Cercàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) , i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 01.01. 1951 ) l’església de Santa Maria de Sanabra, al terme de Santa Margarida i els Monjos, a la comarca del Penedès sobirà, quan al topònim , no trobava en llengua catalana cap esment, i per la similitud fonètica, cercava l’origen del topònim SANABRIA, del que es diu ; se le asocia una filiación prerromana. Una de las opciones más seguidas para explicar su origen es la que señala el vocablo «senabriga» y este, a su vez, formado por un elemento inicial de origen preindoeupeo«sen, ‘monte’» y por otro de origen celta «-briga; ‘fortificación, fortaleza o castro’», por lo que significaría"fortificación, fortaleza o castro en el monte".
Otros investigadores indican un origen íbero, vinculando esta palabra con ESE - "casa" y NABAR - "planicie entre montañas receptoras de agua".
El diccionari català valència balear a l’entrada SENABRE m.
|| 1. ant. Mostassa borda; cast. ajenabe. Sanabre és millor que no sie molt secha,Medic. Part. 160.
|| 2. Un senabre: una part mínima. Ni un senabre: ni res absolutament. «No tenim un senabre per menjar» (Empordà). «He anat al mercat i no hi havia un senabre» (Mall., Men.). El bosc quedà tallat sense restar-hi ni un senabre, Verdaguer Rond. 77.Ni s'ha decantat un sanabre a un costat o altre, Vilanova Obres, IX, 119. Tots anàvem remuys sense tenir un sanabre de roba, Ignor. 62. Trobar-se tot solet, sense foc, ni llum, ni sopar fet, ni un senabre, Camps Folkl. II, 15.
Senabre (escrit també Sanabre i Sanabra): llinatge existent a Barcelona, Arenys de Mar, Esplugues, Hospitalet, Vilanova i la Geltrú, Aiguamúrcia, Albinyana, Bonastre, Masllorenç, Montbrió de la Marca, Vendrell, Rodonyà, Tarragona, Valls, València, Carcaixent, Alcoi, Cocentaina, Manuel, Vall de Gallinera, etc. Hi ha la variant Senabres o Sanabres, a Barcelona, Catllar, Riera, Cullera, etc.
FON.: sənáβɾə (or., bal.).
Etimològicament deriva del llatí sĭnāpi, ‘mostassa’.
Imagino que Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), filòleg de gran prestigi, reconegut mundialment, i quina obra atenen el seu origen català s’ha silenciat i menystingut, tant en la dictadura franquista com en aquesta ‘ democraciola’ que lluny del que tothom s’imaginava no ha fet un pas en el reconeixement de la nostra llengua i cultura, en deu explicar alguna cosa al seu diccionari filològic – que no podia consultar a la biblioteca pública de Castellar del Vallès - no en fa esment a l’Onomàsticon Cataloniae; ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
En la meva visita, atesa l’orografia del lloc, donaria més credibilitat a la tesis "fortificación, fortaleza o castro en el monte", que reforça l’existència de les runes de Sant Lllorenç de la Sanabra, sense excloure però, que el topònim derivi del cognom dels primers pobladors desprès de la reconquesta d’aquest territori als sarrains.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
Patrimoni Gencat ens diu de Santa Maria de la Sanabra; església romànica situada al costat del mas anomenat la Sanabra.
![]()
![]()
És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. L'antiga volta de canó es va ensorrar i es substituí per una encavallada de fusta. L'absis conserva la volta de pedra de quart d'esfera. Constitueix un dels millors exemplars romànics del Penedès. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava la volta de canó, ensorrada. La façana té un portal adovellat i un ull de bou, i l'absis mostra una finestra de doble esqueixada.
L'origen de Santa Maria de la Sanabra se situa al segle XII.
A l'interior es conserven pintures de l’any 1614.
Actualment es troba abandonada i s'utilitza com a magatzem d'estris agrícoles.
El Mapa de patrimoni de Santa Margarida i els Monjos ens diu; església d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants amb embigat de fusta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava l'antiga volta de canó, que va ser destruïda i substituïda per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. A la façana principal destaca la porta dovellada i un petit rosetó al damunt. L'absis té una finestra de doble esqueixada i el ràfec de la coberta és fet amb carreus motllurats.
Tenia ocasió de retratar parcialment l’interior amb la cannon Ixus, i advertia que el sostre està suportat per material ‘ modern’ en el que la fusta brilla per la seva absència, i que les pintures murals – si encara existeixen - estant MOLT i MOLT malmeses.
![]()
El patrimoni històric i/o artístic té alguna possibilitat de subsistir si s’assoleix finalment una República Catalana, a les pedres, com a les persones ens hi va la vida.
Otros investigadores indican un origen íbero, vinculando esta palabra con ESE - "casa" y NABAR - "planicie entre montañas receptoras de agua".
El diccionari català valència balear a l’entrada SENABRE m.
|| 1. ant. Mostassa borda; cast. ajenabe. Sanabre és millor que no sie molt secha,Medic. Part. 160.
|| 2. Un senabre: una part mínima. Ni un senabre: ni res absolutament. «No tenim un senabre per menjar» (Empordà). «He anat al mercat i no hi havia un senabre» (Mall., Men.). El bosc quedà tallat sense restar-hi ni un senabre, Verdaguer Rond. 77.Ni s'ha decantat un sanabre a un costat o altre, Vilanova Obres, IX, 119. Tots anàvem remuys sense tenir un sanabre de roba, Ignor. 62. Trobar-se tot solet, sense foc, ni llum, ni sopar fet, ni un senabre, Camps Folkl. II, 15.
Senabre (escrit també Sanabre i Sanabra): llinatge existent a Barcelona, Arenys de Mar, Esplugues, Hospitalet, Vilanova i la Geltrú, Aiguamúrcia, Albinyana, Bonastre, Masllorenç, Montbrió de la Marca, Vendrell, Rodonyà, Tarragona, Valls, València, Carcaixent, Alcoi, Cocentaina, Manuel, Vall de Gallinera, etc. Hi ha la variant Senabres o Sanabres, a Barcelona, Catllar, Riera, Cullera, etc.
FON.: sənáβɾə (or., bal.).
Etimològicament deriva del llatí sĭnāpi, ‘mostassa’.
Imagino que Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), filòleg de gran prestigi, reconegut mundialment, i quina obra atenen el seu origen català s’ha silenciat i menystingut, tant en la dictadura franquista com en aquesta ‘ democraciola’ que lluny del que tothom s’imaginava no ha fet un pas en el reconeixement de la nostra llengua i cultura, en deu explicar alguna cosa al seu diccionari filològic – que no podia consultar a la biblioteca pública de Castellar del Vallès - no en fa esment a l’Onomàsticon Cataloniae; ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
En la meva visita, atesa l’orografia del lloc, donaria més credibilitat a la tesis "fortificación, fortaleza o castro en el monte", que reforça l’existència de les runes de Sant Lllorenç de la Sanabra, sense excloure però, que el topònim derivi del cognom dels primers pobladors desprès de la reconquesta d’aquest territori als sarrains.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
Patrimoni Gencat ens diu de Santa Maria de la Sanabra; església romànica situada al costat del mas anomenat la Sanabra.
És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. L'antiga volta de canó es va ensorrar i es substituí per una encavallada de fusta. L'absis conserva la volta de pedra de quart d'esfera. Constitueix un dels millors exemplars romànics del Penedès. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava la volta de canó, ensorrada. La façana té un portal adovellat i un ull de bou, i l'absis mostra una finestra de doble esqueixada.
L'origen de Santa Maria de la Sanabra se situa al segle XII.
A l'interior es conserven pintures de l’any 1614.
Actualment es troba abandonada i s'utilitza com a magatzem d'estris agrícoles.
El Mapa de patrimoni de Santa Margarida i els Monjos ens diu; església d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants amb embigat de fusta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava l'antiga volta de canó, que va ser destruïda i substituïda per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. A la façana principal destaca la porta dovellada i un petit rosetó al damunt. L'absis té una finestra de doble esqueixada i el ràfec de la coberta és fet amb carreus motllurats.
Tenia ocasió de retratar parcialment l’interior amb la cannon Ixus, i advertia que el sostre està suportat per material ‘ modern’ en el que la fusta brilla per la seva absència, i que les pintures murals – si encara existeixen - estant MOLT i MOLT malmeses.
El patrimoni històric i/o artístic té alguna possibilitat de subsistir si s’assoleix finalment una República Catalana, a les pedres, com a les persones ens hi va la vida.