Fèiem la primera sortida desprès d’un ensurt de salut, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, em semblava que una passejada pel cor de la ciutat de Terrassa, podria ser una bona forma de tornar a començar, i el retratava al Mercat de la Independència, del que trobava en una pàgina de l’ajuntament : http://www.terrassa.cat/historia-dels-mercats-de-terrassa
![]()
L'any 1903 l'Ajuntament de Terrassa, amb l'alcalde Pelegrí Matalonga Payeras (1862-1912), va aprovar la construcció d'un mercat central al Raval de Monserrat per a la venda d'aliments en el lloc on hi havia l'antic Hospital de Sant Llàtzer.
La construcció de l'edifici va ser iniciada per l'arquitecte terrassenc Antoni Pascual i Carretero (1863-1928) i a partir de 1906 la continuà Melcior Vinyals i Muñoz (1878-1938), ambdós arquitectes municipals.
El 4 de juliol de 1904 es va posar la primera pedra del mercat del Raval i el 14 de novembre de 1908 es va inaugurar amb el nom del Mercat de la Independència, com a commemoració del centenari del inici de la guerra de la Independència l’any 1808, malgrat que anteriorment a la inauguració es cita com a Mercat de la Llibertat.
Terrassa en aquesta època contava amb 18.000 habitants.
Quan a les característiques de l'edifici llegia; aïllat, de grans proporcions i de planta triangular. Consta de tres àmplies naus obertes en forma de ventall
Conserva l'estructura metàl•lica més gran de la ciutat. La seva estructura la formen 50 columnes de ferro colat que sostenen una coberta que afavoreix la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre
![]()
Consta d'una planta soterrada de 1.500 m2 i una planta superior de 3.400 m2
Originalment la planta soterrada fou destinada a les cavalleries, per a carruatges i cavalls; i fins a l'any 1972 va acollir el mercat majorista de fruites i verdures que, posteriorment, passà a la Mancomunitat. Actualment és on s'ubiquen els departaments auxiliars (magatzems, obradors i cambres frigorífiques), la zona d'accés per a les mercaderies, per a la gestió selectiva dels residus i els lavabos.
Avui curiosament, independència i llibertat, son els anhels d’una bona part de la ciutadania de Terrassa, i de Catalunya.
L'any 1903 l'Ajuntament de Terrassa, amb l'alcalde Pelegrí Matalonga Payeras (1862-1912), va aprovar la construcció d'un mercat central al Raval de Monserrat per a la venda d'aliments en el lloc on hi havia l'antic Hospital de Sant Llàtzer.
La construcció de l'edifici va ser iniciada per l'arquitecte terrassenc Antoni Pascual i Carretero (1863-1928) i a partir de 1906 la continuà Melcior Vinyals i Muñoz (1878-1938), ambdós arquitectes municipals.
El 4 de juliol de 1904 es va posar la primera pedra del mercat del Raval i el 14 de novembre de 1908 es va inaugurar amb el nom del Mercat de la Independència, com a commemoració del centenari del inici de la guerra de la Independència l’any 1808, malgrat que anteriorment a la inauguració es cita com a Mercat de la Llibertat.
Terrassa en aquesta època contava amb 18.000 habitants.
Quan a les característiques de l'edifici llegia; aïllat, de grans proporcions i de planta triangular. Consta de tres àmplies naus obertes en forma de ventall
Conserva l'estructura metàl•lica més gran de la ciutat. La seva estructura la formen 50 columnes de ferro colat que sostenen una coberta que afavoreix la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre
Consta d'una planta soterrada de 1.500 m2 i una planta superior de 3.400 m2
Originalment la planta soterrada fou destinada a les cavalleries, per a carruatges i cavalls; i fins a l'any 1972 va acollir el mercat majorista de fruites i verdures que, posteriorment, passà a la Mancomunitat. Actualment és on s'ubiquen els departaments auxiliars (magatzems, obradors i cambres frigorífiques), la zona d'accés per a les mercaderies, per a la gestió selectiva dels residus i els lavabos.
Avui curiosament, independència i llibertat, son els anhels d’una bona part de la ciutadania de Terrassa, i de Catalunya.