Continuava el meu ‘descobriment’ d’Oliola i el seu terme. Amb la visita al poble de Coscó; el terme i la seva església advocada a Santa Maria apareixen força documentats des de mitjan del segle XI, data en que havien estat incorporats a la canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
El primer esment del lloc kastrum de Choscolioés del 1054, en una discussió dels límits del terme de Cabanabona, la primera menció directa de l'església però, és del 1141 en el testament del bisbe Pere Berenguer d'Urgell, que va llegar a Santa Maria d'Urgell una sèrie de temples i castells entre els quals hi havia l'església de Coscol.
Notícies posteriors confirmen la continuïtat de l'església de Coscó. Així, el 1279 i el 1280 apareix esmentada en la relació de la dècima recaptada en la diòcesi d'Urgell, i pel mateix motiu també apareix un segle més tard, el 1391.
Quan a la descripció ens explica patrimoni Gencat que l'església de Santa Maria es troba al nord-est del nucli de Coscó, poble situat al sud del terme municipal d'Oliola. Es tracta d'una església d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular a llevant, portalada d'accés a la façana meridional i un campanar de torre de base quadrada a l'angle sud-oest. La teulada que cobreix la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec senzill reforçat amb lloses irregulars de pedra. La teulada de l'absis, semicònica, és de lloses de pedra. L'aparell emprat en les parts originals del segle XII és de carreu de mida petita ben escairat i polit, lligats amb morter de calç i disposat en filades regulars i uniformes. L'absis presenta exteriorment un canvi d'aparell a mitja alçada: la part baixa fins el nivell de l'ampit de la finestra el parament és de carreus sense polir i de mida lleugerament petita i juntes més grasses de morter. La finestra de l'absis és de doble esqueixada.
![]()
La façana meridional conté l'únic accés, una porta d'arc de mig punt de dovelles que es va construir a finals del segle XVI, quan es va tapiar la porta original de la façana de ponent per instal•lar un cor sobrealçat a ponent. A la dovella clau d'aquesta porta es llegeix la data 1588. Probablement, aquest canvi en la ubicació de la porta anà acompanyada de les altres reformes que patí l'edifici romànic: Es van obrir petites capelles en els murs nord i sud pel procediment de buidar el gruix interior del mur; s'afegí l'esmentat cor al fons; es tapià l'arc presbiteral que donava accés a l'interior de l'absis i es construí un cos rectangular a l'angle sud-est de la nau per fer de sagristia. La decoració interior és contemporània d'aquesta reforma.
La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular reforçada per tres arcs torals, i s'obria a l'absis mitjançant l'arc presbiteral esmentat abans i que fou paredat a finals del segle XVI.
Finalment, el 1853 es construí el campanar de torre de planta quadrada a l'angle sud-oest de la nau. Està fet amb aparell irregular de pedra lligada amb morter però amb cadenes verticals de carreus ben escairats als angles. Consta de quatre ulls d'arc de mig punt de dovelles i està rematat per una cornisa motllurada i una coberta piramidal decorada amb rajoles alternes verdes i vermelles de ceràmica.
![]()
M’explicaven que en l’actualitat únicament hi ha funció litúrgica un cop al mes.
No tenia ocasió d’accedir al interior del temple, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El sostre demogràfic d’Oliola s’assolia al cens de 1857 amb 999 habitants, abans de la dictadura franquista – causa de tots els mals de la humanitat – hi havia escola almenys a Oliola i a Coscó, i no ho excloc a Claret i/o a Maravella, ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , d’aquell passat de ‘glòria’ en dona testimoni el fossar de Coscó.
![]()
![]()
Quan al topònim, malgrat la quasi absoluta presència d’arbrat en l’actualitat, hom defensa que fa referència al coscoll i/o I'alzina nana d'altres comarques.
Arbust de la família de les quercinies, té el nom científic de <
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.
El primer esment del lloc kastrum de Choscolioés del 1054, en una discussió dels límits del terme de Cabanabona, la primera menció directa de l'església però, és del 1141 en el testament del bisbe Pere Berenguer d'Urgell, que va llegar a Santa Maria d'Urgell una sèrie de temples i castells entre els quals hi havia l'església de Coscol.
Notícies posteriors confirmen la continuïtat de l'església de Coscó. Així, el 1279 i el 1280 apareix esmentada en la relació de la dècima recaptada en la diòcesi d'Urgell, i pel mateix motiu també apareix un segle més tard, el 1391.
Quan a la descripció ens explica patrimoni Gencat que l'església de Santa Maria es troba al nord-est del nucli de Coscó, poble situat al sud del terme municipal d'Oliola. Es tracta d'una església d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular a llevant, portalada d'accés a la façana meridional i un campanar de torre de base quadrada a l'angle sud-oest. La teulada que cobreix la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec senzill reforçat amb lloses irregulars de pedra. La teulada de l'absis, semicònica, és de lloses de pedra. L'aparell emprat en les parts originals del segle XII és de carreu de mida petita ben escairat i polit, lligats amb morter de calç i disposat en filades regulars i uniformes. L'absis presenta exteriorment un canvi d'aparell a mitja alçada: la part baixa fins el nivell de l'ampit de la finestra el parament és de carreus sense polir i de mida lleugerament petita i juntes més grasses de morter. La finestra de l'absis és de doble esqueixada.
La façana meridional conté l'únic accés, una porta d'arc de mig punt de dovelles que es va construir a finals del segle XVI, quan es va tapiar la porta original de la façana de ponent per instal•lar un cor sobrealçat a ponent. A la dovella clau d'aquesta porta es llegeix la data 1588. Probablement, aquest canvi en la ubicació de la porta anà acompanyada de les altres reformes que patí l'edifici romànic: Es van obrir petites capelles en els murs nord i sud pel procediment de buidar el gruix interior del mur; s'afegí l'esmentat cor al fons; es tapià l'arc presbiteral que donava accés a l'interior de l'absis i es construí un cos rectangular a l'angle sud-est de la nau per fer de sagristia. La decoració interior és contemporània d'aquesta reforma.
La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular reforçada per tres arcs torals, i s'obria a l'absis mitjançant l'arc presbiteral esmentat abans i que fou paredat a finals del segle XVI.
Finalment, el 1853 es construí el campanar de torre de planta quadrada a l'angle sud-oest de la nau. Està fet amb aparell irregular de pedra lligada amb morter però amb cadenes verticals de carreus ben escairats als angles. Consta de quatre ulls d'arc de mig punt de dovelles i està rematat per una cornisa motllurada i una coberta piramidal decorada amb rajoles alternes verdes i vermelles de ceràmica.
M’explicaven que en l’actualitat únicament hi ha funció litúrgica un cop al mes.
No tenia ocasió d’accedir al interior del temple, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El sostre demogràfic d’Oliola s’assolia al cens de 1857 amb 999 habitants, abans de la dictadura franquista – causa de tots els mals de la humanitat – hi havia escola almenys a Oliola i a Coscó, i no ho excloc a Claret i/o a Maravella, ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , d’aquell passat de ‘glòria’ en dona testimoni el fossar de Coscó.
Quan al topònim, malgrat la quasi absoluta presència d’arbrat en l’actualitat, hom defensa que fa referència al coscoll i/o I'alzina nana d'altres comarques.
Arbust de la família de les quercinies, té el nom científic de <
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.