Retratava a la Maria Jesús Lorente Ruiz, a l’escalinata de pedra que uneix la Plaça de l'Oli amb l'església de Sant Martí, es manté aquí la tradició floral.
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que passa ran del Palau dels Agullana a l’esquerra i d'edificis del segle XIX i l'Odeó a la dreta. En els seus inicis es bifurcava vers la Pda. de Sant Domènec, passat pel pati-placeta del palau. La part més baixa i la més antiga està refermada amb unes baranes de pedra i amb motius de boles a banda i banda de la barana. La de la dreta originària i la de l'esquerra del segle XX. Al segle XX també es feu la reforma de la primera part del carrer (esglaons) i que trencaren la visió i la idea originària.
Per les referències als aiguats, podria ser que l’any 1533 ja estigués feta, i que posteriorment es modifiqués, a finals el segle XVI.
Havia retratat també l’escalinata de la Catedral, on no llueixen flors en aquesta ocasió, llegia que consta de 90 esglaons de pedra nummulítica, dividits elegantment en tres trams gràcies a amples replans. En el perfil del monument es construí una barana de balustres puntuada amb diversos pilars rematats per boles. Els graons dels dos darrers trams, els de major longitud, fan 23,30 m. La construcció s'adiu perfectament amb l'extremisme espacial i la teatralitat pròpies del barroc. L'escalinata, junt amb la façana i el campanar de la Catedral i els edificis envoltants, conforma un singular espai urbà.
![]()
En uns documents de 1035 i 1043 ja s'esmenta l'existència d'unes escales per accedir a la Seu. Tot i així durant els períodes romànic i gòtic, el capítol massa ocupat en les obres de la Catedral, no hi endegà intervencions ressenyables.
El primer projecte important s'inicià l'any 1607, amb la construcció d'una nova escalinata seguint un plànol semblant a l'actual. Sota impuls del bisbe Francesc D'Arevalo de Zuazo (1598-1611), les obres adquiriren un ritme constant i l'any 1610 s'acabava el primer replà. Malgrat aquest fet ben aviat s'alentiren els treballs, restant en un estat llastimós tot el projecte fins el 1690.
El gener de 1691 el bisbe Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) col•locava la primera pedra, i el mes de juliol de 1694 es donaven per acabades les obres que encara avui podem contemplar, llevat dels esglaons afegits al capdavall entre els anys 1904-1907.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens explica que passa ran del Palau dels Agullana a l’esquerra i d'edificis del segle XIX i l'Odeó a la dreta. En els seus inicis es bifurcava vers la Pda. de Sant Domènec, passat pel pati-placeta del palau. La part més baixa i la més antiga està refermada amb unes baranes de pedra i amb motius de boles a banda i banda de la barana. La de la dreta originària i la de l'esquerra del segle XX. Al segle XX també es feu la reforma de la primera part del carrer (esglaons) i que trencaren la visió i la idea originària.
Per les referències als aiguats, podria ser que l’any 1533 ja estigués feta, i que posteriorment es modifiqués, a finals el segle XVI.
Havia retratat també l’escalinata de la Catedral, on no llueixen flors en aquesta ocasió, llegia que consta de 90 esglaons de pedra nummulítica, dividits elegantment en tres trams gràcies a amples replans. En el perfil del monument es construí una barana de balustres puntuada amb diversos pilars rematats per boles. Els graons dels dos darrers trams, els de major longitud, fan 23,30 m. La construcció s'adiu perfectament amb l'extremisme espacial i la teatralitat pròpies del barroc. L'escalinata, junt amb la façana i el campanar de la Catedral i els edificis envoltants, conforma un singular espai urbà.
En uns documents de 1035 i 1043 ja s'esmenta l'existència d'unes escales per accedir a la Seu. Tot i així durant els períodes romànic i gòtic, el capítol massa ocupat en les obres de la Catedral, no hi endegà intervencions ressenyables.
El primer projecte important s'inicià l'any 1607, amb la construcció d'una nova escalinata seguint un plànol semblant a l'actual. Sota impuls del bisbe Francesc D'Arevalo de Zuazo (1598-1611), les obres adquiriren un ritme constant i l'any 1610 s'acabava el primer replà. Malgrat aquest fet ben aviat s'alentiren els treballs, restant en un estat llastimós tot el projecte fins el 1690.
El gener de 1691 el bisbe Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) col•locava la primera pedra, i el mes de juliol de 1694 es donaven per acabades les obres que encara avui podem contemplar, llevat dels esglaons afegits al capdavall entre els anys 1904-1907.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com