Llegia que a Llorenç del Penedès hi havia dos sindicats de signe polític oposat: el Sindicat Agrícola de Llorenç, de caràcter catòlic, fundat el 1914, i el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Llorenç del Penedès, d'esquerres i progressista, fundat el 1918, no sembla que les ‘diferències politiques ‘ fossin motiu de radicalitat , ja que els dos sindicats es van fusionar el 1920 escollint com a nou nom el de Sindicat Agrícola de Llorenç del Penedès, i amb l’objectiu de construir un celler cooperatiu. El mateix any, es van comprar uns terrenys i es va encarregar el projecte del celler a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973)
El projecte inicial preveia la construcció de tres naus, dues de major envergadura amb tines a banda i banda i cups subterranis, i una de més petita per a magatzem, separada de les altres per un pati; a la part posterior una nau transversal, que havia de comunicar les altres tres construccions, havia de ser utilitzada com a moll de descàrrega i premsat de raïm.
Cèsar Martinell i Brunet només dugué a terme part d'aquest projecte: va construir una nau i part del cos posterior; el 1932, es van acabar les instal•lacions per al trull (que es va desmuntar el 1993); finalment, el 1966, el constructor J.J.Cano, de Barcelona, va construir la segona de les dues naus grans, seguint totalment les pautes de Cèsar Martinell i Brunet; el 1990 es van desmuntar els cups subterranis per convertir aquest espai en caves. Ens agradarà tenir noticia del nom , cognom matern , i lloc data de naixement i traspàs d’aquest ‘constructor’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Aquesta ‘mutilació informativa ‘ era pròpia de la dictadura, i formava part de la seva política de desinformació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya; cal recordar – encara – que el sàtrapa va desaparèixer oficialment a Madrid, el 20 de novembre de 1975?.
Patrimoni Gencat ens explica que el celler de Llorenç del Penedès és prop de l'església parroquial, en un extrem del poble, al costat de l’edifici de l’escola publica anterior a la dictadura franquista , i del torrent de Llorenç. Consta de dues naus paral•leles i una transversal, cobertes a dues aigües i on es conjuga la pedra amb el maó vist. Les dues naus paral•leles tot i que idèntiques són d’època diferent.
![]()
Edifici del Celler de Llorenç del Penedès. Fotografia Antonio Mora Vergés 02.06.2017
![]()
Edifici de l'escola pública anterior a la dictadura franquista, Fotografia Antonio Mora Vergés 02.06.2017
La façana principal té un sòcol de pedra de mida mitjana delimitat per una línia d'imposta feta de maó; al damunt d'aquest, un altre sector fet de paredat és delimitat per una altra línia d'imposta en dents de serra. Aquests dos sectors o nivells engloben sengles portes d'accés, d'arc de mig punt, amb brancals i arc de maó rematat aquest per un fris en dents de serra, que, a un nivell una mica superior, recorre la resta de la façana. A partir d'aquest fris i fins a la línia de teulada hi ha tot un parament calat d'obra vista que ocupa una bona part del frontis.
Cada nau està coronada per un tester triangular truncat amb un ràfec format per teules imbricades. Uns pilars als extrems més exteriors de les dues naus i uns altres continuant els brancals de les portes, més un de central on s'uneixen les dues naus, sobresurten de la línia de teulada i acaben en peces de ceràmica verda, únic motiu de color de l'edifici.
Les cobertes dels edificis més antics són sostingudes per encavallades de fusta, bigues i llates; a les sales més recents la coberta és de ferro i formigó.
La comunicació entre el cos longitudinal i el transversal es fa per tres arcs rebaixats de maó sobre pilars del mateix material.
Està format per dues naus rectangulars, la nau esquerra és tallada per una nau de col•locació horitzontal. Cada nau té la seva porta d'accés d'arc semicircular, i a sobre unes finestres rectangulars col•locades dins d'una estructura en forma romboïdal on també hi ha diverses finestres cegades. La coberta és a dues vessants. La decoració és feta mitjançant l'alternança del maó i la pedra.
La nau horitzontal presenta una sèrie de finestres semicirculars a la part superior. A la part baixa té dues portes, una amb llinda i l'altra semicircular, i dues finestres semicirculars.
No trobava el Catàleg de Patrimoni en línia de Llorenç del Penedès.
El projecte inicial preveia la construcció de tres naus, dues de major envergadura amb tines a banda i banda i cups subterranis, i una de més petita per a magatzem, separada de les altres per un pati; a la part posterior una nau transversal, que havia de comunicar les altres tres construccions, havia de ser utilitzada com a moll de descàrrega i premsat de raïm.
Cèsar Martinell i Brunet només dugué a terme part d'aquest projecte: va construir una nau i part del cos posterior; el 1932, es van acabar les instal•lacions per al trull (que es va desmuntar el 1993); finalment, el 1966, el constructor J.J.Cano, de Barcelona, va construir la segona de les dues naus grans, seguint totalment les pautes de Cèsar Martinell i Brunet; el 1990 es van desmuntar els cups subterranis per convertir aquest espai en caves. Ens agradarà tenir noticia del nom , cognom matern , i lloc data de naixement i traspàs d’aquest ‘constructor’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Aquesta ‘mutilació informativa ‘ era pròpia de la dictadura, i formava part de la seva política de desinformació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya; cal recordar – encara – que el sàtrapa va desaparèixer oficialment a Madrid, el 20 de novembre de 1975?.
Patrimoni Gencat ens explica que el celler de Llorenç del Penedès és prop de l'església parroquial, en un extrem del poble, al costat de l’edifici de l’escola publica anterior a la dictadura franquista , i del torrent de Llorenç. Consta de dues naus paral•leles i una transversal, cobertes a dues aigües i on es conjuga la pedra amb el maó vist. Les dues naus paral•leles tot i que idèntiques són d’època diferent.
Edifici del Celler de Llorenç del Penedès. Fotografia Antonio Mora Vergés 02.06.2017
Edifici de l'escola pública anterior a la dictadura franquista, Fotografia Antonio Mora Vergés 02.06.2017
La façana principal té un sòcol de pedra de mida mitjana delimitat per una línia d'imposta feta de maó; al damunt d'aquest, un altre sector fet de paredat és delimitat per una altra línia d'imposta en dents de serra. Aquests dos sectors o nivells engloben sengles portes d'accés, d'arc de mig punt, amb brancals i arc de maó rematat aquest per un fris en dents de serra, que, a un nivell una mica superior, recorre la resta de la façana. A partir d'aquest fris i fins a la línia de teulada hi ha tot un parament calat d'obra vista que ocupa una bona part del frontis.
Cada nau està coronada per un tester triangular truncat amb un ràfec format per teules imbricades. Uns pilars als extrems més exteriors de les dues naus i uns altres continuant els brancals de les portes, més un de central on s'uneixen les dues naus, sobresurten de la línia de teulada i acaben en peces de ceràmica verda, únic motiu de color de l'edifici.
Les cobertes dels edificis més antics són sostingudes per encavallades de fusta, bigues i llates; a les sales més recents la coberta és de ferro i formigó.
La comunicació entre el cos longitudinal i el transversal es fa per tres arcs rebaixats de maó sobre pilars del mateix material.
Està format per dues naus rectangulars, la nau esquerra és tallada per una nau de col•locació horitzontal. Cada nau té la seva porta d'accés d'arc semicircular, i a sobre unes finestres rectangulars col•locades dins d'una estructura en forma romboïdal on també hi ha diverses finestres cegades. La coberta és a dues vessants. La decoració és feta mitjançant l'alternança del maó i la pedra.
La nau horitzontal presenta una sèrie de finestres semicirculars a la part superior. A la part baixa té dues portes, una amb llinda i l'altra semicircular, i dues finestres semicirculars.
No trobava el Catàleg de Patrimoni en línia de Llorenç del Penedès.