Llegia al Mapa de Patrimoni de Torrelavit que la capella de la Casa Ribalta té els seus orígens a la baixa edat mitjana. Era la capella privada de la quadra de Ribalta, on residia, a començament del segle XIV, un noble anomenat Ribalta. Es troba esmentada l'any 1396, quan es notifica que a la capella rural de la casa Ribalta, dins la parròquia de Santa Maria, del terme del castell de Lavit, el donzell Huc d'Avinyó (parent dels Avinyó, senyors del lloc d'Avinyó del Penedès), senyor de la dita casa, va fundar el benefici de Sant Joan i de Sant Antoni.
Altra vegada la trobem esmentada els anys 1414, 1421, 1425 i 1443 sota l'advocació de Sant Joan i Sant Antoni i el 1484 es diu que es trobava gairebé enderrocada.
L'any 1511 s'esmenta com a capella de Sant Antoni de la casa militar de Ribalta, junt amb la capella de Sant Jaume del Gatell, de la que no en trobava cap referència, i de la agrairem qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El benefici de Sant Joan i Sant Antoni, de la capella de Ribalta, el trobem novament esmentat el 1558.
Sabem que l’any 1783 estava suspesa de funcions des de feia uns anys, el que dóna a entendre que el seu estat era deplorable, aleshores, el propietari de la finca la va refer de nou.
El Sant Pare, Pius V (1566-72),i posteriorment Gregori XIII (1502-1585), expandien per arreu la devoció a la Mare de Déu del Roser, podem suposar doncs que acollia aquesta advocació desprès de la seva reconstrucció. Ens agradarà però, rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'edifici patí les conseqüències de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, acció criminal que els guanyadors qualificarien de ‘Guerra Civil’, i fins de ‘ CRUZADA’. Desapareixien diverses peces del mobiliari litúrgic que hi havia a l'interior, entre d'altres, un retaule barroc.
Quan a la descripció – reproduïda de la bibliografia – ens diu; edifici de planta rectangular d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i volta de canó a l'interior. A la part inferior té sòcol, i les cantoneres són de pedra vista. A la façana principal, el portal d'accés presenta arcada de mig punt adovellada, amb una finestra lateral quadrada amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada a cada costat; damunt seu una petita finestra d'arcada de mig punt amb sanefa en ziga-zaga. Corona l'edifici un campanar de cadireta d'una sola obertura. Pel que fa a l'interior, hi ha un nínxol al bell mig de l'absis. Totes les parets estan cobertes de pintures d'influència barroquitzant, però d'època molt recent, de temàtica religiosa (Sant Joan Baptista, Salomé, Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Bartomeu i Sant Pau), heràldica (escuts amb les quatre barres, creus de Sant Jordi, així com de diversos llinatges) i també ornamental.
![]()
Atenen a la meva petició, rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) un parell de fotografies datades l’11-V-1980 de la Capella de la Marededéu del Roser de la Casa Ribalta, a Torrelavit, a la comarca del Penedès sobirà.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Altra vegada la trobem esmentada els anys 1414, 1421, 1425 i 1443 sota l'advocació de Sant Joan i Sant Antoni i el 1484 es diu que es trobava gairebé enderrocada.
L'any 1511 s'esmenta com a capella de Sant Antoni de la casa militar de Ribalta, junt amb la capella de Sant Jaume del Gatell, de la que no en trobava cap referència, i de la agrairem qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El benefici de Sant Joan i Sant Antoni, de la capella de Ribalta, el trobem novament esmentat el 1558.
Sabem que l’any 1783 estava suspesa de funcions des de feia uns anys, el que dóna a entendre que el seu estat era deplorable, aleshores, el propietari de la finca la va refer de nou.
El Sant Pare, Pius V (1566-72),i posteriorment Gregori XIII (1502-1585), expandien per arreu la devoció a la Mare de Déu del Roser, podem suposar doncs que acollia aquesta advocació desprès de la seva reconstrucció. Ens agradarà però, rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'edifici patí les conseqüències de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, acció criminal que els guanyadors qualificarien de ‘Guerra Civil’, i fins de ‘ CRUZADA’. Desapareixien diverses peces del mobiliari litúrgic que hi havia a l'interior, entre d'altres, un retaule barroc.
Quan a la descripció – reproduïda de la bibliografia – ens diu; edifici de planta rectangular d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i volta de canó a l'interior. A la part inferior té sòcol, i les cantoneres són de pedra vista. A la façana principal, el portal d'accés presenta arcada de mig punt adovellada, amb una finestra lateral quadrada amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada a cada costat; damunt seu una petita finestra d'arcada de mig punt amb sanefa en ziga-zaga. Corona l'edifici un campanar de cadireta d'una sola obertura. Pel que fa a l'interior, hi ha un nínxol al bell mig de l'absis. Totes les parets estan cobertes de pintures d'influència barroquitzant, però d'època molt recent, de temàtica religiosa (Sant Joan Baptista, Salomé, Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Bartomeu i Sant Pau), heràldica (escuts amb les quatre barres, creus de Sant Jordi, així com de diversos llinatges) i també ornamental.
Atenen a la meva petició, rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) un parell de fotografies datades l’11-V-1980 de la Capella de la Marededéu del Roser de la Casa Ribalta, a Torrelavit, a la comarca del Penedès sobirà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com