Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
En aquesta matèria som de lluny la primera ‘font’ de la wikipedia, que altrament ens cita – immerescudament - al nivell quasi de l’Enciclopèdia Catalana, en la que col·laborem aportant imatges i/o esmenant informacions.
Les primeres notícies que es tenen de les escoles públiques de les Escaules són de l'any 1800 on hi apareix Baldiri Blanch com a mestre. Posteriorment, a l'any 1845, al Diccionari Geogràfic de Pascual Madoz, es torna a mencionar, indicant que tenia 10 alumnes. A mitjans del segle XIX les escoles no tenien una ubicació definitiva, passant de la Casa Miró, a la plaça Major a Can Pau, del Carrer de la Processó. A finals de segle, a l'any 1888, s'ubiquen a casa de Pere Blanch al carrer de l'Oli.
A l'any 1922, el regidor de les Escaules, Pere Blanch, demanà poder construir un edifici propi per a les escoles públiques de les Escaules.
Aquest edifici, ubicat al carrer Figueres no s'acabarà fins l'any 1928. Ens agradara tenir noticia del mestre d'obres i/o arquitecte, autors del projecte.
![]()
Fotografia de Carles Aguilar. 2009
Als anys 70 del segle XX, i degut al despoblament que va patir el municipi, les escoles es van tancar.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; Edifici aïllat amb jardí de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. La construcció, amb la façana principal orientada a migdia, presenta grans finestrals i dues portes d'accés d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis, les finestres són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Un ràfec de dents de serra marca la divisòria entre les dues plantes. A la part inferior dels paraments hi ha un sòcol de pedra delimitat amb una cornisa de maó.
La construcció està arrebossada i pintada.
L’educació a Catalunya és des de sempre una prioritat, recordeu que el primer significat del mot ‘ escolà’ , és ‘el que va a l’escola’; les rectories acollien als infants quan el ESTADO i/o el REINO DE ESPAÑA, no tenia l’educació entre les seves prioritats, més tard amb la secularització, foren habitacles particulars els que servien d’aixopluc a les escoles, i només a partir de la Mancomunitat de Catalunya, i més endavant amb la Generalitat durant la II Republicà, es començaran a aixecar edificis ad hoc per acollir als estudiants. Dels primers, dels segons i dels tercers en volem deixar testimoni. Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
En aquesta matèria som de lluny la primera ‘font’ de la wikipedia, que altrament ens cita – immerescudament - al nivell quasi de l’Enciclopèdia Catalana, en la que col·laborem aportant imatges i/o esmenant informacions.
Les primeres notícies que es tenen de les escoles públiques de les Escaules són de l'any 1800 on hi apareix Baldiri Blanch com a mestre. Posteriorment, a l'any 1845, al Diccionari Geogràfic de Pascual Madoz, es torna a mencionar, indicant que tenia 10 alumnes. A mitjans del segle XIX les escoles no tenien una ubicació definitiva, passant de la Casa Miró, a la plaça Major a Can Pau, del Carrer de la Processó. A finals de segle, a l'any 1888, s'ubiquen a casa de Pere Blanch al carrer de l'Oli.
A l'any 1922, el regidor de les Escaules, Pere Blanch, demanà poder construir un edifici propi per a les escoles públiques de les Escaules.
Aquest edifici, ubicat al carrer Figueres no s'acabarà fins l'any 1928. Ens agradara tenir noticia del mestre d'obres i/o arquitecte, autors del projecte.
Fotografia de Carles Aguilar. 2009
Als anys 70 del segle XX, i degut al despoblament que va patir el municipi, les escoles es van tancar.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; Edifici aïllat amb jardí de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. La construcció, amb la façana principal orientada a migdia, presenta grans finestrals i dues portes d'accés d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis, les finestres són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Un ràfec de dents de serra marca la divisòria entre les dues plantes. A la part inferior dels paraments hi ha un sòcol de pedra delimitat amb una cornisa de maó.
La construcció està arrebossada i pintada.
L’educació a Catalunya és des de sempre una prioritat, recordeu que el primer significat del mot ‘ escolà’ , és ‘el que va a l’escola’; les rectories acollien als infants quan el ESTADO i/o el REINO DE ESPAÑA, no tenia l’educació entre les seves prioritats, més tard amb la secularització, foren habitacles particulars els que servien d’aixopluc a les escoles, i només a partir de la Mancomunitat de Catalunya, i més endavant amb la Generalitat durant la II Republicà, es començaran a aixecar edificis ad hoc per acollir als estudiants. Dels primers, dels segons i dels tercers en volem deixar testimoni. Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.