Comença aquesta breu història, amb el naixement del Josep Tolrà Avellà , al poble de Cabrils a la Comarca del Maresme, l’11 d’abril de 1817.
Llegia que va aprendre les primeres lletres a Cabrils – ens agradarà rebre imatges i/o noticies d’aquella primera escola - , continuava posteriorment els estudis a les Escoles Pies de Mataró, s’explica que feia el camí entre el seu poble i la ciutat a peu, i que s’enduia el dinar en una carmanyola, com havíem fet moltes persones en els anys posteriors al conflicte bèl•lic que legitimava la dictadura franquista, i com han de tornar a fer dissortadament avui molts treballadors , per la corrupció política i econòmica, i la pèssima administració dels uns i dels altres.
Llicenciat en medecina i cirurgia l’any 1846 arriba a Castellar del Vallès.
L’any 1856 va llogar una part del salt d’aigua de la fàbrica Busquets per tal d’instal•lar una màquina de tallar fusta que vendria al cap d’un any a un ebenista de Sabadell.
Va llogar maquines de filar amb capacitat de 1200 fusos; desprès un teler Smith, més endavant 12 Dobson,.. l’any 1861 tenia 99 telers i 4700 fusos.
L’any 1863 va llogar la fàbrica Barba a Francesc Juliana, per instal•lar-hi 4000 fusos i 92 telers mecànics.
L’Any 1867 va comprar la fàbrica Busquets, en la que farà obres per engrandir-la i l’any 1873 instal•la 5000 fusos i 300 telers.
Paral•lelament a la seva activitat industrial , adquireix finques a Cabrils i a Castellar, per conrear-les.
Col•labora econòmicament per fer possible la portada d’aigües de Canyelles.
El 16 de març de 1878 mor la seva muller Antonia Prims i Castells.
Ens agradarà rebre’n imatgesa l’email coneixercatalunya@gmail.com
El 27.01.1882 se li atorga el títol de cavaller.
El 16.03.1882 contrau matrimoni amb la seva neboda Emilia Carles Tolrà.
El 21.07.1882 lliurà l’ànima al Senyor. L’enterrament va ser la més gran manifestació de dol, de que es té memòria a Castellar del Vallès.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/07/22/pagina-5/34692793/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Tolr%C3%A1%20Avell%C3%A1
En la madrugada de ayer falleció en San Esteban de Castellar el conocido industrial don José Tolrá y Avellá, quien se había distinguido notablemente en la fabricación de tejidos de algodón blanco, á cuyo ramo hizo dar más de un paso hacia el progreso. La muerte del señor Tolrá ha sido muy sentida en esta capital, donde disfrutaba merecida simpatía.
Ens agradarà rebre’n imatgesa l’email coneixercatalunya@gmail.com
Emilia Carles Tolrà, es dedicarà fins al seu darrer dia el 4.03.1915 a fer realitat els projectes que Josep Tolrà i Avellà, volia fer en benefici dels seus veïns.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-emilia-carles-tolra.html
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1493
![]()
Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.
Fins al inici de la mal dita Guerra Civil – tothom té clar que començava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , l’Emili Carles-Tolrà Amat, nebot i segon marquès de Sant Esteban de Castellar, continuarà alhora que amb la direcció de la fàbrica, amb l’aplicació de politiques justes vers els treballadors.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/09/12/pagina-24/33172434/pdf.html?search=EMILIO%20CARLES-TOLR%C3%80
L’any 1920 lliurava l’ànima al senyor la seva esposa Rosa Coll Carles.
![]()
Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.
Exiliat a Nàpols, se li denegarà el retorn a Espanya per motius mai aclarits, l’any 1940 moria en aquella ciutat italiana, on les seves despulles mortals haurien de passar nou anys, a l’espera de l’autorització del sàtrapa.
![]()
Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.
No en trobava cap referència a l’hemeroteca de la Vanguardia, és fama que els comtes de Godó, no eren precisament ‘amics’ dels marquesos de Sant Esteve de Castellar del Vallès.
Els Tolrà, en el període 1885 – 1936 – brevíssim en termes històrics i fins humans – aconseguien alhora que l’èxit econòmic i social, transformar radicalment la vida del poble de Sant Esteve de Castellar, que passarà a dir-se Castellar del Vallès , per Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d'agost de 1936, i el Decret del 23 de desembre del 1936, on es confirmava la divisió i se'n detallaven els municipis.
L’empresa Vídua Tolrà S.A, continuarà activa a Castellar del Vallès fins a l’any l'any 1995 en que tancava definitivament les seves portes, la ‘ marca’ continua existint.
Llegia que va aprendre les primeres lletres a Cabrils – ens agradarà rebre imatges i/o noticies d’aquella primera escola - , continuava posteriorment els estudis a les Escoles Pies de Mataró, s’explica que feia el camí entre el seu poble i la ciutat a peu, i que s’enduia el dinar en una carmanyola, com havíem fet moltes persones en els anys posteriors al conflicte bèl•lic que legitimava la dictadura franquista, i com han de tornar a fer dissortadament avui molts treballadors , per la corrupció política i econòmica, i la pèssima administració dels uns i dels altres.
Llicenciat en medecina i cirurgia l’any 1846 arriba a Castellar del Vallès.
L’any 1856 va llogar una part del salt d’aigua de la fàbrica Busquets per tal d’instal•lar una màquina de tallar fusta que vendria al cap d’un any a un ebenista de Sabadell.
Va llogar maquines de filar amb capacitat de 1200 fusos; desprès un teler Smith, més endavant 12 Dobson,.. l’any 1861 tenia 99 telers i 4700 fusos.
L’any 1863 va llogar la fàbrica Barba a Francesc Juliana, per instal•lar-hi 4000 fusos i 92 telers mecànics.
L’Any 1867 va comprar la fàbrica Busquets, en la que farà obres per engrandir-la i l’any 1873 instal•la 5000 fusos i 300 telers.
Paral•lelament a la seva activitat industrial , adquireix finques a Cabrils i a Castellar, per conrear-les.
Col•labora econòmicament per fer possible la portada d’aigües de Canyelles.
El 16 de març de 1878 mor la seva muller Antonia Prims i Castells.
Ens agradarà rebre’n imatgesa l’email coneixercatalunya@gmail.com
El 27.01.1882 se li atorga el títol de cavaller.
El 16.03.1882 contrau matrimoni amb la seva neboda Emilia Carles Tolrà.
El 21.07.1882 lliurà l’ànima al Senyor. L’enterrament va ser la més gran manifestació de dol, de que es té memòria a Castellar del Vallès.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/07/22/pagina-5/34692793/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Tolr%C3%A1%20Avell%C3%A1
En la madrugada de ayer falleció en San Esteban de Castellar el conocido industrial don José Tolrá y Avellá, quien se había distinguido notablemente en la fabricación de tejidos de algodón blanco, á cuyo ramo hizo dar más de un paso hacia el progreso. La muerte del señor Tolrá ha sido muy sentida en esta capital, donde disfrutaba merecida simpatía.
Ens agradarà rebre’n imatgesa l’email coneixercatalunya@gmail.com
Emilia Carles Tolrà, es dedicarà fins al seu darrer dia el 4.03.1915 a fer realitat els projectes que Josep Tolrà i Avellà, volia fer en benefici dels seus veïns.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-emilia-carles-tolra.html
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1493
Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.
Fins al inici de la mal dita Guerra Civil – tothom té clar que començava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , l’Emili Carles-Tolrà Amat, nebot i segon marquès de Sant Esteban de Castellar, continuarà alhora que amb la direcció de la fàbrica, amb l’aplicació de politiques justes vers els treballadors.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/09/12/pagina-24/33172434/pdf.html?search=EMILIO%20CARLES-TOLR%C3%80
L’any 1920 lliurava l’ànima al senyor la seva esposa Rosa Coll Carles.
Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.
Exiliat a Nàpols, se li denegarà el retorn a Espanya per motius mai aclarits, l’any 1940 moria en aquella ciutat italiana, on les seves despulles mortals haurien de passar nou anys, a l’espera de l’autorització del sàtrapa.
Imatges cedides per l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.
No en trobava cap referència a l’hemeroteca de la Vanguardia, és fama que els comtes de Godó, no eren precisament ‘amics’ dels marquesos de Sant Esteve de Castellar del Vallès.
Els Tolrà, en el període 1885 – 1936 – brevíssim en termes històrics i fins humans – aconseguien alhora que l’èxit econòmic i social, transformar radicalment la vida del poble de Sant Esteve de Castellar, que passarà a dir-se Castellar del Vallès , per Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d'agost de 1936, i el Decret del 23 de desembre del 1936, on es confirmava la divisió i se'n detallaven els municipis.
L’empresa Vídua Tolrà S.A, continuarà activa a Castellar del Vallès fins a l’any l'any 1995 en que tancava definitivament les seves portes, la ‘ marca’ continua existint.