Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, Segura, al terme de Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà, ens havíem anat trobant al llarg del mati, les destrosses provocades en l’arbrat per les recents nevades d’aquest mes de març de 2017. Això en aquesta comarca mancada de recursos humans i econòmics, és dramàtic i llevat d’un miracle és l’anunci d’un estiu d’incendis i desgràcies.
![]()
![]()
Estaven treballant al pi monumental que dona nom a la Placa, i que de ben segur, havia vist passar a l’indiano Isidre Gassol Civit ( Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917), que feria aixecar les escoles públiques, els rentadors i un magnífic edifici que es troba justament davant del pi.
![]()
Catalunya ha patit la pèrdua irreparable d’aquells patricis, substituïts ara per patètics personatges que fan avergonyir a tothom.
Consultava a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/conca-barbera/
Constava que no se’n fa esment, com tampoc d’altres arbres singulars dels que anirem parlant en successius lliuraments.
La Conca de Barberà ha patit – i pateix – una fortíssima caiguda demogràfica, i en situacions de quasi supervivència, s’entén que les ‘qüestions culturals, patrimonials i/o artístiques’ no siguin les del màxim interès.
Les actuals Administracions públiques catalanes superiors, Consell comarcal, Diputació, Generalitat, haurien de fer-se càrrec d’aquesta tasca de documentar el patrimoni històric i/o artístic existent en els municipis que no compten amb la força demogràfica i/o econòmica suficient.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Estaven treballant al pi monumental que dona nom a la Placa, i que de ben segur, havia vist passar a l’indiano Isidre Gassol Civit ( Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917), que feria aixecar les escoles públiques, els rentadors i un magnífic edifici que es troba justament davant del pi.
Catalunya ha patit la pèrdua irreparable d’aquells patricis, substituïts ara per patètics personatges que fan avergonyir a tothom.
Consultava a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/conca-barbera/
Constava que no se’n fa esment, com tampoc d’altres arbres singulars dels que anirem parlant en successius lliuraments.
La Conca de Barberà ha patit – i pateix – una fortíssima caiguda demogràfica, i en situacions de quasi supervivència, s’entén que les ‘qüestions culturals, patrimonials i/o artístiques’ no siguin les del màxim interès.
Les actuals Administracions públiques catalanes superiors, Consell comarcal, Diputació, Generalitat, haurien de fer-se càrrec d’aquesta tasca de documentar el patrimoni històric i/o artístic existent en els municipis que no compten amb la força demogràfica i/o econòmica suficient.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com