Em costava localitzar la capella de la Mare de Déu dels Socors d’Agramunt, com m’havia costat localitzar el pont-aqüeducte de ferro, que devem a l’enginyer Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916). En un i altre cas, no sabia ‘veure’ – si existeix – cap indicació. Agramunt ha de potenciar – també – el seu patrimoni, fent-ho veurà com s’incrementen alhora les vendes de torrons i xocolata, que son hores d'ara l’únic al•licient per als visitants.
Llegia que la capella fou construïda (segons una llegenda) perquè uns pastors varen trobar la bellíssima imatge de la Mare de Déu dels Socors enmig d'uns matolls a prop del riu Sió. Al seu honor li varen fer aquesta ermita. Durant dos segles i mig fou el punt de trobada dels devots de la patrona, la Verge dels Socors, i marc adient de moltes celebracions religioses festives.
Quan a la descripció ens diu patrimpni Gencat ; edifici rectangular de petites dimensions construït amb paredat comú. La portalada s'hi observa un petit cos amb campanar al vèrtex superior. La porta principal de mig punt està aixoplugada per una coberta a dues aigües de fusta que sobresurt notablement. A dita portalada s'hi accedeix mitjançant quatre graons de pedra. L'interior és de nau única i està cobert per una falsa volta feta amb totxo sobre una imitació de trompes i queda separada de la volta que cobreix l'altar per una arcada de mig punt. A la façana hi ha una inscripció al costat dret de la porta que diu : Fonch posada/ esta primera/ pedra a 6 de/ febrer 1678/ fundada per/ Franch Berenger/. És la primera pedra de la capella.
No s’esmenta que l’edifici patis cap dany durant la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876, que s’enduia un pont-aqüeducte de pedra de set ulls, aigües amunt.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.
Llegia que la capella fou construïda (segons una llegenda) perquè uns pastors varen trobar la bellíssima imatge de la Mare de Déu dels Socors enmig d'uns matolls a prop del riu Sió. Al seu honor li varen fer aquesta ermita. Durant dos segles i mig fou el punt de trobada dels devots de la patrona, la Verge dels Socors, i marc adient de moltes celebracions religioses festives.
Quan a la descripció ens diu patrimpni Gencat ; edifici rectangular de petites dimensions construït amb paredat comú. La portalada s'hi observa un petit cos amb campanar al vèrtex superior. La porta principal de mig punt està aixoplugada per una coberta a dues aigües de fusta que sobresurt notablement. A dita portalada s'hi accedeix mitjançant quatre graons de pedra. L'interior és de nau única i està cobert per una falsa volta feta amb totxo sobre una imitació de trompes i queda separada de la volta que cobreix l'altar per una arcada de mig punt. A la façana hi ha una inscripció al costat dret de la porta que diu : Fonch posada/ esta primera/ pedra a 6 de/ febrer 1678/ fundada per/ Franch Berenger/. És la primera pedra de la capella.
No s’esmenta que l’edifici patis cap dany durant la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876, que s’enduia un pont-aqüeducte de pedra de set ulls, aigües amunt.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.