Llegia ; L'any 1910 el governador civil de Girona demana i obté del bisbat una informació sobre les comunitats religioses establertes a la ciutat, i d'ella se'n desprèn que els germans de les Escoles Cristianes hi son des del 1905. En aquesta data havia arribat un reduït grup de religiosos que va sol•licitar autorització per obrir-hi un col•legi. De moment se'ls concedeix permís per a una residència, que al cap d’un any ja es converteix en el primer col•legi Sant Narcís, al carrer de la Rutlla, on troben acollida els nens i nois d'aquell barri aleshores extrem de la ciutat.
Després de vint anys, i ja amb quasi quatre-cents alumnes, el local resulta insuficient. L'any 1926 l’arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) construeix al carrer Migdia el nou edifici (projecte de febrer 1926) destinat a escola i residència, que rebrà el nom d'Escoles Cristianes de La Salle.
Entre el 7 de setembre de 1936 i el 30 de juny de 1937 l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús (Barcelona, 1884-1970 ) duu a terme algunes reformes per convertir-la en l'Escola Pública Karl Marx.
En el decurs dels anys, el col•legi conegut popularment com la Salle passa per successives fases de creixement, i no fa més que augmentar progressivament la seva influència en els àmbits educatiu, però també religiós. cultural, esportiu i associatiu de la ciutat.
L'any 1955 es duen a terme per l’arquitecte Mario Soler Pinadell ( Girona , 1929- 1983 ) unes primeres obres d'ampliació de l'edifici
El 1990 és completament reformat, ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor d’aquesta reformar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Fotografia de G. Domènech
Edifici situat a l'encreuament entre el carrer Migdia i el carrer de La Salle, al qual ha donat nom. De la planta baixa i pis oiginals s'ha passat, després de successives ampliacions, als quatre pisos actuals. La façana principal, oberta a la cantonada, presenta composició simetrica d'obertures allindades; les reformes han fet desaparèixer l'òcul que coronava la porta d'entrada.
L'any 1936 en el marc de la política escolar endegada per la II República, tant de construcció de noves escoles com d'adaptació i municipalització de les existents, Ricard Giralt reforma l'edifici: "..se han aprovechado las clases de la planta baja y se han construido aulas en la planta piso, creando de nuevas para lo cual se derribaron los antiguos locales destinados a dormitorios de la comunidad religiosa. Se ha dotado de una gran sala destinada a conferencias, cinema y teatro, aparte de nuevas instalaciones sanitarias de que antes carecía .."
L'edifici original ha estat reformat i ampliat successivament per adaptar-se a les noves necessitats escolars.
Recuperar la memòria històrica per als catalans és un imperatiu ètic.
Després de vint anys, i ja amb quasi quatre-cents alumnes, el local resulta insuficient. L'any 1926 l’arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) construeix al carrer Migdia el nou edifici (projecte de febrer 1926) destinat a escola i residència, que rebrà el nom d'Escoles Cristianes de La Salle.
Entre el 7 de setembre de 1936 i el 30 de juny de 1937 l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús (Barcelona, 1884-1970 ) duu a terme algunes reformes per convertir-la en l'Escola Pública Karl Marx.
En el decurs dels anys, el col•legi conegut popularment com la Salle passa per successives fases de creixement, i no fa més que augmentar progressivament la seva influència en els àmbits educatiu, però també religiós. cultural, esportiu i associatiu de la ciutat.
L'any 1955 es duen a terme per l’arquitecte Mario Soler Pinadell ( Girona , 1929- 1983 ) unes primeres obres d'ampliació de l'edifici
El 1990 és completament reformat, ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor d’aquesta reformar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fotografia de G. Domènech
Edifici situat a l'encreuament entre el carrer Migdia i el carrer de La Salle, al qual ha donat nom. De la planta baixa i pis oiginals s'ha passat, després de successives ampliacions, als quatre pisos actuals. La façana principal, oberta a la cantonada, presenta composició simetrica d'obertures allindades; les reformes han fet desaparèixer l'òcul que coronava la porta d'entrada.
L'any 1936 en el marc de la política escolar endegada per la II República, tant de construcció de noves escoles com d'adaptació i municipalització de les existents, Ricard Giralt reforma l'edifici: "..se han aprovechado las clases de la planta baja y se han construido aulas en la planta piso, creando de nuevas para lo cual se derribaron los antiguos locales destinados a dormitorios de la comunidad religiosa. Se ha dotado de una gran sala destinada a conferencias, cinema y teatro, aparte de nuevas instalaciones sanitarias de que antes carecía .."
L'edifici original ha estat reformat i ampliat successivament per adaptar-se a les noves necessitats escolars.
Recuperar la memòria històrica per als catalans és un imperatiu ètic.