambrils.cat/index.php?reportatge=true&c_noticia=4173
El 25 d'octubre d'aquest mateix any prenien possessió de l'escola masculina els pares Carmelites que només s'hi van estar uns mesos.
Els germans de la Salle no van arribar a Cambrils fins el 14 d'agost de 1900. Les germanes van ser on hi ha ara el col•legi la Salle fins l'any 1898 en què es van traslladar a l'edifici del carrer de les Creus.
Segons explicava Josep Salceda Castells (Cambrils, 14 de març de 1923 - Cambrils, 5 d'octubre de 2011 ) en una de les seves Estampes Cambrilenques, l'arribada de les monges a Cambrils, el 16 de desembre de 1886, es va convertir en tot un esdeveniment social i van ser rebudes per una gran part de la població.
Les primeres cinc germanes que van regentar la comunitat Vedruna a Cambrils van ser la superiora M. Victòria Granès i les germanes Concepció Petit, Rosa Blay, Maria Grases i Eulàlia Vallès.
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854) fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes, com molts ‘bons/es’ catòlics va dedicar els seus esforços a suplir l’abandó i/o la deixadesa del ESTADO en matèria d’educació. Avui, quan s’intenta confondre en un ‘totum revolutum’ els partits politics corruptes – quasi tots – i l’església catòlica – només puc parlar de la església catalana - es fa un exercici d’extremada perversió - faltar a la verdad, en diuen al REINO DE ESPAÑA -, i d’una forma molt especial a Cambrils, on va néixer el Venerable , Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Les escoles, confessionals, privades o públiques habitualment no tenen la qualificació de ‘ monuments ‘ ; aquest fet confirma que la prestació d’aquest ‘serveu públic’ , s’ha donar sempre des del REINO DE ESPAÑA molt a contracor, el famós ESTADO DE DERECHAS – ells en diuen de DERECHO - va començar les retallades per l’educació, la sanitat, els serveis socials, les pensions públiques,... , com tothom recorda, oi?.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Cambrils
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
http://www.cambrils.cat/arxiu/recerca-i-difusio/difusio-del-patrimoni-cultural/patrimoni-col-lectiu/escoles-1/salle-i-vedruna
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/08/aquest-edifici-era-lescola-publica-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/histories-de-la-salle-cambrils.html