La Carme Toledo Cañadas, que forma amb el Tomàs Irigaray Lopez, una de les ‘parelles romàniques ‘ més llegendàries publica fotografies de Santa Maria de Freixe o del Freixe, al terme de Mieres, a la comarca de la Garrotxa ; esglesiola preromànica del segle XI, antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu. Es troba al vèrtex sud de la serralada de Finestres, fronterera amb Sant Aniol de Finestres.
![]()
Després d’uns anys d’abandó, a l’any 2003, va ser restaurada gràcies a l’ interès i a l’ajuda econòmica de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Mieres i del Bisbat de Girona.
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que Santa Maria del Freixe era una església parroquial rural; com a curiositat tenia la porta d'ingrés al temple – avui tapiada - sota la finestra de l'absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torra de secció rectangular amb teular a dues aigües aixecats com a cos separat del temple, per bé que s'hi troba adossat per mitjà d'altres addiccions. Va conservar un interessant encenser romànic que es guarda actualment al Museu Diocesà de Girona.
![]()
El nom del lloc ve esmentat en el pretèrit com "Fraxino", però les referències documentals de l'església fins ara conegudes no són anteriors al segle XIV.
L'any 1362 se l'anomena "Sancte Marie de Fraxino" i "Sancta Maria de Freixe" quan, l'any 1392, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre la jurisdicció de la parròquia a Hug de Santa Pau.
El topònim deriva del freixe (Fraxinus ornus L.) , arbre del gènere Fraxinus, de la família oleàcia que pot viure fins a 150 anys. Es originària d'Euràsia, del nord d'Àfrica i el nord d'Amèrica. Els boscos que formen s'anomenen freixendes o freixedes.
És un arbre de mida mitjan, d'uns 10-12 metres d'altura, de fulla caduca, les quals són verdes fosques per l'anvers i pàl•lides pel revers i, tenen el marge dentat. Les flors són petites i no tenen ni calze no corol•la. Floreixen al mes de març i al mes d'abril, surten abans que les fulles. Els seus fruits són del tipus sàmara i tenen una forma allargada i alada, el fruit d'aquesta planta conté llavor.
Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya fent-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans aquesta divulgació és un imperatiu ètic.
Després d’uns anys d’abandó, a l’any 2003, va ser restaurada gràcies a l’ interès i a l’ajuda econòmica de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Mieres i del Bisbat de Girona.
Patrimoni Gencat ens explica que Santa Maria del Freixe era una església parroquial rural; com a curiositat tenia la porta d'ingrés al temple – avui tapiada - sota la finestra de l'absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torra de secció rectangular amb teular a dues aigües aixecats com a cos separat del temple, per bé que s'hi troba adossat per mitjà d'altres addiccions. Va conservar un interessant encenser romànic que es guarda actualment al Museu Diocesà de Girona.
El nom del lloc ve esmentat en el pretèrit com "Fraxino", però les referències documentals de l'església fins ara conegudes no són anteriors al segle XIV.
L'any 1362 se l'anomena "Sancte Marie de Fraxino" i "Sancta Maria de Freixe" quan, l'any 1392, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre la jurisdicció de la parròquia a Hug de Santa Pau.
El topònim deriva del freixe (Fraxinus ornus L.) , arbre del gènere Fraxinus, de la família oleàcia que pot viure fins a 150 anys. Es originària d'Euràsia, del nord d'Àfrica i el nord d'Amèrica. Els boscos que formen s'anomenen freixendes o freixedes.
És un arbre de mida mitjan, d'uns 10-12 metres d'altura, de fulla caduca, les quals són verdes fosques per l'anvers i pàl•lides pel revers i, tenen el marge dentat. Les flors són petites i no tenen ni calze no corol•la. Floreixen al mes de març i al mes d'abril, surten abans que les fulles. Els seus fruits són del tipus sàmara i tenen una forma allargada i alada, el fruit d'aquesta planta conté llavor.
Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya fent-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans aquesta divulgació és un imperatiu ètic.