El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies del runam esfereïdor del Castell de Vidreres o de Sant Iscle – insisteixo en la reflexió; potser també de Sant Victòria?.
Quan llegia la descripció per accedir fins al Castell de Vidreres, que qualifico de forma benèvola com ‘enfollisconada’, recordava al mestre Enric Sànchez-cid que incorporava sempre un ‘croquis’ dibuixat a mà en les seves fantàstiques cròniques.
Per accedir al castell cal agafar la carretera de Vidreres a Llagostera, la C-35, i trencar a mà dreta a l'alçada del punt quilomètric 88,350 per agafar un camí amb la indicació Mas de la Torre Llobet / Castell de Sant Iscle. Cal seguir per aquest camí uns 700 metres fins arribar al mas Llobet i, arribats a aquest punt, agafar un camí que surt a l'esquerra i que mena cap al castell. Cal seguir per aquest camí uns 300 metres i arribats a una bifurcació prendre el camí de la dreta per on cal seguir uns 400 meres i en aquest punt, deixar un trencant que surt a l'esquerra. Cal continuar per la pista principal encara uns 200 metres i en aquest punt, trencar a la dreta i continuar encara 400 metres fins arribar a una nova bifurcació. En aquesta cal continuar pel camí de la dreta i seguir uns 200 metres, punt on caldrà agafar un trencant que surt a la dreta i que cal seguir uns 300 metres. Llavors s'arriba a una bifurcació on cal continuar pel camí de l'esquerra uns 200 metres fins a la part superior d'un turó on es troba el jaciment.
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un important castell de planta quadrangular, amb diverses dependències a l'interior que es troben molt arranades, i està envoltat per un vall protegit en algun punt per murs. En la seva construcció es poden distingir dues fases principals. A la més antiga correspondrien les restes d'una torre circular, situada a l'extrem sud-est, d'uns 15 metres d'alçada, amb tres pisos i un diàmetre interior a la planta baixa d'uns 2,25 metres, mentre que a la resta de plantes des d'uns 3 metres. L'aparell utilitzat és irregular, amb carreus petits (10x15 centímetres) lligats amb abundant morter de calç a la part externa. Adossades a aquesta torre hi ha restes dels murs de tancament del castell primitiu, restes que es troben revestides per una obra posterior, en molt mal estat de conservació. D'aquesta obra primitiva es conserven també restes de la capella del castell i d'una cisterna rectangular i amb coberta de volta de pedra. La segona fase constructiva comprèn, juntament amb una torre rodona que hi ha a l'altre extrem de la torre primitiva, unides per una muralla atalussada, i finalment, a l'angle oposat d'aquest conjunt, les restes d'un pany de mur, en una cara també atalussat, en forma d'angle, on hi ha la porta d'entrada a la fortificació.
![]()
![]()
L'aparell visible d'aquesta segona fase constructiva són grans carreu (35x35 centímetres), intercalats amb filades de pedres llargues i estretes. La primera de les fases es dataria entre els segles XII i XIII i la segona, que bàsicament respon a un reforçament de la feble construcció anterior, dins del segle XV. Es conserven alguns materials arqueològics en col•leccions particulars, principalment objectes de metall (xarneres, puntes de ballesta i altres) i algun fragment de ceràmica (verd i manganès i pisa blanca).
En les intervencions arqueològiques realitzades a partir de l'any 2005 s'ha posat al descobert una part important del sector nord de la fortalesa: el pati porticat fina a nivell de paviment, gairebé la totalitat de la torre de l'Homenatge i una bona tramada de les muralles nord i oest, que fins al moment eren les menys conegudes. També s'ha posat de manifest que en la part nord del castell l'estat de conservació de les diverses parets és més bona del que es podria esperar i que els nivells de circulació es troben a cotes molt baixes i s'han conservat segellats per una immensa capa d'enderrocs. Es localitzaren també dues sitges en el pati. D'altra banda, s'establí el moment d'abandó del castell a inicis del segle XVI, moment a partir del qual tan sols continuà funcionant la capella durant uns tres-cents anys més.
Es va documentar arqueològicament la totalitat de la capella de Sant Iscle, que està situada a ponent i a tocar de la muralla oest, protegida pel fossat que envolta tot el conjunt de construccions del castell. La primera capella és un edifici d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, de 9,9 metres de llarg i 7,85 metres d'ample. Tenia una porta d'entrada d'arc de mig punt a la paret nord que estava tapiada, tot i que l'accés principal es feia per ponent. El paviment de la nau era una capa de calç que més endavant fou substituïda per un enllosat. L'absis, també pavimentat amb calç, ha conservat una part de la base de l'altar. Totes les parets estaven enlluïdes amb un arrebossat de calç sense pintures. Tot i que ja devia existir l'any 1194, les primeres referències conegudes específiques de la capella daten del segle XIII.
La segona capella (Segles XV-XVI) estava enrunada i va ser reformada, la vella capella romànica fou substituïda per un nou edifici que n'aprofitava tan sols les parets nord i oest, orientat amb l'eix principal nord-sud aquest nou temple constava d'una nau rectangular capçada al nord per un absis carrat. Feia 11,90 metres x 7,5 metres. Posteriorment durant el segle XVI la capella fou objecte de noves reformes, es va fer més petita per la banda est, s'obrí una porta a la paret sud i es construí centrat l'altar adossat a la paret nord.
La capella es va construir amb el castell ja abandonat i es va mantenir en funcionament fins a la primera meitat del segle XIX.
No identificava les restes de la capella entre les magnifiques fotografies del Joan Dalmau Juscafresa, com acostumo a fer m’encomanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
![]()
Rebia una fotografià del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín ) datada el 26-IX-1981, amb el següent peu informatiu, roïnes de la Capella de Sant Iscle i Santa Victòria, al Castell de Vidreres a la comarca de la Selva.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/64780/123310
Joan Arimany Juventeny, escriu a :
http://devocioteca.blogspot.com.es/2008/11/sant-iscle-i-santa-victria-dos-sants.html
Sant Iscle del castell de Vidreres, que l’any 1194 és esmentat com el “castrum Sancti Aciscli”, ... , i que “sembla lògic que rebés el nom de la capella el castell on es guardaven les relíquies dels màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria”
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan llegia la descripció per accedir fins al Castell de Vidreres, que qualifico de forma benèvola com ‘enfollisconada’, recordava al mestre Enric Sànchez-cid que incorporava sempre un ‘croquis’ dibuixat a mà en les seves fantàstiques cròniques.
Per accedir al castell cal agafar la carretera de Vidreres a Llagostera, la C-35, i trencar a mà dreta a l'alçada del punt quilomètric 88,350 per agafar un camí amb la indicació Mas de la Torre Llobet / Castell de Sant Iscle. Cal seguir per aquest camí uns 700 metres fins arribar al mas Llobet i, arribats a aquest punt, agafar un camí que surt a l'esquerra i que mena cap al castell. Cal seguir per aquest camí uns 300 metres i arribats a una bifurcació prendre el camí de la dreta per on cal seguir uns 400 meres i en aquest punt, deixar un trencant que surt a l'esquerra. Cal continuar per la pista principal encara uns 200 metres i en aquest punt, trencar a la dreta i continuar encara 400 metres fins arribar a una nova bifurcació. En aquesta cal continuar pel camí de la dreta i seguir uns 200 metres, punt on caldrà agafar un trencant que surt a la dreta i que cal seguir uns 300 metres. Llavors s'arriba a una bifurcació on cal continuar pel camí de l'esquerra uns 200 metres fins a la part superior d'un turó on es troba el jaciment.
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un important castell de planta quadrangular, amb diverses dependències a l'interior que es troben molt arranades, i està envoltat per un vall protegit en algun punt per murs. En la seva construcció es poden distingir dues fases principals. A la més antiga correspondrien les restes d'una torre circular, situada a l'extrem sud-est, d'uns 15 metres d'alçada, amb tres pisos i un diàmetre interior a la planta baixa d'uns 2,25 metres, mentre que a la resta de plantes des d'uns 3 metres. L'aparell utilitzat és irregular, amb carreus petits (10x15 centímetres) lligats amb abundant morter de calç a la part externa. Adossades a aquesta torre hi ha restes dels murs de tancament del castell primitiu, restes que es troben revestides per una obra posterior, en molt mal estat de conservació. D'aquesta obra primitiva es conserven també restes de la capella del castell i d'una cisterna rectangular i amb coberta de volta de pedra. La segona fase constructiva comprèn, juntament amb una torre rodona que hi ha a l'altre extrem de la torre primitiva, unides per una muralla atalussada, i finalment, a l'angle oposat d'aquest conjunt, les restes d'un pany de mur, en una cara també atalussat, en forma d'angle, on hi ha la porta d'entrada a la fortificació.
L'aparell visible d'aquesta segona fase constructiva són grans carreu (35x35 centímetres), intercalats amb filades de pedres llargues i estretes. La primera de les fases es dataria entre els segles XII i XIII i la segona, que bàsicament respon a un reforçament de la feble construcció anterior, dins del segle XV. Es conserven alguns materials arqueològics en col•leccions particulars, principalment objectes de metall (xarneres, puntes de ballesta i altres) i algun fragment de ceràmica (verd i manganès i pisa blanca).
En les intervencions arqueològiques realitzades a partir de l'any 2005 s'ha posat al descobert una part important del sector nord de la fortalesa: el pati porticat fina a nivell de paviment, gairebé la totalitat de la torre de l'Homenatge i una bona tramada de les muralles nord i oest, que fins al moment eren les menys conegudes. També s'ha posat de manifest que en la part nord del castell l'estat de conservació de les diverses parets és més bona del que es podria esperar i que els nivells de circulació es troben a cotes molt baixes i s'han conservat segellats per una immensa capa d'enderrocs. Es localitzaren també dues sitges en el pati. D'altra banda, s'establí el moment d'abandó del castell a inicis del segle XVI, moment a partir del qual tan sols continuà funcionant la capella durant uns tres-cents anys més.
Es va documentar arqueològicament la totalitat de la capella de Sant Iscle, que està situada a ponent i a tocar de la muralla oest, protegida pel fossat que envolta tot el conjunt de construccions del castell. La primera capella és un edifici d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, de 9,9 metres de llarg i 7,85 metres d'ample. Tenia una porta d'entrada d'arc de mig punt a la paret nord que estava tapiada, tot i que l'accés principal es feia per ponent. El paviment de la nau era una capa de calç que més endavant fou substituïda per un enllosat. L'absis, també pavimentat amb calç, ha conservat una part de la base de l'altar. Totes les parets estaven enlluïdes amb un arrebossat de calç sense pintures. Tot i que ja devia existir l'any 1194, les primeres referències conegudes específiques de la capella daten del segle XIII.
La segona capella (Segles XV-XVI) estava enrunada i va ser reformada, la vella capella romànica fou substituïda per un nou edifici que n'aprofitava tan sols les parets nord i oest, orientat amb l'eix principal nord-sud aquest nou temple constava d'una nau rectangular capçada al nord per un absis carrat. Feia 11,90 metres x 7,5 metres. Posteriorment durant el segle XVI la capella fou objecte de noves reformes, es va fer més petita per la banda est, s'obrí una porta a la paret sud i es construí centrat l'altar adossat a la paret nord.
La capella es va construir amb el castell ja abandonat i es va mantenir en funcionament fins a la primera meitat del segle XIX.
No identificava les restes de la capella entre les magnifiques fotografies del Joan Dalmau Juscafresa, com acostumo a fer m’encomanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Rebia una fotografià del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín ) datada el 26-IX-1981, amb el següent peu informatiu, roïnes de la Capella de Sant Iscle i Santa Victòria, al Castell de Vidreres a la comarca de la Selva.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/64780/123310
Joan Arimany Juventeny, escriu a :
http://devocioteca.blogspot.com.es/2008/11/sant-iscle-i-santa-victria-dos-sants.html
Sant Iscle del castell de Vidreres, que l’any 1194 és esmentat com el “castrum Sancti Aciscli”, ... , i que “sembla lògic que rebés el nom de la capella el castell on es guardaven les relíquies dels màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria”
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com