L’església catòlica – aleshores, catòlica, apostòlica i romana - feia un treball excepcional en l’àmbit de l’educació en una època en que l’Administració Pública s’inhibia d’aquesta obligació, cal reivindicar-ho, entenen alhora que sense la participació de l’església catòlica, l’educació al REINO DE ESPAÑA estaria encara a les beceroles. No cal insistir en el fet que si cal ‘retallar’ des del ESTADO DE DERECHO, sempre, sempre, sempre, es comença per la sanitat, l’educació, els drets socials,..., per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ els Pares de la Pàtria (PP), bona gent, bona gent, no ho son gaire, oi?.
Reprodueixo de patrimoni Gencat ; el col•legi Teresià és un edifici de planta rectangular allargada amb un eix longitudinal de comunicació, format per arcs parabòlics, i quatre pisos d'alçada (planta baixa i tres pisos), fet bàsicament de pedra i maó vist.
Gairebé totes les obertures tenen forma propera a l'arc parabòlic. A la planta baixa formen una galeria d'arcs seguits. Als pisos primer i segon, els arcs queden inscrits en un rectangle. Al darrer pis, una successió d'arcuacions (alternant obertures reals amb arcs cecs) formen un gran fris que corona el conjunt, al qual se superposa la barana del terrat que es combina amb una mena de merlets de forma triangular i pinacles amb creus de quatre braços als angles.
![]()
![]()
Fotografies de Bob Masters
En un dels costats llargs hi ha un petit porxo de forma propera al quadrat, que s'eleva dos pisos més formant miradors, tancats amb gelosies de maó amb petits cercles ceràmics de colors.
La porta d'entrada d'aquest porxo, formada per un arc parabòlic, té una reixa de ferro forjat, que està en la línia de la porta del drac dels pavellons Güell, per bé que el seu disseny és més simple.
L'escut de l'orde apareix en diversos indrets. En canvi, no hi ha pràcticament elements ornamentals, sinó solucions constructives.
Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) Gaudí construí l'edifici per a convent i col•legi de les teresianes amb un pressupost reduït, cosa que juntament amb l'austeritat pròpia de l'orde religiós determinà que l'obra no tingués massa pretensions aparents; d'aquesta manera, la senzillesa de les estructures internes es reflecteix a l'exterior, que no és decorat amb cap mena de policromia.
L'edifici de les teresianes esdevé, doncs, una de les obres més coherents de Gaudí, en la qual, interior i exterior formen una unitat.
Reiterem la nostra petició de col•laboració a la CIUTADANIA, mitjançant la tramesa de imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; des del REINO DE ESPAÑA aquesta recerca es veu quasi com un acte d’hostilitat , i per a les Administracions catalanes ‘democràtiques’ , malgrat que fa més 40 anys de la mort del sàtrapa – encara – no s’aprecia la urgència. El Patrimoni històric i/o artístic, la seva documentació, i àdhuc la seva divulgació , no desperten gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.
Reprodueixo de patrimoni Gencat ; el col•legi Teresià és un edifici de planta rectangular allargada amb un eix longitudinal de comunicació, format per arcs parabòlics, i quatre pisos d'alçada (planta baixa i tres pisos), fet bàsicament de pedra i maó vist.
Gairebé totes les obertures tenen forma propera a l'arc parabòlic. A la planta baixa formen una galeria d'arcs seguits. Als pisos primer i segon, els arcs queden inscrits en un rectangle. Al darrer pis, una successió d'arcuacions (alternant obertures reals amb arcs cecs) formen un gran fris que corona el conjunt, al qual se superposa la barana del terrat que es combina amb una mena de merlets de forma triangular i pinacles amb creus de quatre braços als angles.
Fotografies de Bob Masters
En un dels costats llargs hi ha un petit porxo de forma propera al quadrat, que s'eleva dos pisos més formant miradors, tancats amb gelosies de maó amb petits cercles ceràmics de colors.
La porta d'entrada d'aquest porxo, formada per un arc parabòlic, té una reixa de ferro forjat, que està en la línia de la porta del drac dels pavellons Güell, per bé que el seu disseny és més simple.
L'escut de l'orde apareix en diversos indrets. En canvi, no hi ha pràcticament elements ornamentals, sinó solucions constructives.
Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) Gaudí construí l'edifici per a convent i col•legi de les teresianes amb un pressupost reduït, cosa que juntament amb l'austeritat pròpia de l'orde religiós determinà que l'obra no tingués massa pretensions aparents; d'aquesta manera, la senzillesa de les estructures internes es reflecteix a l'exterior, que no és decorat amb cap mena de policromia.
L'edifici de les teresianes esdevé, doncs, una de les obres més coherents de Gaudí, en la qual, interior i exterior formen una unitat.
Reiterem la nostra petició de col•laboració a la CIUTADANIA, mitjançant la tramesa de imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; des del REINO DE ESPAÑA aquesta recerca es veu quasi com un acte d’hostilitat , i per a les Administracions catalanes ‘democràtiques’ , malgrat que fa més 40 anys de la mort del sàtrapa – encara – no s’aprecia la urgència. El Patrimoni històric i/o artístic, la seva documentació, i àdhuc la seva divulgació , no desperten gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.