No trobava l’edifici que aixopluga a la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia de Sabadell, en la relació de ‘monuments de Sabadell ‘. No ho trobava estrany , tractant-se de Sabadell em semblava quasi lògic, altra cosa fora que parléssim de Terrassa, o fins de Castellar del Vallès , o qualsevol població ‘normal’
![]()
Llegia a : https://jaumebarbera.wordpress.com/author/jaumebarbera/page/4/
La parròquia va ‘néixer’ l’any 1934, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte autor d’aquell edifici desaparegut - del que ens agradaria rebre’n una imatge, en aquella data ja existien les màquines de retratar - , en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, també si fos possible
Durant la guerra civil [*] va ser cremada i derruïda.
[*] la denominació ‘guerra civil’ li donaven els historiadors dels vencedors d’aquell aixecament militar, que s’arribava a qualificar com ‘Cruzada’, i que ‘beneïa’ bona part de la jerarquia eclesiàstica amb alguna excepció : http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Cristià i feixista son antònims.
Alguna dada més :
Parròquia de la Mare de Déu de Gracia, de Sabadell L'Harmonium destruït, o millor dit, cremat. Valor aproximat: 3.000 pessetes. El 1946 es compra un nou Harmonium.
ORGUES I HARMONIUMS DESTRUÏTS DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939) A LES PARRÔQUIES DE LA DIÓCESI DE BARCELONA
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es van destruir cent setanta-tres Harmoniums i cinquanta-quatre Orgues. Es van salvar vint-i-dos Harmoniums i quatre Orgues.
Es fa difícil fixar el cost d'avui en dia de tot el que s'ha destrossat. Si tenim en compte els imports de l'any 1939, que a manera d'orientació donen els responsables de les Relacions de les destrosses, els assignem a cada un dels instruments, i hi apliquem 1'augment que ha sofert el diner des de llavors, ens pot resultar una xifra d'onze mil milions de pessetes, o sia uns seixanta-sis milions d'euros.
Després del conflicte bèl•lic es va tornar a construir: ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data de la reconstrucció i del nom de l’arquitecte.
No apareix – encara – a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell
Sou pregats d’ajudar-nos a completar aquesta informació.
Reprodueixo de : El Martiri dels Temples , SABADELL, MARE DE DÉU DE GRÀCIA
L’informe de Santa Maria de Gràcia, de Sabadell, ens exposa la gran tensió que existia a la ciutat. Es va amenaçar, àdhuc, amb crucificar el rector en una creu que hi havia a l’entrada del temple (pàg. 37).
Aquesta parròquia va ser erigida l’any 1934 pel Sr. Bisbe, Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936).
El temple parroquial, construït sota la direcció de l’arquitecte Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981), es va inaugurar el 29 de març de 1936 per ser destruït quatre mesos més tard. El temple va ser incendiat quedant només les parets mestres.
![]()
La casa rectoral va ser saquejada, però no destruïda. L’arxiu va desaparèixer. Acabada la guerra civil el rector, Mn. Joan Sardà, que ja l’havia construït, va procedir a la reconstrucció, que va confiar al mateix arquitecte, Josep Vila Juanico. Van continuar les obres els successius rectors, Mns. Jaume Ferrer i Joan Baguer.
El 1940 començà la restauració fins que estigué en condicions per al culte. L’any següent es va restaurar la casa rectoral i es dotà l’església de pila baptismal i imatges sagrades.
El 1946 s’amplià l’església i es repararen els elements principals de la seva construcció.
El 1953 es construí l’altar major en marbre. En anys successius es decorà l’església i se la dotà d’objectes de culte dignes i d’ornaments adequats.
Esforceu-vos en recuperar la memòria històrica de la ciutat, Sabadell desapareixerà davant dels vostres ulls, si la Democràcia no hi posa remei.
Llegia a : https://jaumebarbera.wordpress.com/author/jaumebarbera/page/4/
La parròquia va ‘néixer’ l’any 1934, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte autor d’aquell edifici desaparegut - del que ens agradaria rebre’n una imatge, en aquella data ja existien les màquines de retratar - , en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, també si fos possible
Durant la guerra civil [*] va ser cremada i derruïda.
[*] la denominació ‘guerra civil’ li donaven els historiadors dels vencedors d’aquell aixecament militar, que s’arribava a qualificar com ‘Cruzada’, i que ‘beneïa’ bona part de la jerarquia eclesiàstica amb alguna excepció : http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Cristià i feixista son antònims.
Alguna dada més :
Parròquia de la Mare de Déu de Gracia, de Sabadell L'Harmonium destruït, o millor dit, cremat. Valor aproximat: 3.000 pessetes. El 1946 es compra un nou Harmonium.
ORGUES I HARMONIUMS DESTRUÏTS DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939) A LES PARRÔQUIES DE LA DIÓCESI DE BARCELONA
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es van destruir cent setanta-tres Harmoniums i cinquanta-quatre Orgues. Es van salvar vint-i-dos Harmoniums i quatre Orgues.
Es fa difícil fixar el cost d'avui en dia de tot el que s'ha destrossat. Si tenim en compte els imports de l'any 1939, que a manera d'orientació donen els responsables de les Relacions de les destrosses, els assignem a cada un dels instruments, i hi apliquem 1'augment que ha sofert el diner des de llavors, ens pot resultar una xifra d'onze mil milions de pessetes, o sia uns seixanta-sis milions d'euros.
Després del conflicte bèl•lic es va tornar a construir: ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data de la reconstrucció i del nom de l’arquitecte.
No apareix – encara – a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell
Sou pregats d’ajudar-nos a completar aquesta informació.
Reprodueixo de : El Martiri dels Temples , SABADELL, MARE DE DÉU DE GRÀCIA
L’informe de Santa Maria de Gràcia, de Sabadell, ens exposa la gran tensió que existia a la ciutat. Es va amenaçar, àdhuc, amb crucificar el rector en una creu que hi havia a l’entrada del temple (pàg. 37).
Aquesta parròquia va ser erigida l’any 1934 pel Sr. Bisbe, Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936).
El temple parroquial, construït sota la direcció de l’arquitecte Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981), es va inaugurar el 29 de març de 1936 per ser destruït quatre mesos més tard. El temple va ser incendiat quedant només les parets mestres.
La casa rectoral va ser saquejada, però no destruïda. L’arxiu va desaparèixer. Acabada la guerra civil el rector, Mn. Joan Sardà, que ja l’havia construït, va procedir a la reconstrucció, que va confiar al mateix arquitecte, Josep Vila Juanico. Van continuar les obres els successius rectors, Mns. Jaume Ferrer i Joan Baguer.
El 1940 començà la restauració fins que estigué en condicions per al culte. L’any següent es va restaurar la casa rectoral i es dotà l’església de pila baptismal i imatges sagrades.
El 1946 s’amplià l’església i es repararen els elements principals de la seva construcció.
El 1953 es construí l’altar major en marbre. En anys successius es decorà l’església i se la dotà d’objectes de culte dignes i d’ornaments adequats.
Esforceu-vos en recuperar la memòria històrica de la ciutat, Sabadell desapareixerà davant dels vostres ulls, si la Democràcia no hi posa remei.