Retratava l’església de Santa Magdalena de Caseres, de la que patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una nau, amb dos altars i presbiteri. Volta apuntada i capçalera interior poligonal gallonada. Construïda de carreus quasi totalment. Portalada de mig punt dovellada amb guardapols decorat per una ziga-zaga, situada a un lateral. Les finestres són escasses i molt petites. L'exterior és molt massís i presenta una torre campanar rectangular al peu de la nau. La coberta és a doble vessant de teula àrab. Als paraments exteriors s'aprecien successives reformes, hi ha un ràfec que de vegades és una cornisa motllurada i altres lloses planes de pedra.
![]()
A la façana principal trobem una sèrie de mènsules amb relleus esculpits, representant un cap, una fulla, un animal, etc.
El campanar està bastit parcialment de totxo, la major part està feta de carreu.
El temple estava tancat el dia de la nostra visita, estiuejants i veïns preparaven la Festa Major, i no va ser possible accedir al interior de l’església, sortosament - un cop més – el Jordi Contijoch Boada, l’any 2005 n’havia obtingut imatges.
![]()
Llegia que parts de la façana i altres carreus de l’església parroquial de Santa Anna d’Almudéfer , municipi independent fins a l’any 1842, foren utilitzats per bastir l'església de Santa Magdalena de Caseres o fer-hi una ampliació http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11708
Quan al topònim Caseres , trobava; en la documentació antiga Caselas (Segle XII), probablement és un derivat de casa.
Ho ratifica el diccionari català valència balear, etimològicament del llatí tardà *casaria, derivat de casa, ‘casa rústica’.
En relació al topònim Almudèfer, sembla que etimològicament deriva de l'àrab al-muẓaffar, ‘el victoriós’, segons Asín Topon. 71. El temps amb el seu pas inexorable ha esborrat fins al darrer vestigi d’aquell passat, afegiré que l’abandó i la incúria han tingut també un paper essencial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la façana principal trobem una sèrie de mènsules amb relleus esculpits, representant un cap, una fulla, un animal, etc.
El campanar està bastit parcialment de totxo, la major part està feta de carreu.
El temple estava tancat el dia de la nostra visita, estiuejants i veïns preparaven la Festa Major, i no va ser possible accedir al interior de l’església, sortosament - un cop més – el Jordi Contijoch Boada, l’any 2005 n’havia obtingut imatges.
Llegia que parts de la façana i altres carreus de l’església parroquial de Santa Anna d’Almudéfer , municipi independent fins a l’any 1842, foren utilitzats per bastir l'església de Santa Magdalena de Caseres o fer-hi una ampliació http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11708
Quan al topònim Caseres , trobava; en la documentació antiga Caselas (Segle XII), probablement és un derivat de casa.
Ho ratifica el diccionari català valència balear, etimològicament del llatí tardà *casaria, derivat de casa, ‘casa rústica’.
En relació al topònim Almudèfer, sembla que etimològicament deriva de l'àrab al-muẓaffar, ‘el victoriós’, segons Asín Topon. 71. El temps amb el seu pas inexorable ha esborrat fins al darrer vestigi d’aquell passat, afegiré que l’abandó i la incúria han tingut també un paper essencial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com