Havíem dinat a cor que vols, amb un menú de nota, al Restaurant Miralles , i sota un sol d’injustícia pelegrinàvem per la comarca de la Terra Alta; m’aturava a la Plaça de l’Església d’Arnes on retratava l’edifici de l’Ajuntament del que patrimoni Gencat ens diu que és l'edifici més interessant d'Arnes i potser, el millor de tota la Terra Alta. Renaixentista, de planta rectangular, està totalment exempt i fet de carreus.
![]()
A la planta baixa hi ha una llotja coberta, com un porxo, amb quatre arcades de mig punt amb arquivoltes, sobre columnes monolítiques molt grosses.
Al primer pis hi ha sis finestres amb llindes i mitges columnes jòniques adossades suportant un fals entaulament amb fris i cornisa rematat amb un frontó triangular amb acroteris i polleguerals amb volutes. Per la part de darrera s'han obert finestres sense respectar la tipologia pròpia de l'edifici.
Al segon pis, hi ha una galeria correguda, actualment encegada.
Les plantes estan delimitades per motllures, que es fan més complexes a l'hora de rematar l'edifici i on trobem gàrgoles.
L'interior es recent i l'actual accés, posterior, està centrat com l'original, al lateral. Sobre la porta central, a una dovella trobem l'escut d'armes.
Al fris de les finestres es pot llegir, consecutivament d'unes a altres, una inscripció amb la data de construcció "1584" i el nom de Joan Vilabona Gavaldà de Queretes. http://www.academia.edu/30264571/Joan_Vilabona_i_Gavalda
L'any 1835, durant les guerres carlistes, fou cremat, fent-se de nou l'interior i obrint l'actual accés datat el 1836.
Té la gran importància de ser un dels primers edificis renaixentistes de Catalunya, on el gòtic durà més temps que a les altres regions veïnes.
La planta baixa va ser, fins fa vint-i-cinc anys, un bar, i una vegada va deixar de ser-ho, volien instal•lar-hi la consulta del metge.
No fa cap esment del fet que l’edifici acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista, com m’explicava una persona, que em feia veure alhora que s’havia tapiat la porta per la qual accedien els escolars.
![]()
Som una ‘Nació’ singular, descrivim com a monuments les barraques de pedra seca, i ‘oblidem’ esmentar que abans de la dictadura franquista, entre els usos que tenien alguns edificis, hi havia el d’aixoplugar les escoles.
Cal insistir en que dins les motxilles dels soldats feixistes no hi havia llibres, llibretes ni llapisos per a la quitxalla?. Cal reivindicar encara que abans de la concepció del sàtrapa, una bona part de la població a Catalunya i a la resta del món, ja sabia llegir i escriure, ja menjava amb coberts, i es rentava la cara cada matí?.
Ens agradarà rebre imatges i dades de TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA a l’email coneixercatalunya@gmail.com , intuïm que ens en manquen molts encara a : https://issuu.com/1coneixercatalunya
Catalunya us ho agrairà.
Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya
A la planta baixa hi ha una llotja coberta, com un porxo, amb quatre arcades de mig punt amb arquivoltes, sobre columnes monolítiques molt grosses.
Al primer pis hi ha sis finestres amb llindes i mitges columnes jòniques adossades suportant un fals entaulament amb fris i cornisa rematat amb un frontó triangular amb acroteris i polleguerals amb volutes. Per la part de darrera s'han obert finestres sense respectar la tipologia pròpia de l'edifici.
Al segon pis, hi ha una galeria correguda, actualment encegada.
Les plantes estan delimitades per motllures, que es fan més complexes a l'hora de rematar l'edifici i on trobem gàrgoles.
L'interior es recent i l'actual accés, posterior, està centrat com l'original, al lateral. Sobre la porta central, a una dovella trobem l'escut d'armes.
Al fris de les finestres es pot llegir, consecutivament d'unes a altres, una inscripció amb la data de construcció "1584" i el nom de Joan Vilabona Gavaldà de Queretes. http://www.academia.edu/30264571/Joan_Vilabona_i_Gavalda
L'any 1835, durant les guerres carlistes, fou cremat, fent-se de nou l'interior i obrint l'actual accés datat el 1836.
Té la gran importància de ser un dels primers edificis renaixentistes de Catalunya, on el gòtic durà més temps que a les altres regions veïnes.
La planta baixa va ser, fins fa vint-i-cinc anys, un bar, i una vegada va deixar de ser-ho, volien instal•lar-hi la consulta del metge.
No fa cap esment del fet que l’edifici acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista, com m’explicava una persona, que em feia veure alhora que s’havia tapiat la porta per la qual accedien els escolars.
Som una ‘Nació’ singular, descrivim com a monuments les barraques de pedra seca, i ‘oblidem’ esmentar que abans de la dictadura franquista, entre els usos que tenien alguns edificis, hi havia el d’aixoplugar les escoles.
Cal insistir en que dins les motxilles dels soldats feixistes no hi havia llibres, llibretes ni llapisos per a la quitxalla?. Cal reivindicar encara que abans de la concepció del sàtrapa, una bona part de la població a Catalunya i a la resta del món, ja sabia llegir i escriure, ja menjava amb coberts, i es rentava la cara cada matí?.
Ens agradarà rebre imatges i dades de TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA a l’email coneixercatalunya@gmail.com , intuïm que ens en manquen molts encara a : https://issuu.com/1coneixercatalunya
Catalunya us ho agrairà.
Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya