Llegia que Gàrzola fins al segle XVII no disposava de temple parroquial, i els seus veïns assistien a l’església de la Mare de Déu del Remei d’Argentera.
Les notícies històriques sobre el temple daten de 1668 quan Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) enumera les esglésies que es trobaven dins el priorat de Meià; d'aquest document es dedueix que l'església era al segle XVII sota l'advocació de la Verge del Roser.
En una data anterior a 1733 l'església de Gàrzola va canviar d'advocació, adoptant el nom actual de Mare de Déu del Remei.
Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat ; església de planta rectangular en cantonada i actualment amb un cobert adossat a la façana nord. Te una sola nau amb l'absis rectilini encarat a ponent, darrera del qual es troba la sagristia. Està cobert amb volta de canó molt ampla i plana, a la que s'afegiren en una època posterior quatre arcs torals de perfil ogival. El cor és situat al mur de llevant, damunt la porta.
![]()
La façana principal presenta un portal adovellat, sobre el qual hi ha una finestreta que substitueix al rosetó, i un campanar de cadireta amb dues obertures i arcades de mig punt, una de les quals conté una punta d'una bomba d'aviació de la Guerra Civil com a campana. Un cobert s'ha afegit a la part posterior de l'espadanya, a sobre de la coberta de teula àrab a dues aigües.
Gàrzola, amb un possible significat de ‘guàrdia petita’, va pertànyer a la Baronia de la Vansa, abans de fer-ho des de les primeres dècades del segle XX a Vilanova de Meià.
No trobava cap esser humà per a preguntar-li si hi havia escola i/o estudi abans de la dictadura franquista, en aquest nucli o al d’Argentera. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
La Dolors Ciutat publicava una imatge del interior de l’església de la Mare de Déu del Remei.
Les notícies històriques sobre el temple daten de 1668 quan Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) enumera les esglésies que es trobaven dins el priorat de Meià; d'aquest document es dedueix que l'església era al segle XVII sota l'advocació de la Verge del Roser.
En una data anterior a 1733 l'església de Gàrzola va canviar d'advocació, adoptant el nom actual de Mare de Déu del Remei.
Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat ; església de planta rectangular en cantonada i actualment amb un cobert adossat a la façana nord. Te una sola nau amb l'absis rectilini encarat a ponent, darrera del qual es troba la sagristia. Està cobert amb volta de canó molt ampla i plana, a la que s'afegiren en una època posterior quatre arcs torals de perfil ogival. El cor és situat al mur de llevant, damunt la porta.
La façana principal presenta un portal adovellat, sobre el qual hi ha una finestreta que substitueix al rosetó, i un campanar de cadireta amb dues obertures i arcades de mig punt, una de les quals conté una punta d'una bomba d'aviació de la Guerra Civil com a campana. Un cobert s'ha afegit a la part posterior de l'espadanya, a sobre de la coberta de teula àrab a dues aigües.
Gàrzola, amb un possible significat de ‘guàrdia petita’, va pertànyer a la Baronia de la Vansa, abans de fer-ho des de les primeres dècades del segle XX a Vilanova de Meià.
No trobava cap esser humà per a preguntar-li si hi havia escola i/o estudi abans de la dictadura franquista, en aquest nucli o al d’Argentera. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La Dolors Ciutat publicava una imatge del interior de l’església de la Mare de Déu del Remei.