El Joan Dalamau Juscafresa, publicava en el seu magnífic bloc, Llocs de Catalunya , l’església parroquial del veïnat de Miànigues, terme de Porqueres, comarca del Pla de l’Estany, advocada a Sant Romà.
![]()
Patrimoni Gencat explica que és un edifici de planta rectangular i coberta de teula a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb capelles i annexes laterals i absis pentagonal. A l'interior, l'església és coberta per volta de canó amb llunetes i, a banda i banda de la nau, s'obren capelles laterals amb arcs de mig punt sobre impostes motllurades.
La façana principal presenta una portalada amb brancalls i llinda de pedra emmotllurada i, a sobre, una fornícula amb petxina. Al centre hi ha un rosetó i la façana acaba amb una cornisa curvilínia. La torre campanar és de planta quadrada amb la part superior rematada amb cornisa i merlets. Les parets portants són fetes amb carreus irregulars de pedra de Banyoles. A les cantonades i al voltant de les obertures, els carreus són ben tallats.
L’edifici barroc s’alçava amb els ‘ diners d’Amèrica’ en el mateix lloc que ocupava una esglesiola romànica del segle XII, fa uns anys mossèn Evarist Gómez Ruiz, m’explicava que el romànic s’havia mantingut únicament en aquells indrets, on el desenvolupament econòmic no s’havia produït de forma sobtada i/o exponencial.
Al ‘tontisme’ li semblava que el romànic donava la sensació de ‘pobresa’ , i les esglésies ‘mastodòntiques’ transmetien contràriament una impressió de potència econòmica. Això traslladava als edificis religiosos la delicada qüestió de que les ‘mides’ si que importen. Algunes persones però, pensen/pensem que és més fàcil sentir-se prop de Déu en una petita església romànica, que per exemple a la Catedral de Barcelona.
Havíem documentat l’escola pública anterior a la dictadura franquista gràcia a la NÚRIA GUARDIA AYATS
En matèria d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, necessitem la col•laboració de TOTS els catalans/es
Esperem les vostres aportacions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà
Patrimoni Gencat explica que és un edifici de planta rectangular i coberta de teula a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb capelles i annexes laterals i absis pentagonal. A l'interior, l'església és coberta per volta de canó amb llunetes i, a banda i banda de la nau, s'obren capelles laterals amb arcs de mig punt sobre impostes motllurades.
La façana principal presenta una portalada amb brancalls i llinda de pedra emmotllurada i, a sobre, una fornícula amb petxina. Al centre hi ha un rosetó i la façana acaba amb una cornisa curvilínia. La torre campanar és de planta quadrada amb la part superior rematada amb cornisa i merlets. Les parets portants són fetes amb carreus irregulars de pedra de Banyoles. A les cantonades i al voltant de les obertures, els carreus són ben tallats.
L’edifici barroc s’alçava amb els ‘ diners d’Amèrica’ en el mateix lloc que ocupava una esglesiola romànica del segle XII, fa uns anys mossèn Evarist Gómez Ruiz, m’explicava que el romànic s’havia mantingut únicament en aquells indrets, on el desenvolupament econòmic no s’havia produït de forma sobtada i/o exponencial.
Al ‘tontisme’ li semblava que el romànic donava la sensació de ‘pobresa’ , i les esglésies ‘mastodòntiques’ transmetien contràriament una impressió de potència econòmica. Això traslladava als edificis religiosos la delicada qüestió de que les ‘mides’ si que importen. Algunes persones però, pensen/pensem que és més fàcil sentir-se prop de Déu en una petita església romànica, que per exemple a la Catedral de Barcelona.
Havíem documentat l’escola pública anterior a la dictadura franquista gràcia a la NÚRIA GUARDIA AYATS
En matèria d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, necessitem la col•laboració de TOTS els catalans/es
Esperem les vostres aportacions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà