El topònim té una clara relació amb l’arbust o arbre de la família de les ericàcies, que devia ser molt abundós en aquesta contrada, l’Arboçar està format per tres nuclis: l’Arboçar sobirà, l’Arboçar jussà, i l’Arboçar de les Roques, situats a l’obaga del puig de Papiol, del terme d’Olèrdola.
La imposició de la llengua castellana va representar la prohibició sota penes severíssimes – fins la mort - , que van obligar a substitut els mots tècnics sobirà/ jussà de la nostra llengua, per les formes imprecises del castellà BAJO / ALTO, i quan va ser possible tornar a enraonar i escriure en la nostra llengua, enlloc de recuperar els mots originaris es va fer la transcripció BAJO / BAIX i ALTO/ ALT, cosa que de vegades dona lloc a que sense escales hi ha persones que no pensen que sigui possible accedir a ALT, o que cal anar de genolls per les zona del BAIX.
L’Ángela Llop Farré retratava el caseriu de l’Arboçar jussà del que sobresurt la torre de defensa de planta circular, feta amb carreus de pedra irregulars disposats en fileres horitzontals i en algun lloc formant aparell en espiga, a l’indret s’hi poden veure altres elements d'època medieval.
![]()
La construcció de la torre , en origen exempta, té un diàmetre interior de 220 centímetres i el gruix del mur és de 170 centímetres, amb una alçària d’uns 13 metres i amb l'acabament en cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 centímetres d'alt per 30 centímetres de llarg), gairebé sense treballar. En algun lloc l'aparell constructiu recorda un opus spicatum mal fet. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps. En part resta adossada a una construcció moderna i té al costat diverses edificacions que presenten vestigis medievals.
La imposició de la llengua castellana va representar la prohibició sota penes severíssimes – fins la mort - , que van obligar a substitut els mots tècnics sobirà/ jussà de la nostra llengua, per les formes imprecises del castellà BAJO / ALTO, i quan va ser possible tornar a enraonar i escriure en la nostra llengua, enlloc de recuperar els mots originaris es va fer la transcripció BAJO / BAIX i ALTO/ ALT, cosa que de vegades dona lloc a que sense escales hi ha persones que no pensen que sigui possible accedir a ALT, o que cal anar de genolls per les zona del BAIX.
L’Ángela Llop Farré retratava el caseriu de l’Arboçar jussà del que sobresurt la torre de defensa de planta circular, feta amb carreus de pedra irregulars disposats en fileres horitzontals i en algun lloc formant aparell en espiga, a l’indret s’hi poden veure altres elements d'època medieval.
La construcció de la torre , en origen exempta, té un diàmetre interior de 220 centímetres i el gruix del mur és de 170 centímetres, amb una alçària d’uns 13 metres i amb l'acabament en cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 centímetres d'alt per 30 centímetres de llarg), gairebé sense treballar. En algun lloc l'aparell constructiu recorda un opus spicatum mal fet. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps. En part resta adossada a una construcció moderna i té al costat diverses edificacions que presenten vestigis medievals.