Retratar la façana de l’església de Sant Esteve d’Olot és un exercici d’extrema dificultat amb una càmera fotogràfica convencional, i més sent un fotògraf aficionat.
![]()
Llegia que les primeres notícies que tenim de l'església parroquial de Sant Esteve daten de l'any 846 dins un document de Carles "el Calb" dirigit a Racimir. Posteriorment, en el 977, apareix esmentada en un document del bisbe Miró de Girona. En el 1116, Berenguer, en fer la consagració de la nova església, cita que ja anteriorment n'hi hagué una altra dedicada a Sant Esteve. L'església ha tingut diverses reedificacions: una la del 1116, una altra motivada pels terratrèmols de 1529 i la de 1763 que li donà l'aspecte que hom pot veure avui.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església de planta de creu llatina, amb una sola nau de 58 metres de longitud per 37'4 d'amplada i 52 metres de creuer. l'alçada és de 34'5 metres. Disposa de tres escalinates d'accés (als peus del temple i als extrems dels creuer. Tant a l'interior com a l'exterior segueix les normes neoclàssiques. La façana es construí l'any 1800 i el 1886 s'iniciaren les obres del seu embelliment. Estava originàriament destinada a constituir tres cossos: el central o frontis i els dos campanars. L'obra va restar inacabada.
Dins el temple, són béns mobles integrants de la declaració de BCIN:
- El retaule del Roser, de fusta tallada i policromada, realitzat per Pau Costa (Vic, juny de 1663 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726) els anys 1704-1707;
- El Sant Crist, de talla, policromia i orfebreria, realitzat per Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821) a principis del segle XIX;
- La talla policromada representant Àngels amb la Verònica, de Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821), de principis del segle XIX;
- El conjunt de 8 pintures en oli sobre tela de Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840), realitzades a principis del segle XIX;
- El combregador de ferro forjat i daurat realitzat per Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840)a principis del segle XIX;
- L'escultura de Sant Esteve, d'alabastre, realitzada per Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 – Barcelona, 1958) l'any 1949;
- L'escultura d'un àngel amb garlandes, de fusta tallada i policromada, realitzada per Manuel Cabarrocas els anys 1828-1837;
- El relleu de fusta tallada i policromada de la Mare de Déu de Montserrat, del segle XVII- XVIII;
- Retaule de la Mare de Déu del Roser del segle XVIII (1704-1707) de Pau Costa.
- La talla de fusta policromada de Sant Francesc d'Assís, dels segles XIX-XX;
- La talla de fusta policromada de la Pietat, realitzada per Ramon Amadeu a principis del segle XIX;
- El tabernacle de fusta tallada i policromada de Joan Carles Panyó i Figaró, de 1829 (reproducció de 1947-1948);
- El retaule de Sant Josep, de fusta tallada i policromada, obra de Pau Costa i altres dels anys 1707-1728;
- L'altar de Sant Antoni, de fusta tallada i policromada, realitzat el 1727;
- El relleu de la Verge del Tura, de fusta tallada i policromada, realitzat als segles XVII-XVIII;
- L'altar del Sagrat Cor, de fusta tallada i policromada, realitzat per Josep Berga i Boada a principis del segle XX.
La trobàvem tancada - com acostuma a succeir dissortadament – i us en podeu fer una idea gracies a la fotografia del interior del Jordi Contijoch Boada
![]()
Dissortadament al Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , no li cridava l’atenció el nucli d’Olot. http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Olot/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Havia retratat també la ‘porta dels morts’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/patrimoni-modernista-dolot-la-porta.html
![]()
L’amic Valentí Pons Toujouse, autor del MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari; l’obra de l’any 1905, s’atribueix a l’arquitecte Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que les primeres notícies que tenim de l'església parroquial de Sant Esteve daten de l'any 846 dins un document de Carles "el Calb" dirigit a Racimir. Posteriorment, en el 977, apareix esmentada en un document del bisbe Miró de Girona. En el 1116, Berenguer, en fer la consagració de la nova església, cita que ja anteriorment n'hi hagué una altra dedicada a Sant Esteve. L'església ha tingut diverses reedificacions: una la del 1116, una altra motivada pels terratrèmols de 1529 i la de 1763 que li donà l'aspecte que hom pot veure avui.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església de planta de creu llatina, amb una sola nau de 58 metres de longitud per 37'4 d'amplada i 52 metres de creuer. l'alçada és de 34'5 metres. Disposa de tres escalinates d'accés (als peus del temple i als extrems dels creuer. Tant a l'interior com a l'exterior segueix les normes neoclàssiques. La façana es construí l'any 1800 i el 1886 s'iniciaren les obres del seu embelliment. Estava originàriament destinada a constituir tres cossos: el central o frontis i els dos campanars. L'obra va restar inacabada.
Dins el temple, són béns mobles integrants de la declaració de BCIN:
- El retaule del Roser, de fusta tallada i policromada, realitzat per Pau Costa (Vic, juny de 1663 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726) els anys 1704-1707;
- El Sant Crist, de talla, policromia i orfebreria, realitzat per Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821) a principis del segle XIX;
- La talla policromada representant Àngels amb la Verònica, de Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821), de principis del segle XIX;
- El conjunt de 8 pintures en oli sobre tela de Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840), realitzades a principis del segle XIX;
- El combregador de ferro forjat i daurat realitzat per Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840)a principis del segle XIX;
- L'escultura de Sant Esteve, d'alabastre, realitzada per Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 – Barcelona, 1958) l'any 1949;
- L'escultura d'un àngel amb garlandes, de fusta tallada i policromada, realitzada per Manuel Cabarrocas els anys 1828-1837;
- El relleu de fusta tallada i policromada de la Mare de Déu de Montserrat, del segle XVII- XVIII;
- Retaule de la Mare de Déu del Roser del segle XVIII (1704-1707) de Pau Costa.
- La talla de fusta policromada de Sant Francesc d'Assís, dels segles XIX-XX;
- La talla de fusta policromada de la Pietat, realitzada per Ramon Amadeu a principis del segle XIX;
- El tabernacle de fusta tallada i policromada de Joan Carles Panyó i Figaró, de 1829 (reproducció de 1947-1948);
- El retaule de Sant Josep, de fusta tallada i policromada, obra de Pau Costa i altres dels anys 1707-1728;
- L'altar de Sant Antoni, de fusta tallada i policromada, realitzat el 1727;
- El relleu de la Verge del Tura, de fusta tallada i policromada, realitzat als segles XVII-XVIII;
- L'altar del Sagrat Cor, de fusta tallada i policromada, realitzat per Josep Berga i Boada a principis del segle XX.
La trobàvem tancada - com acostuma a succeir dissortadament – i us en podeu fer una idea gracies a la fotografia del interior del Jordi Contijoch Boada
Dissortadament al Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , no li cridava l’atenció el nucli d’Olot. http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Olot/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Havia retratat també la ‘porta dels morts’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/patrimoni-modernista-dolot-la-porta.html
L’amic Valentí Pons Toujouse, autor del MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari; l’obra de l’any 1905, s’atribueix a l’arquitecte Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com