El Cementiri de Vilafranca del Penedès és una de les moltes ‘visites recomanables’ que els catalans han de fer en el seu pelegrinatge vital.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de_25.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-21-del-cementiri-de-vilafranca.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-de-josep-balaguer-marti-i.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-de-lantoni-jane-formosa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/05/el-panteo-de-ramon-marimon-i-familia.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/el-panteo-matilde-del-cementiri-de.html
![]()
En relació al panteó ‘ A Matilde’; llegia a :
http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/262060-de-matilde-a-eugeni-dors-lenigma.html
Una de les tombes més admirades del cementiri de Vilafranca és la d' Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954)
Tot i que el contradictori pensador va quedar admirat de la bellesa d'aquell panteó la primera vegada que el va veure, no el va ocupar fins deu anys després de la seva mort, quan l'Ajuntament la va comprar per traslladar-hi les restes d'Ors, fill il•lustre de la vila. Eugeni d'Ors va quedar meravellat, no només de la bellesa escultòrica de la tomba, sinó també de la història de Matilde, una jove que havia mort víctima d'un tiroteig a Barcelona. La jove Matilde va morir als braços del seu marit, el doctor Ulpià Dellundé Prado (Jiguaní Oriente 1846 – Santiago de Cuba 1906), quan una bala va entrar per la galeria del pis on vivia i es va incrustar al cap de la jove. Quan va morir, tenia 26 anys i el seu marit va encarregar el panteó a l'escultor Manuel Oms Canet (Barcelona, 1842 — Barcelona, 1889 ) – autor dels quatre els grifons que hi ha a la cascada de la Ciutadella–. Matilde va resultar ser germanastra de l'avi matern d'Ors, però ell no ho sabria mai.
Reprodueixo de l’excel•lent treball de Roberto F. Rodríguez González
Martí, el Partido Revolucionario Cubano y los médicos
Dellundé y Prado, Ulpiano (Jiguaní Oriente 1846 – Santiago de Cuba 1906)
Graduado en 1872 de doctor en Medicina y Cirugía en Barcelona. Años más tarde, en febrero de 1879, ya de regreso en Cuba, solicitó en La Habana autorización para ejercer su profesión y se instaló en Mayarí Arriba, provincia de Santiago de Cuba. La inseguridad en que vivían los cubanos de ideas liberales lo llevó de nuevo a abandonar la Isla y embarcó para Santo Domingo, país en el que practicó su carrera durante algunos años, trasladándose finalmente a Cabo Haitiano, donde en septiembre de 1892, Martí, en su viaje hacia Santo Domingo para entrevistase con el general Máximo Gómez, lo conoció y se hospedó en el hogar de Dellundé hasta el día siguiente. Muchos fueron los servicios prestados a su patria y a Martí por este generoso médico. Durante los días previos al arribo a Cuba en 1895, les prestó importantísima, ayuda, incluyendo la compra y posterior traslado de armas, y al igual que en ocasión anterior, Martí pernoctó en su hogar. Dellundé dedicó su fortuna a servir a la revolución, fue el último de la pléyade de profesionales de la medicina que colaboraron con el Apóstol en vida, antes de embarcar éste con destino serranías orientales.
Al finalizar de la contienda Dellundé con su familia, regresó a Cuba y se estableció en Santiago de Cuba.
No trobava cap dada de la Matilde a la que es dedicava aquest bellíssim panteó, sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com els seus cognoms i el lloc i data de naixement i traspàs.
Trobava contradiccions entre les dades que heu llegit , i les que s’exposen al costat del panteó, com sempre esperem trobar col•laboració per aclarir-ho, per fer ‘llum’, per fer ‘fum’, ja tenim al Pares de la Pàtria, als banquers, als ‘tertulians’ i als ‘entesos’ que es multipliquen com les males herbes, oi?.
![]()
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de_25.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-21-del-cementiri-de-vilafranca.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-de-josep-balaguer-marti-i.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-de-lantoni-jane-formosa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/05/el-panteo-de-ramon-marimon-i-familia.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/el-panteo-matilde-del-cementiri-de.html
En relació al panteó ‘ A Matilde’; llegia a :
http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/262060-de-matilde-a-eugeni-dors-lenigma.html
Una de les tombes més admirades del cementiri de Vilafranca és la d' Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954)
Tot i que el contradictori pensador va quedar admirat de la bellesa d'aquell panteó la primera vegada que el va veure, no el va ocupar fins deu anys després de la seva mort, quan l'Ajuntament la va comprar per traslladar-hi les restes d'Ors, fill il•lustre de la vila. Eugeni d'Ors va quedar meravellat, no només de la bellesa escultòrica de la tomba, sinó també de la història de Matilde, una jove que havia mort víctima d'un tiroteig a Barcelona. La jove Matilde va morir als braços del seu marit, el doctor Ulpià Dellundé Prado (Jiguaní Oriente 1846 – Santiago de Cuba 1906), quan una bala va entrar per la galeria del pis on vivia i es va incrustar al cap de la jove. Quan va morir, tenia 26 anys i el seu marit va encarregar el panteó a l'escultor Manuel Oms Canet (Barcelona, 1842 — Barcelona, 1889 ) – autor dels quatre els grifons que hi ha a la cascada de la Ciutadella–. Matilde va resultar ser germanastra de l'avi matern d'Ors, però ell no ho sabria mai.
Reprodueixo de l’excel•lent treball de Roberto F. Rodríguez González
Martí, el Partido Revolucionario Cubano y los médicos
Dellundé y Prado, Ulpiano (Jiguaní Oriente 1846 – Santiago de Cuba 1906)
Graduado en 1872 de doctor en Medicina y Cirugía en Barcelona. Años más tarde, en febrero de 1879, ya de regreso en Cuba, solicitó en La Habana autorización para ejercer su profesión y se instaló en Mayarí Arriba, provincia de Santiago de Cuba. La inseguridad en que vivían los cubanos de ideas liberales lo llevó de nuevo a abandonar la Isla y embarcó para Santo Domingo, país en el que practicó su carrera durante algunos años, trasladándose finalmente a Cabo Haitiano, donde en septiembre de 1892, Martí, en su viaje hacia Santo Domingo para entrevistase con el general Máximo Gómez, lo conoció y se hospedó en el hogar de Dellundé hasta el día siguiente. Muchos fueron los servicios prestados a su patria y a Martí por este generoso médico. Durante los días previos al arribo a Cuba en 1895, les prestó importantísima, ayuda, incluyendo la compra y posterior traslado de armas, y al igual que en ocasión anterior, Martí pernoctó en su hogar. Dellundé dedicó su fortuna a servir a la revolución, fue el último de la pléyade de profesionales de la medicina que colaboraron con el Apóstol en vida, antes de embarcar éste con destino serranías orientales.
Al finalizar de la contienda Dellundé con su familia, regresó a Cuba y se estableció en Santiago de Cuba.
No trobava cap dada de la Matilde a la que es dedicava aquest bellíssim panteó, sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com els seus cognoms i el lloc i data de naixement i traspàs.
Trobava contradiccions entre les dades que heu llegit , i les que s’exposen al costat del panteó, com sempre esperem trobar col•laboració per aclarir-ho, per fer ‘llum’, per fer ‘fum’, ja tenim al Pares de la Pàtria, als banquers, als ‘tertulians’ i als ‘entesos’ que es multipliquen com les males herbes, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell.