El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia on es veu parcialment la Capella de Sant Pere del Castell de Savassona que està adossada al mur de migdia de la façana del castell de Savassona documentat des de darreries del segle X.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de de planta rectangular i d'una sola nau. La façana es troba orientada a llevant i presenta un portal rectangular al qual s'accedeix a través d'uns graons.
Damunt el portal hi ha una gran finestra amb un escut a sobre, el capcer és triangular i coronat per un campanaret d'espadanya d'una sola finestra i sense campana. L'escut damunt la finestra duu la data de 1640.
És construïda amb maçoneria, arrebossada i pintada, encara que estigui força deteriorada.
L'estat de conservació és mitjà.
![]()
Fotografia de Carme Torrents i Buixó. 1985
Segons la data que ostenta l'escut podem datar la seva construcció, que fou posterior a la mort de la quarta generació d'Antoni Vilà, essent la seva mare, Marianna d'Olmera, qui dirigí durant uns anys el Castell, que després passà a mans de Galceran de Llupià i de Campllong, cosí d'Antoni IV, que morí de seguida i el deixà a la seva germana Maria Llupià, casada amb Jeroni Ferrer. Així el seu fill Jeroni Ferrer i Llupià va seguir la línea dels barons de Savassona a partir de 1650.
La Baronia de Savassona, passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon. Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal. El 1864 passà a uns Urbina col·laterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada.
Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) – si les tenen- imatges del interior d’aquesta capella de Sant Pere del Castell de Savassona.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de de planta rectangular i d'una sola nau. La façana es troba orientada a llevant i presenta un portal rectangular al qual s'accedeix a través d'uns graons.
Damunt el portal hi ha una gran finestra amb un escut a sobre, el capcer és triangular i coronat per un campanaret d'espadanya d'una sola finestra i sense campana. L'escut damunt la finestra duu la data de 1640.
És construïda amb maçoneria, arrebossada i pintada, encara que estigui força deteriorada.
L'estat de conservació és mitjà.
Fotografia de Carme Torrents i Buixó. 1985
Segons la data que ostenta l'escut podem datar la seva construcció, que fou posterior a la mort de la quarta generació d'Antoni Vilà, essent la seva mare, Marianna d'Olmera, qui dirigí durant uns anys el Castell, que després passà a mans de Galceran de Llupià i de Campllong, cosí d'Antoni IV, que morí de seguida i el deixà a la seva germana Maria Llupià, casada amb Jeroni Ferrer. Així el seu fill Jeroni Ferrer i Llupià va seguir la línea dels barons de Savassona a partir de 1650.
La Baronia de Savassona, passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon. Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal. El 1864 passà a uns Urbina col·laterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada.
Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) – si les tenen- imatges del interior d’aquesta capella de Sant Pere del Castell de Savassona.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com