El bon amic, molt bon amic, Marcel'li Puigdellivol Prat, publicava al meu facebook, unes imatges del runam esfereïdor del que fou església parroquial del lloc de la Vansa, prop de Tòrrec, que formava part del terme de la Baronia de la Vansa, inclòs avui al de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera,; la noticia més antiga d’aquest indret és de principis del segle XI (1010). L’advocació de l’església era la de la Mare de Déu de la Vansa, o Santa Maria de la Vansa, Mare de Déu de Gràcia.
Quan al topònim Vansa, Ramon Bernaus i Ferran Sánchez, defensen que és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix al la Font Freda i davalla pel barranc de la Tartera i de les Àligues des de Fabregada.
El Marcel'li Puigdellivol Prat em deixava aquest comentari; avui 26-7-17 hem anat des del poblet de Tòrrec (Vilanova de Meià ) a la cova de la Vansa ; uns 50 metres per sota de la cova hi ha unes restes que diu que pertanyen a l'ermita de la Marededéu de Gracia o Santa Maria de la Vansa, us envio aquestes fotos per si son d’interès.
![]()
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que se’n conserva tan sols la part nord i alguns vestigis del mur sud; l'edifici era adossat per la part nord a la roca. Tenia una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals i suportada al nord per dos arcs formers al sector de llevant que adapten l'estructura a les desigualtats de la paret de la roca.
Devia haver-hi dos absis disposats asimètricament, l'un central i l'altre al lateral, seguint una tipologia freqüent a la zona del Segre Mitjà. L'absis principal és pràcticament aterrat, però n'és visible encara el perímetre; hi ha una finestra de doble esqueixada tancada, que dona a la roca. Devia haver-hi tres obertures absidals de doble esqueixada, de les que només queden més restes que la finestra nord.
A l'interior de la nau i adossada a l'angle nord-oest hi ha una estructura formada per una estança circular de dos metres de diàmetre coberta amb una cúpula semiesfèrica. Actualment el conjunt és cobert de vegetació.
L'aparell constructiu és format per carreuó disposat uniformement.
Hi ha pocs documents referents a la parròquia de La Vansa; es conserva una referència de l'any 1391. Se sap que era dedicada a Santa Maria. Cal suposar que les seves funcions parroquials s'estengueren fins al despoblament del lloc, i després esdevingué una capella rural.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan al topònim Vansa, Ramon Bernaus i Ferran Sánchez, defensen que és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix al la Font Freda i davalla pel barranc de la Tartera i de les Àligues des de Fabregada.
El Marcel'li Puigdellivol Prat em deixava aquest comentari; avui 26-7-17 hem anat des del poblet de Tòrrec (Vilanova de Meià ) a la cova de la Vansa ; uns 50 metres per sota de la cova hi ha unes restes que diu que pertanyen a l'ermita de la Marededéu de Gracia o Santa Maria de la Vansa, us envio aquestes fotos per si son d’interès.
Patrimoni Gencat ens explica que se’n conserva tan sols la part nord i alguns vestigis del mur sud; l'edifici era adossat per la part nord a la roca. Tenia una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals i suportada al nord per dos arcs formers al sector de llevant que adapten l'estructura a les desigualtats de la paret de la roca.
Devia haver-hi dos absis disposats asimètricament, l'un central i l'altre al lateral, seguint una tipologia freqüent a la zona del Segre Mitjà. L'absis principal és pràcticament aterrat, però n'és visible encara el perímetre; hi ha una finestra de doble esqueixada tancada, que dona a la roca. Devia haver-hi tres obertures absidals de doble esqueixada, de les que només queden més restes que la finestra nord.
A l'interior de la nau i adossada a l'angle nord-oest hi ha una estructura formada per una estança circular de dos metres de diàmetre coberta amb una cúpula semiesfèrica. Actualment el conjunt és cobert de vegetació.
L'aparell constructiu és format per carreuó disposat uniformement.
Hi ha pocs documents referents a la parròquia de La Vansa; es conserva una referència de l'any 1391. Se sap que era dedicada a Santa Maria. Cal suposar que les seves funcions parroquials s'estengueren fins al despoblament del lloc, i després esdevingué una capella rural.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com