Començava a caure el dia i estàvem pel cap baix prop de dos hores lluny de Castellar del Vallès, constatat això decidia arribar-me fins al Santuari del Sant Crist, situat al pla d'Almatà, just per sobre de la vila actual de Balaguer, a tocar del convent de les Germanes Clarisses i molt a prop del castell Formós.
Patrimoni Gencat explica que és un edifici adossat per la seva part posterior al convent de les Germanes Clarisses, i el descriu així : temple d'una sola nau amb nombroses capelles laterals. La façana principal actual, construïda a principis del segle XX, està articulada vers tres conjunts en forma de torres.
![]()
Les dues torres que flanquegen la principal, on es troba la portada, són iguals, amb dues llargues pilastres entre les que, a l'alçada dels seus capitells, hi ha un arc de mig punt cec. Corona les torres una cobertura en forma de petita cúpula. A mitja alçada s'hi troben sengles finestres allargades, resoltes en arc de mig punt, harmònicament centrades sota els arcs cecs abans esmentats. Sota aquests arcs cecs, concèntrics a aquests, hi ha sengles rosetons. La torre central, més alta que les anteriors, s'inicia amb una portalada amb arc de mig punt flanquejada per dues pilastres amb capitell barroc que es lliuren a un fris que presenta un altar amb una creu esculpida. De la part superior d'aquest ampli fris arrenquen dues pilastres molt llargues que arriben al peu del campanar. Enmig i perfectament centrades en l'eix vertical,trobem una finestra allargada resolta en arc de mig punt amb un rosetó al seu interior, i un escut. El tram superior d'aquest cos, sota la cornisa, a mode de fris hi ha trèvols esculpits que concorden amb l'estil floral amb que es troben decorats els capitells de les pilastres. Corona l'edifici, centrat, campanar petit d'un sol cos i planta octogonal, coronat per una creu de ferro forjat.
A l'esquerra d'aquesta façana, a la banda oest del temple, s'hi pot observar un tram porticat amb arcs de mig punt que probablement era part d'una nau que formava part del temple original. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. Únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. Tipològicament es pot situar aquest temple en el segles XII o XIII.
Començà a anomenar-se del Sant Crist des de que, el 22 de març de 1622, en presència del rei d'Espanya Felip V, del seu germà Carles i del comte d'Olivares, fou traslladada la santíssima Imatge de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu.
La història arquitectònica del temple és molt àmplia i complexa. Sembla que el temple de Santa Maria d'Almatà s'edificà sobre l'antiga mesquita major de Balaguer. Al segle XVII (1610), a causa de la devoció creixent pels miracles que, segons s'explicava, feia el Sant Crist, s'eixamplà el temple i es posà sota l'advocació de la venerada imatge. Es posà l'altar major al braç situat al nord. La porta principal s'obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats. A finals del segle XVIII (1787) es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual, obra de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) .
La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936, en els aldarulls que es generaven com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, amb el ‘suport’ ideològic de la Conferencia Episcopal del REINO DE ESPAÑA, i del seu primat Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) . Aquella traïció a l’evangeli de Crist, ha comportat com preveia el Venerable Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) la laïcització militant de la ciutadania.
De la imatge del Crist únicament es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros Bofarull (Barcelona, 1906 - ídem, 1991) i Josep Espelta Graciot ( Barcelona , 14 de desembre de 1901 + 14 de juliol de 1973I de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - La Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.
El Papa Francesc - Jorge Mario Bergoglio, (Buenos Aires, Argentina, 17 de desembre de 1936) - va concedir el títol i la dignitat de basílica menor al santuari del Sant Crist de Balaguer a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Robert Sarah (Ourous, Guinea, 15 de juny 1945), i que porta la data del 9 de maig del 2016. La celebració solemne de la concessió del títol va tenir lloc el 9 de novembre de 2016, coincidint amb la festivitat del Sant Crist, i va estar presidida pel bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949).
Al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès occidental, 2 de maig de 1926), li ‘sabia a poc’ aquesta breu parada. Balaguer necessita i demana almenys tot un dia de visita.
Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat explica que és un edifici adossat per la seva part posterior al convent de les Germanes Clarisses, i el descriu així : temple d'una sola nau amb nombroses capelles laterals. La façana principal actual, construïda a principis del segle XX, està articulada vers tres conjunts en forma de torres.
Les dues torres que flanquegen la principal, on es troba la portada, són iguals, amb dues llargues pilastres entre les que, a l'alçada dels seus capitells, hi ha un arc de mig punt cec. Corona les torres una cobertura en forma de petita cúpula. A mitja alçada s'hi troben sengles finestres allargades, resoltes en arc de mig punt, harmònicament centrades sota els arcs cecs abans esmentats. Sota aquests arcs cecs, concèntrics a aquests, hi ha sengles rosetons. La torre central, més alta que les anteriors, s'inicia amb una portalada amb arc de mig punt flanquejada per dues pilastres amb capitell barroc que es lliuren a un fris que presenta un altar amb una creu esculpida. De la part superior d'aquest ampli fris arrenquen dues pilastres molt llargues que arriben al peu del campanar. Enmig i perfectament centrades en l'eix vertical,trobem una finestra allargada resolta en arc de mig punt amb un rosetó al seu interior, i un escut. El tram superior d'aquest cos, sota la cornisa, a mode de fris hi ha trèvols esculpits que concorden amb l'estil floral amb que es troben decorats els capitells de les pilastres. Corona l'edifici, centrat, campanar petit d'un sol cos i planta octogonal, coronat per una creu de ferro forjat.
A l'esquerra d'aquesta façana, a la banda oest del temple, s'hi pot observar un tram porticat amb arcs de mig punt que probablement era part d'una nau que formava part del temple original. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. Únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. Tipològicament es pot situar aquest temple en el segles XII o XIII.
Començà a anomenar-se del Sant Crist des de que, el 22 de març de 1622, en presència del rei d'Espanya Felip V, del seu germà Carles i del comte d'Olivares, fou traslladada la santíssima Imatge de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu.
La història arquitectònica del temple és molt àmplia i complexa. Sembla que el temple de Santa Maria d'Almatà s'edificà sobre l'antiga mesquita major de Balaguer. Al segle XVII (1610), a causa de la devoció creixent pels miracles que, segons s'explicava, feia el Sant Crist, s'eixamplà el temple i es posà sota l'advocació de la venerada imatge. Es posà l'altar major al braç situat al nord. La porta principal s'obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats. A finals del segle XVIII (1787) es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual, obra de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) .
La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936, en els aldarulls que es generaven com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, amb el ‘suport’ ideològic de la Conferencia Episcopal del REINO DE ESPAÑA, i del seu primat Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) . Aquella traïció a l’evangeli de Crist, ha comportat com preveia el Venerable Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) la laïcització militant de la ciutadania.
De la imatge del Crist únicament es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros Bofarull (Barcelona, 1906 - ídem, 1991) i Josep Espelta Graciot ( Barcelona , 14 de desembre de 1901 + 14 de juliol de 1973I de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - La Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.
El Papa Francesc - Jorge Mario Bergoglio, (Buenos Aires, Argentina, 17 de desembre de 1936) - va concedir el títol i la dignitat de basílica menor al santuari del Sant Crist de Balaguer a través d'un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Robert Sarah (Ourous, Guinea, 15 de juny 1945), i que porta la data del 9 de maig del 2016. La celebració solemne de la concessió del títol va tenir lloc el 9 de novembre de 2016, coincidint amb la festivitat del Sant Crist, i va estar presidida pel bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949).
Al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès occidental, 2 de maig de 1926), li ‘sabia a poc’ aquesta breu parada. Balaguer necessita i demana almenys tot un dia de visita.
Antonio Mora Vergés