Em semblava sentir Allāhu akbar quan arribava a massalcoreig manzal al Kurä isi‘ l’alberg del coaixità‘, i de camí a l’esglesia parroquial avdocada a Sant Bartomeu, coincidia únicament amb persones d’aquella parla.
Quan al temple patrimoni Gencat ens diu ; edifici de tres naus, les laterals més petites, amb la part corresponent al creuer d'igual amplada i alçada que la central, que és en volta de canó amb arcs faixons reforçats a l'exterior amb contraforts. Arc dovellat de mig punt a l'entrada que conforma una portada d'estil barroc. El prisma octogonal en que acaben el campanar i el cimbori, tot i tenir les característiques típiques del neoclassicisme aragonès en rajola del segle XVIII són en maó d'època recent.
![]()
Projecte i primera pedra són de 1703 i s'acabà el 1736.
Al capdemunt dels pilars que aguanten la cúpula hi ha una llegenda escrita que informa del procés de construcció. Foren mestres d'obres , Josep FRAMZIM, Josep Buiria i Joan Antoni Ranzón.
![]()
La trobava tancada amb pany i forrellat, en aquesta ocasió sortosament però, el Jordi Contijoch Boada havia visitat l’església l’any 2000, i en publicava imatges del interior.
Massalcoreig, tenia 673 veïns al cens de 1857, i assolia el sostre demogràfic 907 a l’any 1920, i tancava l’exercici 2016 amb 571 habitants. Aplicant el criteri dels terços, segur que hi havia escola pública abans de la dictadura franquista,oi ?. ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En el tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista espero rebre noticies de : Puigverd de Lleida , Soses, Aitona, Seròs, , la Granja d’Escarp, Torres de Segre, Sudanell, i per descomptat de Massalcoreig; el Segrià, Lleida, Catalunya, i sobretot els veïns d’aquestes poblacions us ho agrairan.
Els mesos de recollida de la fruita amb una forta presencia de temporers que si més temporalment , viuen i pateixen en aquestes terres, el CRISTIANOés una llengua força estranya, l’àrab, el romanès i algunes llengües africanes son bàsiques per entendre’s. Trobo estrany que els pares de la pàtria (PP) no portin el tema al TC.
Que els pobles del Segrià, jussà i sobirà han de treballar de forma conjunta per fer-se ‘visibles’ a la resta de Catalunya i el món, és quasi un imperatiu ètic, oi?.
Quan al temple patrimoni Gencat ens diu ; edifici de tres naus, les laterals més petites, amb la part corresponent al creuer d'igual amplada i alçada que la central, que és en volta de canó amb arcs faixons reforçats a l'exterior amb contraforts. Arc dovellat de mig punt a l'entrada que conforma una portada d'estil barroc. El prisma octogonal en que acaben el campanar i el cimbori, tot i tenir les característiques típiques del neoclassicisme aragonès en rajola del segle XVIII són en maó d'època recent.
Projecte i primera pedra són de 1703 i s'acabà el 1736.
Al capdemunt dels pilars que aguanten la cúpula hi ha una llegenda escrita que informa del procés de construcció. Foren mestres d'obres , Josep FRAMZIM, Josep Buiria i Joan Antoni Ranzón.
La trobava tancada amb pany i forrellat, en aquesta ocasió sortosament però, el Jordi Contijoch Boada havia visitat l’església l’any 2000, i en publicava imatges del interior.
Massalcoreig, tenia 673 veïns al cens de 1857, i assolia el sostre demogràfic 907 a l’any 1920, i tancava l’exercici 2016 amb 571 habitants. Aplicant el criteri dels terços, segur que hi havia escola pública abans de la dictadura franquista,oi ?. ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En el tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista espero rebre noticies de : Puigverd de Lleida , Soses, Aitona, Seròs, , la Granja d’Escarp, Torres de Segre, Sudanell, i per descomptat de Massalcoreig; el Segrià, Lleida, Catalunya, i sobretot els veïns d’aquestes poblacions us ho agrairan.
Els mesos de recollida de la fruita amb una forta presencia de temporers que si més temporalment , viuen i pateixen en aquestes terres, el CRISTIANOés una llengua força estranya, l’àrab, el romanès i algunes llengües africanes son bàsiques per entendre’s. Trobo estrany que els pares de la pàtria (PP) no portin el tema al TC.
Que els pobles del Segrià, jussà i sobirà han de treballar de forma conjunta per fer-se ‘visibles’ a la resta de Catalunya i el món, és quasi un imperatiu ètic, oi?.