La primera menció documental d'aquesta església data de 1168. La qual cosa posa de manifest que entre la població musulmana dominant en aquella època (i fins el segle XVII) hi havia una comunitat de nous colons en aquell indret.
L'expulsió dels moriscos l'any 1610 degué deixar definitivament despoblat el lloc de Carratalà. I l'església es convertí llavors en una ermita.
La part davantera és un afegit, segurament del segle XIX. La façana va caure el 1955 i es va refer de nou.
![]()
El Jordi Contijoch Boada l’any 1999 publicava fotografies del interior
![]()
![]()
L'església de Sant Joan de Carratalà es troba al sud del conjunt de tossals que reben aquest nom situats entre la població d'Aitona i la Vall de Grau.
http://www.bisbatlleida.org/noticia/01-07-2016/aitona-i-lleida-celebren-sant-joan
Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat reforçada per dos arcs torals. La nau és capçada a ponent per un absis semicircular, de la mateixa amplada que la nau, a la qual s'obre a través d'un dels arcs torals de la volta que arrenca de dues pilastres semicirculars adossades als murs laterals. Una part de la nau és nova, ja que l'església devia quedar inacabada. La finalització de la nau podria tenir a veure amb la data de 1955 que apareix a la porta situada a la façana de llevant.
![]()
A la façana nord hi ha una finestra de doble esqueixada, de llinda retallada, del mateix tipus que la finestra que s'obre a l'absis. Al costat sud de la nau s'obre una capella rectangular que podria haver estat afegida posteriorment.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat del ràfec, format per una motllura bisellada suportada per un fris de permòdols llisos.
El parament és a base de carreus escodats en els quals s'hi aprecien marques de picapedrer i això permet conèixer la cronologia de l'edifici. Aquesta església forma part del grup d'esglésies construïdes a les terres de ponent entre la fi del segle XIII i inicis del XIV. Aquests edificis són fidels a l'estil romànic quan ja s'està implantat el gòtic
Pere-Enric , en deixava una nota; d'aquí procedeix, directa o indirectament, el cavaller Berenguer de Carratalà, a qui el noble Balasc d'Alagó, senyor del castell de Culla, va encarregar el 3 de gener de 1239 el repoblament de Benassal. Més endavant, el 3 d'abril de 1251, ell mateix i tres més s'encarregaran del repoblament de Vistabella, per encàrrec dels nous senyors del castell de Culla, els nobles Guillem d'Anglesola i Constança d'Alagó, filla de Balasc.
Afegeixo, també els Carratalà, família de pessebristes als que Catalunya no ha reconegut com calia – acostuma a succeir – en aquest pobra, trista, bruta i dissortada pàtria nostra.
LLUÍS CARRATALÀ I VILA (Gràcia, 1895 – Barcelona,1991)
MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ Barcelona, 28-06-1924 — 21-07- 2009)
http://www.pessebresmataro.org/arxiu-carratala/biografia-de-lluis-carratala-i-vila/
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/viewFile/259349/346569
L’afirmació ‘Carratalà, vol dir fortalesa on hi ha un nucli habitat annex, això es constata en les restes de la fortificació que trobem al cim del tossal proper a l’actual capella de Sant Joan de Carratalà’ , no està lliure de dubtes, està clar que CARRA, podria venir del qalat, com succeiria també a CARRASSUMADA, tant almenys, com que el diccionari, CARRA vol dir ‘plataforma’ , i pendent de la confirmació al diccionari filològic i/o a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ‘talà’ i ‘ ssumada ‘ tenen a priori un significat diferent, no us ho sembla a vosaltres ?.
Altrament sobta que únicament s’hagi donat el sentit carra/qalat o qalat/carra , en dos llocs en tot al-Àndalus, i que ambdós es trobin un a cada costat del Segre. Rar, rar, oi?.
Al indret creix de ben segur Eryngium campestre, coneguda també com: Cardo corredor, : cardacuca, carderol, cardicuco, cardo bajo, cardo blanco, cardo corredor, cardo cuca, cardo cuco, cardo de carracuca, cardo estelado, cardo macuquero, cardo punchero, cardo santo (Aragón), cardo setero, cardo ventero, cardo virgen, caricuca, carracuca, eringio, cabezuela, trabalón,...
Tinc el goig de relacionar-me amb persones que pel seu origen tenen bon coneixement de la llengua àrab, un possible significat de CARRATALA, podria ser Jalae Al•là ,amb un sentit de ‘terra i/o indret improductiu i/o estèril‘, això lògicament no exclou la presència d’una torre de guaita i bada amb la funció de controlar el pas pel riu Segre, CARRASSUMADA amb característiques similars, tindria el significat de MÉS ALTA , en relació a CARRATALÀ.
La filologia no desperta gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com per aclarir – si és possible – el significat dels topònims Carratalà i Carrassumada.
L'expulsió dels moriscos l'any 1610 degué deixar definitivament despoblat el lloc de Carratalà. I l'església es convertí llavors en una ermita.
La part davantera és un afegit, segurament del segle XIX. La façana va caure el 1955 i es va refer de nou.
El Jordi Contijoch Boada l’any 1999 publicava fotografies del interior
L'església de Sant Joan de Carratalà es troba al sud del conjunt de tossals que reben aquest nom situats entre la població d'Aitona i la Vall de Grau.
http://www.bisbatlleida.org/noticia/01-07-2016/aitona-i-lleida-celebren-sant-joan
Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat reforçada per dos arcs torals. La nau és capçada a ponent per un absis semicircular, de la mateixa amplada que la nau, a la qual s'obre a través d'un dels arcs torals de la volta que arrenca de dues pilastres semicirculars adossades als murs laterals. Una part de la nau és nova, ja que l'església devia quedar inacabada. La finalització de la nau podria tenir a veure amb la data de 1955 que apareix a la porta situada a la façana de llevant.
A la façana nord hi ha una finestra de doble esqueixada, de llinda retallada, del mateix tipus que la finestra que s'obre a l'absis. Al costat sud de la nau s'obre una capella rectangular que podria haver estat afegida posteriorment.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat del ràfec, format per una motllura bisellada suportada per un fris de permòdols llisos.
El parament és a base de carreus escodats en els quals s'hi aprecien marques de picapedrer i això permet conèixer la cronologia de l'edifici. Aquesta església forma part del grup d'esglésies construïdes a les terres de ponent entre la fi del segle XIII i inicis del XIV. Aquests edificis són fidels a l'estil romànic quan ja s'està implantat el gòtic
Pere-Enric , en deixava una nota; d'aquí procedeix, directa o indirectament, el cavaller Berenguer de Carratalà, a qui el noble Balasc d'Alagó, senyor del castell de Culla, va encarregar el 3 de gener de 1239 el repoblament de Benassal. Més endavant, el 3 d'abril de 1251, ell mateix i tres més s'encarregaran del repoblament de Vistabella, per encàrrec dels nous senyors del castell de Culla, els nobles Guillem d'Anglesola i Constança d'Alagó, filla de Balasc.
Afegeixo, també els Carratalà, família de pessebristes als que Catalunya no ha reconegut com calia – acostuma a succeir – en aquest pobra, trista, bruta i dissortada pàtria nostra.
LLUÍS CARRATALÀ I VILA (Gràcia, 1895 – Barcelona,1991)
MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ Barcelona, 28-06-1924 — 21-07- 2009)
http://www.pessebresmataro.org/arxiu-carratala/biografia-de-lluis-carratala-i-vila/
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/viewFile/259349/346569
L’afirmació ‘Carratalà, vol dir fortalesa on hi ha un nucli habitat annex, això es constata en les restes de la fortificació que trobem al cim del tossal proper a l’actual capella de Sant Joan de Carratalà’ , no està lliure de dubtes, està clar que CARRA, podria venir del qalat, com succeiria també a CARRASSUMADA, tant almenys, com que el diccionari, CARRA vol dir ‘plataforma’ , i pendent de la confirmació al diccionari filològic i/o a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ‘talà’ i ‘ ssumada ‘ tenen a priori un significat diferent, no us ho sembla a vosaltres ?.
Altrament sobta que únicament s’hagi donat el sentit carra/qalat o qalat/carra , en dos llocs en tot al-Àndalus, i que ambdós es trobin un a cada costat del Segre. Rar, rar, oi?.
Al indret creix de ben segur Eryngium campestre, coneguda també com: Cardo corredor, : cardacuca, carderol, cardicuco, cardo bajo, cardo blanco, cardo corredor, cardo cuca, cardo cuco, cardo de carracuca, cardo estelado, cardo macuquero, cardo punchero, cardo santo (Aragón), cardo setero, cardo ventero, cardo virgen, caricuca, carracuca, eringio, cabezuela, trabalón,...
Tinc el goig de relacionar-me amb persones que pel seu origen tenen bon coneixement de la llengua àrab, un possible significat de CARRATALA, podria ser Jalae Al•là ,amb un sentit de ‘terra i/o indret improductiu i/o estèril‘, això lògicament no exclou la presència d’una torre de guaita i bada amb la funció de controlar el pas pel riu Segre, CARRASSUMADA amb característiques similars, tindria el significat de MÉS ALTA , en relació a CARRATALÀ.
La filologia no desperta gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com per aclarir – si és possible – el significat dels topònims Carratalà i Carrassumada.