Llegia a la pàgina de l’Ajuntament de Rubío que La capella de Santa Anna, formava part d’un ‘Hospital ‘ , denominació que es donava a l'edat mitjana a les institucions que tenien entre les seves funcions acollir als pelegrins i a les persones que necessitaven qualsevol atenció, consta que estava construït abans del segle XIII.
Sembla del tot versemblant i lògic , atesa la seva ubicació al costat de d’aleshores ancestral i transitada via de comunicació carenera que descendeix des de l'altiplà de Calaf fins a la Conca d'Òdena.
La capella de Santa Anna, apareix documentada des de 1470, té doncs un probable origen romànic, consta que fou totalment reformada en el segle XVIII transformant-la en una capella associada a un mas important, el de Pedrafita que substituí l'antic hospital de pelegrins , i al ensems de desenvolupar l’activitat agrícola, feia d'hostal.
Llegia també – sense cap aclariment i/o ampliació – que la capella de Santa Anna de Pedrafita , fou un punt bàsic per a la resistència igualadina, durant la guerra de la Independència.
La capella continua com a propietat de la família que la feia aixecar, malgrat la resta de la casa de Pedrafita, i algunes terres annexes han estat venudes.
Us deixo un enllaç als usos ‘actuals’ de la casa, que tornen curiosament als seus orígens d’Hostal i/o Hospital, encara que actualment NOMÉS per ciutadans amb recursos.
Si s’accentua aquesta Sola, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataunya@gmail.com
![]()
![]()
Es feien treballs per assegurar l’estabilitat de la llinda, quan visitàvem la capella, i tenia ocasió de recollir una imatge de Santa Anna, mare de Verge Maria.
Rebia un email des de Buenos Aires, a la República Argentina, en el que l’ Alejandro Solà Torres, em deia;
Si, el Solà del dintel de la ermita es, muy probablemente, Jacint Solà, ocupante por entonces de la masía. Los Solà - antepasados míos - vivieron allí desde comienzos del Siglo XVI, según se infiere del capbreu de Rubió de 1752-1755.
Els camins del Senyor son inescrutables.
Sembla del tot versemblant i lògic , atesa la seva ubicació al costat de d’aleshores ancestral i transitada via de comunicació carenera que descendeix des de l'altiplà de Calaf fins a la Conca d'Òdena.
La capella de Santa Anna, apareix documentada des de 1470, té doncs un probable origen romànic, consta que fou totalment reformada en el segle XVIII transformant-la en una capella associada a un mas important, el de Pedrafita que substituí l'antic hospital de pelegrins , i al ensems de desenvolupar l’activitat agrícola, feia d'hostal.
Llegia també – sense cap aclariment i/o ampliació – que la capella de Santa Anna de Pedrafita , fou un punt bàsic per a la resistència igualadina, durant la guerra de la Independència.
La capella continua com a propietat de la família que la feia aixecar, malgrat la resta de la casa de Pedrafita, i algunes terres annexes han estat venudes.
Us deixo un enllaç als usos ‘actuals’ de la casa, que tornen curiosament als seus orígens d’Hostal i/o Hospital, encara que actualment NOMÉS per ciutadans amb recursos.
Si s’accentua aquesta Sola, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataunya@gmail.com
Es feien treballs per assegurar l’estabilitat de la llinda, quan visitàvem la capella, i tenia ocasió de recollir una imatge de Santa Anna, mare de Verge Maria.
Rebia un email des de Buenos Aires, a la República Argentina, en el que l’ Alejandro Solà Torres, em deia;
Si, el Solà del dintel de la ermita es, muy probablemente, Jacint Solà, ocupante por entonces de la masía. Los Solà - antepasados míos - vivieron allí desde comienzos del Siglo XVI, según se infiere del capbreu de Rubió de 1752-1755.
Els camins del Senyor son inescrutables.