Tenim en aquesta Vila un bon nombre d’edificis singulars, de quasi totes les èpoques, representatius dels diferents estils arquitectònics.
En aquesta ocasió m’arribava fins al Serrat del Vent, per retratar des de la plaça d’accés el Cementiri Municipal de Castellar del Vallès.
![]()
L'entrada la formen dues torres tronco-piramidals, simètriques, cadascuna d’ells presenta sòcol de pedra, coberta a quatre vessants i una creu de remat, flanquegen una porta de ferro forjat central, en la que llueixen curiosament unes margarides ( flors que tenen el significat d’humilitat en la simbologia heràldica ). La reixa i les dues creus de forja de les dues torres laterals van ser fetes per la Ferreria Parcerisa, de l’ Antoni Parcerisa Massaveu, entre els anys 1960 i 1970.
![]()
Les ‘margarides’ eren la signatura de l’arquitecte Emili Sala Cortés, i les trobem en tots els edificis que s’alçaven per la bondat de Emilia Carles Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915), vídua de Josep Tolrà Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 - Castellar del Vallès 21.07.1882 ), primera Marquesa de Sant Esteve de Castellar.
L’ arquitecte, Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) n’era l’autor l’any 1916, seus son també els fossars de Sentmenat i Palau-Solità i Plegamans, on possiblement per la seva vinculació familiar excel•lia en el seu treball.
Justament és per raons de família i/o d’amistat que li tinc al de Castellar del Vallès una especial estimació.
En aquesta ocasió m’arribava fins al Serrat del Vent, per retratar des de la plaça d’accés el Cementiri Municipal de Castellar del Vallès.
L'entrada la formen dues torres tronco-piramidals, simètriques, cadascuna d’ells presenta sòcol de pedra, coberta a quatre vessants i una creu de remat, flanquegen una porta de ferro forjat central, en la que llueixen curiosament unes margarides ( flors que tenen el significat d’humilitat en la simbologia heràldica ). La reixa i les dues creus de forja de les dues torres laterals van ser fetes per la Ferreria Parcerisa, de l’ Antoni Parcerisa Massaveu, entre els anys 1960 i 1970.
Les ‘margarides’ eren la signatura de l’arquitecte Emili Sala Cortés, i les trobem en tots els edificis que s’alçaven per la bondat de Emilia Carles Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915), vídua de Josep Tolrà Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 - Castellar del Vallès 21.07.1882 ), primera Marquesa de Sant Esteve de Castellar.
L’ arquitecte, Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) n’era l’autor l’any 1916, seus son també els fossars de Sentmenat i Palau-Solità i Plegamans, on possiblement per la seva vinculació familiar excel•lia en el seu treball.
Justament és per raons de família i/o d’amistat que li tinc al de Castellar del Vallès una especial estimació.