Veníem de l’Ajuda de Balenyà, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 01.01.1951 ), el Josep no havia estat mai a la Casa d’Espiritualitat de la Congregació de Religioses Filipenses, a la carretera de Ribes de Freser s/n, i el portava fins allà. Coincidia amb les germanes, Pilar, Carmen i Basi, que em permetien retratar també la Capella de la Casa, faré arribar les imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), del que sóc col•laborador. Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la Capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Retratava també la façana de la Quinta Rosario que es va construir l'any 1912 per encàrrec de Francesc d’Assis Oller i Pedrol (Barcelona, 1877 — Barcelona, 1939), 3er marquès d’Oller, que succeïa al seu pare Salvador Oller i Dulcet (Centelles 1843 — Barcelona 1909), en la baronia d’Oller que el papa Lleó X concedí l’any 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol (Barcelona 1871 — 1907). Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario.
El mes d'agost de 1913 s'hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada.
El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró.
Després del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un noviciat, m’explicava la germana Pilar que la casa feia alhora la funció d’escola perquè hi havia monges i postulants que tenien els estudis de magisteri.
http://www.rfilipenses.com/historia.aspx?mn=subfamilias1
Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer Seda.
Marc Castanyer i Seda (Mataró, 13 de juliol de 1815 - Barcelona, 28 d'abril de 1878) va ésser un sacerdot, cofundador juntament amb la seva germana, Gertrudis Castanyer i Seda (Mataró, 14 d'agost de 1824 - Barcelona, 25 de maig de 1881) de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Ambdós germans han estat proclamats servents de Déu per la diòcesi de Barcelona i el seu procés de beatificació és obert.
L'obra de la congregació comença a la casa pairal dels Castanyer, on reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat.
Quan a la descripció patrimoni Gencat ens explica que és un edifici aïllat, d'estil neoclàssic, de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l'entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li donen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta "QUINTA - ROSARIO". En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció "AÑO 1912". Davant d'aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries.
L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l'entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la "casa de les nines " de l'any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d'accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d'un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes.
No trobava dades de qui va ser l’autor del edifici del Col•legi Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona de la Congregació de Germanes de Sant Felip Neri (Filipenses), spu ptregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
http://www.bcnsostenible.cat/es/web/punt/escola-nostra-senyora-de-lurdes
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Les-filipenses-de-lEscola-Lurdes/video/4765173/
https://www.catalunyareligio.cat/es/node/151588
L’església catòlica feia un treball excepcional en l’àmbit de l’educació en una època en que l’Administració Pública s’inhibia d’aquesta obligació, cal reivindicar-ho, entenen alhora que sense la participació de l’església catòlica, l’educació al REINO DE ESPAÑA estaria encara a les beceroles. No cal insistir en el fet que si cal ‘retallar’ des del ESTADO DE DERECHO, sempre, sempre, sempre, es comença per la sanitat, l’educació, els drets socials,..., per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ els Pares de la Pàtria (PP), bona gent, bona gent, no ho son gaire, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Retratava també la façana de la Quinta Rosario que es va construir l'any 1912 per encàrrec de Francesc d’Assis Oller i Pedrol (Barcelona, 1877 — Barcelona, 1939), 3er marquès d’Oller, que succeïa al seu pare Salvador Oller i Dulcet (Centelles 1843 — Barcelona 1909), en la baronia d’Oller que el papa Lleó X concedí l’any 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol (Barcelona 1871 — 1907). Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario.
El mes d'agost de 1913 s'hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada.
El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró.
Després del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un noviciat, m’explicava la germana Pilar que la casa feia alhora la funció d’escola perquè hi havia monges i postulants que tenien els estudis de magisteri.
http://www.rfilipenses.com/historia.aspx?mn=subfamilias1
Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer Seda.
Marc Castanyer i Seda (Mataró, 13 de juliol de 1815 - Barcelona, 28 d'abril de 1878) va ésser un sacerdot, cofundador juntament amb la seva germana, Gertrudis Castanyer i Seda (Mataró, 14 d'agost de 1824 - Barcelona, 25 de maig de 1881) de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Ambdós germans han estat proclamats servents de Déu per la diòcesi de Barcelona i el seu procés de beatificació és obert.
L'obra de la congregació comença a la casa pairal dels Castanyer, on reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat.
Quan a la descripció patrimoni Gencat ens explica que és un edifici aïllat, d'estil neoclàssic, de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l'entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li donen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta "QUINTA - ROSARIO". En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció "AÑO 1912". Davant d'aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries.
L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l'entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la "casa de les nines " de l'any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d'accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d'un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes.
No trobava dades de qui va ser l’autor del edifici del Col•legi Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona de la Congregació de Germanes de Sant Felip Neri (Filipenses), spu ptregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.bcnsostenible.cat/es/web/punt/escola-nostra-senyora-de-lurdes
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Les-filipenses-de-lEscola-Lurdes/video/4765173/
https://www.catalunyareligio.cat/es/node/151588
L’església catòlica feia un treball excepcional en l’àmbit de l’educació en una època en que l’Administració Pública s’inhibia d’aquesta obligació, cal reivindicar-ho, entenen alhora que sense la participació de l’església catòlica, l’educació al REINO DE ESPAÑA estaria encara a les beceroles. No cal insistir en el fet que si cal ‘retallar’ des del ESTADO DE DERECHO, sempre, sempre, sempre, es comença per la sanitat, l’educació, els drets socials,..., per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ els Pares de la Pàtria (PP), bona gent, bona gent, no ho son gaire, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com