En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar l'església de Sant Feliu; llegia que per la seva posició extramurs fou fortificada en més d'una ocasió, és el fruit de diverses etapes constructives i presenta per tant diversos estils arquitectònics.
Patrimoni Gencat, ens explica que de la primitiva església romànica, dels segles XII-XIII, conserva només la planta.
L'edifici actual fou bastit a partir del 1313 en estil gòtic. El 1318 s'acabà de construir el presbiteri, i el 1326 es cobrí la nau amb volta de creueria, amb tercelets. Només el braç esquerre del creuer conserva la volta de canó romànica. La transició entre els dos estils és resolta sàviament per un trifori, poc freqüent en el gòtic català, amb finestres coronelles d'arc de mig punt. A mitjan segle XV, entre 1357 i 1368, es construí també un claustre gòtic, però aviat (1374) s'hagué d'enderrocar per raons defensives. En resten quatre arcades muntades a la porta de migdia.
L'element més destacat és el campanar, iniciat el 1368 sota la direcció del mestre d'obres gironí Pere Sacoma, i que a causa de les obres de fortificació de l'església no fou acabat fins el 1392, el campanar de Sant Feliu constitueix sense cap mena de dubte, una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat. La seva punxa massissa, més pròpia del gòtic nòrdic, era rematada per una agulla que fou escapçada per un llamp el 1651.
A principis del segle XVII (1601), s'edificà la façana barroca, obra del picapedrer gironí Llàtzer Cisterna. La seva composició, que recorda solucions de retaules contemporanis, amb les fornícules sense imatges i un gran rosetó, fou recollida molt posteriorment per Pere Costa a la façana de la catedral (1730). La façana resta entre el campanar i l'altre torre bessona que restà inacabada.
Finalment, entre 1782 i 1792 fou edificada la capella de Sant Narcís, al lloc de l'antic claustre. De planta el•líptica, fou decorada amb pintures murals de Manuel Tramulles Roig (Barcelona, 1715- 1791), avui molt malmeses. La capella, que fou restaurada a principis de segle XX per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) i el pintor Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 — Barcelona, 1950) , guarda un retaule gòtic del segle XV, atribuït a Joan de Borgonya, conegut també com a Mestre de Sant Feliu (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526.
![]()
A l'interior de l'església es conserven vuit sarcòfags romans i paleocristians, dels segles III i IV, encastats a les parets del presbiteri. Foren trobats arran de la construcció de l'església, que ocupa el lloc d'un antic cementiri romà, i són d'un valor extraordinari.
També cal esmentar el sepulcre gòtic de Sant Narcís, obrat probablement per Joan de Tournai (1328), i un Crist jacent d'alabastre, única resta del grup del Sant Sepulcre, que cal considerar obra del mestre Aloi de Montbrai (1350).
![]()
Conserva un relleu gòtic de la Verge i el Nen, realitzat el 1504 per Joan Venetrica i que formava part del retaule de Sant Feliu, desmuntat el 1936 i portat en part al Museu d'Art de Girona. També conserva una imatge barroca de Sant Josep.
![]()
L’any 1989 la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona signaren un conveni de col•laboració conjunta per a les tasques de restauració de Sant Feliu. Des d'aleshores s'han dut a terme diverses obres de connexió i restauració global de l'edifici.
La Façana principal és barroca, de traces molt senzilles i encaixada entre la torre campanar i una torre bessona inacabada. Es composa de dos cossos amb quatre columnes cadascun. Entre aquestes columnes hi ha cinc fornícules sense Sant titular. Al damunt de les quatre columnes inferiors hi havia quatre caps, dels quals un ha desaparegut, obrats pels mestres picapedrers Felip Regi i Joan Jausi, entre els anys 1605 i 1610. Sobre aquests dos cossos hi ha un gran rosetó i al damunt d'aquest, tres finestres amb frontons alternants. Una cornisa i una balustrada limiten la façana per la part superior. Dissenyada per Llàtzer Cisterna, picapedrer de Pedret, l'any 1601.
El Campanar està format per tres pisos assentats sobre una torre de base octogonal. Els intermedis de les finestres es perllonguen en esvelts pilars rematats per nou agulles dentades. Tot el conjunt és remarcat per una agulla massissa, atípica del gòtic català i d'origen nòrdic, que va ser escapçada per un llamp el 10 de gener de 1651.
El campanar de Sant Feliu creà escola i va ser imitat en les esglésies de Sant Martí Vell, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Bordils i la Pera. A la part oposada de la façana principal es va començar la construcció d'un altre de planta igual, però les obres s'aturaren en arribar a l'alçada de la façana.
Arcades del claustre; la porta meridional de Sant Feliu conserva a ambdós costats, unes ogives procedents del derruït claustre gòtic, situat antigament al lloc on ara hi ha la capella de Sant Narcís. Se'n conserven quatre arcades i cinc columnes amb capitells que les sostenen.
L'antic claustre, format per vuit parells de columnes a cada galeria, fou construït durant el període 1357-1368 pel mestre picapedrer Arnald Estany i enderrocat l'any 1374 per ordre de Pere el Cerimoniós per necessitats de guerra (la campanya de l'Infant de Mallorca contra el rei d'Aragó). El 1378 el comte d'Urgell va comprar 25 parells de columnes a 50 sous el parell. L'ordenació reial que decretà l'enderroc del claustre preveia la fortificació del temple i la construcció d'un portal de fusta que enllacés l'absis de Sant Feliu amb la torre de Sobreportes.
L'església romànico-gòtica de Sant Feliu ocupa actualment una zona preeminent immediata al carrer del Llop, antiga Via Augusta, pel costat de ponent i a pocs metres de la porta de Sobreportes, fora de les muralles de la ciutat romana. A mode d'hipòtesi es considera que l'església s'edificà entorn a la sepultura de Sant Feliu i sota la seva advocació, indret on es podria haver ubicat des d'antic un cementiri tal i com era costum en època romana. Diverses intervencions arqueològiques portades a terme els darrers anys confirmen aquesta teoria, i s’han pogut determinar 4 fases:
1ª fase de fundació de la ciutat. Són diversos els estrats que aporten materials d'època republicana, moment en què es porten a terme els treballs d'adequació i preparació del terreny per a la fundació de Gerunda.
2ª fase, ús funerari. En època romana imperial, l'espai situat a banda i banda del tram nord de la Via Augusta s'utilitza com a àrea funerària (fet testimoniat també als Banys Àrabs), amb diverses tipologies d'enterraments (caixes de tegulae, incineracions, tombes en fossa). També s'han trobat restes d'un possible ustrinum, emplaçament on es realitzaven les cremacions de cadàvers. Aquesta tradició funerària durarà fins el segle II d.C.
3ª fase. Es construeix la primera església cristiana a principis del segle I d.C. Adossat a la seva fonamentació també s'hi porten a terme enterraments al voltant del centre, on podria haver una tomba principal. Segons la tradició el màrtir Sant Feliu, va ser enterrat teòricament en un dels sepulcres que actualment es troben encastats als murs laterals de la capçalera. Aquest hauria funcionat com a nucli original del cementeri creat a l'entorn de la tomba del màrtir utilitzat pels fidels més rics. D'altra banda, es pot intuir que la tomba del màrtir, ja sigui un sepulcre o una tomba d'obra, aquesta es troba situada per sota del paviment.
4 ª fase. En els darrers anys del segle XI principis del XII es destrueix l'edifici antic, es buiden i s'amortitzen les tombes romanes i es construeix l'edifici que no acabarà fins al segle XVI amb el campanar gòtic. Aquest segon edifici aprofita diverses materials de l'antic edifici del segle I dC, com carreus grans de sorrenca i travertí
Girona, demana i necessita temps per conèixer-la
Patrimoni Gencat, ens explica que de la primitiva església romànica, dels segles XII-XIII, conserva només la planta.
L'edifici actual fou bastit a partir del 1313 en estil gòtic. El 1318 s'acabà de construir el presbiteri, i el 1326 es cobrí la nau amb volta de creueria, amb tercelets. Només el braç esquerre del creuer conserva la volta de canó romànica. La transició entre els dos estils és resolta sàviament per un trifori, poc freqüent en el gòtic català, amb finestres coronelles d'arc de mig punt. A mitjan segle XV, entre 1357 i 1368, es construí també un claustre gòtic, però aviat (1374) s'hagué d'enderrocar per raons defensives. En resten quatre arcades muntades a la porta de migdia.
L'element més destacat és el campanar, iniciat el 1368 sota la direcció del mestre d'obres gironí Pere Sacoma, i que a causa de les obres de fortificació de l'església no fou acabat fins el 1392, el campanar de Sant Feliu constitueix sense cap mena de dubte, una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat. La seva punxa massissa, més pròpia del gòtic nòrdic, era rematada per una agulla que fou escapçada per un llamp el 1651.
A principis del segle XVII (1601), s'edificà la façana barroca, obra del picapedrer gironí Llàtzer Cisterna. La seva composició, que recorda solucions de retaules contemporanis, amb les fornícules sense imatges i un gran rosetó, fou recollida molt posteriorment per Pere Costa a la façana de la catedral (1730). La façana resta entre el campanar i l'altre torre bessona que restà inacabada.
Finalment, entre 1782 i 1792 fou edificada la capella de Sant Narcís, al lloc de l'antic claustre. De planta el•líptica, fou decorada amb pintures murals de Manuel Tramulles Roig (Barcelona, 1715- 1791), avui molt malmeses. La capella, que fou restaurada a principis de segle XX per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) i el pintor Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 — Barcelona, 1950) , guarda un retaule gòtic del segle XV, atribuït a Joan de Borgonya, conegut també com a Mestre de Sant Feliu (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526.
A l'interior de l'església es conserven vuit sarcòfags romans i paleocristians, dels segles III i IV, encastats a les parets del presbiteri. Foren trobats arran de la construcció de l'església, que ocupa el lloc d'un antic cementiri romà, i són d'un valor extraordinari.
També cal esmentar el sepulcre gòtic de Sant Narcís, obrat probablement per Joan de Tournai (1328), i un Crist jacent d'alabastre, única resta del grup del Sant Sepulcre, que cal considerar obra del mestre Aloi de Montbrai (1350).
Conserva un relleu gòtic de la Verge i el Nen, realitzat el 1504 per Joan Venetrica i que formava part del retaule de Sant Feliu, desmuntat el 1936 i portat en part al Museu d'Art de Girona. També conserva una imatge barroca de Sant Josep.
L’any 1989 la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona signaren un conveni de col•laboració conjunta per a les tasques de restauració de Sant Feliu. Des d'aleshores s'han dut a terme diverses obres de connexió i restauració global de l'edifici.
La Façana principal és barroca, de traces molt senzilles i encaixada entre la torre campanar i una torre bessona inacabada. Es composa de dos cossos amb quatre columnes cadascun. Entre aquestes columnes hi ha cinc fornícules sense Sant titular. Al damunt de les quatre columnes inferiors hi havia quatre caps, dels quals un ha desaparegut, obrats pels mestres picapedrers Felip Regi i Joan Jausi, entre els anys 1605 i 1610. Sobre aquests dos cossos hi ha un gran rosetó i al damunt d'aquest, tres finestres amb frontons alternants. Una cornisa i una balustrada limiten la façana per la part superior. Dissenyada per Llàtzer Cisterna, picapedrer de Pedret, l'any 1601.
El Campanar està format per tres pisos assentats sobre una torre de base octogonal. Els intermedis de les finestres es perllonguen en esvelts pilars rematats per nou agulles dentades. Tot el conjunt és remarcat per una agulla massissa, atípica del gòtic català i d'origen nòrdic, que va ser escapçada per un llamp el 10 de gener de 1651.
El campanar de Sant Feliu creà escola i va ser imitat en les esglésies de Sant Martí Vell, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Bordils i la Pera. A la part oposada de la façana principal es va començar la construcció d'un altre de planta igual, però les obres s'aturaren en arribar a l'alçada de la façana.
Arcades del claustre; la porta meridional de Sant Feliu conserva a ambdós costats, unes ogives procedents del derruït claustre gòtic, situat antigament al lloc on ara hi ha la capella de Sant Narcís. Se'n conserven quatre arcades i cinc columnes amb capitells que les sostenen.
L'antic claustre, format per vuit parells de columnes a cada galeria, fou construït durant el període 1357-1368 pel mestre picapedrer Arnald Estany i enderrocat l'any 1374 per ordre de Pere el Cerimoniós per necessitats de guerra (la campanya de l'Infant de Mallorca contra el rei d'Aragó). El 1378 el comte d'Urgell va comprar 25 parells de columnes a 50 sous el parell. L'ordenació reial que decretà l'enderroc del claustre preveia la fortificació del temple i la construcció d'un portal de fusta que enllacés l'absis de Sant Feliu amb la torre de Sobreportes.
L'església romànico-gòtica de Sant Feliu ocupa actualment una zona preeminent immediata al carrer del Llop, antiga Via Augusta, pel costat de ponent i a pocs metres de la porta de Sobreportes, fora de les muralles de la ciutat romana. A mode d'hipòtesi es considera que l'església s'edificà entorn a la sepultura de Sant Feliu i sota la seva advocació, indret on es podria haver ubicat des d'antic un cementiri tal i com era costum en època romana. Diverses intervencions arqueològiques portades a terme els darrers anys confirmen aquesta teoria, i s’han pogut determinar 4 fases:
1ª fase de fundació de la ciutat. Són diversos els estrats que aporten materials d'època republicana, moment en què es porten a terme els treballs d'adequació i preparació del terreny per a la fundació de Gerunda.
2ª fase, ús funerari. En època romana imperial, l'espai situat a banda i banda del tram nord de la Via Augusta s'utilitza com a àrea funerària (fet testimoniat també als Banys Àrabs), amb diverses tipologies d'enterraments (caixes de tegulae, incineracions, tombes en fossa). També s'han trobat restes d'un possible ustrinum, emplaçament on es realitzaven les cremacions de cadàvers. Aquesta tradició funerària durarà fins el segle II d.C.
3ª fase. Es construeix la primera església cristiana a principis del segle I d.C. Adossat a la seva fonamentació també s'hi porten a terme enterraments al voltant del centre, on podria haver una tomba principal. Segons la tradició el màrtir Sant Feliu, va ser enterrat teòricament en un dels sepulcres que actualment es troben encastats als murs laterals de la capçalera. Aquest hauria funcionat com a nucli original del cementeri creat a l'entorn de la tomba del màrtir utilitzat pels fidels més rics. D'altra banda, es pot intuir que la tomba del màrtir, ja sigui un sepulcre o una tomba d'obra, aquesta es troba situada per sota del paviment.
4 ª fase. En els darrers anys del segle XI principis del XII es destrueix l'edifici antic, es buiden i s'amortitzen les tombes romanes i es construeix l'edifici que no acabarà fins al segle XVI amb el campanar gòtic. Aquest segon edifici aprofita diverses materials de l'antic edifici del segle I dC, com carreus grans de sorrenca i travertí
Girona, demana i necessita temps per conèixer-la