El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial d’Orfes, al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, advocada a Santa Maria, de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici del segle XVIII – fet amb els diners d’Amèrica – del que ens diu patrimoni Gencat ; estructurat en una sola nau, amb diverses capelles laterals obertes en els murs.
![]()
La façana principal presenta un portal amb pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. el campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre.
Originàriament hi havia una església romànica que devia ser del segle XII o principis del XIII. La primera notícia d'un temple en aquest lloc és de l'any 1279, referida als delmes.
Al segle XIV ja era parròquia.
A la pàgina de l’ajuntament de Vilademuls trobava : http://www.vilademuls.cat/el-municipi/orfes/
L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l’ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l’església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d’ells s’eleva un frontó d’entaulament sortint. A la part central s’obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l’opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L’any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l’església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual
Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, - els vencedors batejarien aquella acció criminal cpm a Guerra Civil i fins com a CRUZADA - gràcies a l’ interès del poble.
![]()
El campanar. El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col•locat el 1856.
Interior. L’edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d’una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra hi ha l’anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l’exterior, i que durant un temps -al voltant de l’any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.
La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d’imatgeria d’Olot i és posterior a l’any 1939.
![]()
A la primera capella de l’entrada a l’esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d’estil barroc, obra d’un artista popular del segle XVII-XVIII.
No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La façana principal presenta un portal amb pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. el campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre.
Originàriament hi havia una església romànica que devia ser del segle XII o principis del XIII. La primera notícia d'un temple en aquest lloc és de l'any 1279, referida als delmes.
Al segle XIV ja era parròquia.
A la pàgina de l’ajuntament de Vilademuls trobava : http://www.vilademuls.cat/el-municipi/orfes/
L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l’ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l’església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d’ells s’eleva un frontó d’entaulament sortint. A la part central s’obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l’opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L’any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l’església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual
Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, - els vencedors batejarien aquella acció criminal cpm a Guerra Civil i fins com a CRUZADA - gràcies a l’ interès del poble.
El campanar. El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col•locat el 1856.
Interior. L’edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d’una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra hi ha l’anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l’exterior, i que durant un temps -al voltant de l’any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.
La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d’imatgeria d’Olot i és posterior a l’any 1939.
A la primera capella de l’entrada a l’esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d’estil barroc, obra d’un artista popular del segle XVII-XVIII.
No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com