El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes imatges de Can Bofill o de Ca l’Ambrós , al carrer de Sant Sebastià, 15, de Palafrugell.
En català Can implica alhora que reconeixement i respecte, una clara distància social, parlem d’una propietat que pertany una persona i/o família, amb la que no tenim ‘tracte social’; Cal, ben al contrari no pressuposa la qualitat de propietari de la persona i/o família – tampoc l’exclou - , amb la que hi ha un tracte d’amistat i/o de relació. Can s’acostuma més en entorns rurals, i Cal en entorns urbans.
Reprodueixo de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, estructurada en tres crugies. Les obertures de la planta baixa i les dues finestres del primer pis, a cada costat de la tribuna, són d’arcs tudor, mentre que les de la darrera planta tenen mènsules de quart de cercle. L’esmentada tribuna és l’element destacat, que emfatitza aquesta façana, centrant-la. Les seves altes vidrieres estan separades per columnes i capitells; al cim, s'hi forma un balcó, a l’alçada del segon pis, amb baranes de forja i gàrgoles angulars, a més d’altres detalls ornamentals. A l’interior destaca l’escalinata que configura la distribució espacial; s’hi han conservat força bé els compartiments i altres elements originals. Cal remarcar la façana posterior, que dóna a un pati, de molta més simplicitat.
![]()
![]()
L’acabat dels murs és de remolinat rugós amb ressalts als extrems i a la socolada en la façana principal. El ràfec de teula i rajola és molt prominent.
Ca l’Ambrós” era el renom de la família Bofill, que feu construir la casa.
A l’Arxiu Històric hi ha un primer projecte d'aquesta casa, de 1911, de modificació d’un edifici anterior i que no contempla la construcció de la tribuna (està signat per Joan Bofill, propietari, i Miquel Brias p.o. de “l’albañil” B.Brias).
L’any següent, 1912, es presentà un altre projecte que amb una modificació de la façana en la qual s’afegia la tribuna , Projecte signat per Miquel Mundet “director” de l’obra, i autor també almenys de les conegudes ‘cases Esteve’, al carrer de Pi i Margall, 41-43 i 45-47, que van ser bastides l'any 1906
Patrimoni Gencat ens diu d’aquesta casa ; segons consta en la documentació consultada a l'Arxiu Històric Municipal de Palafrugell, el propietari de la finca, Sr. Joan Bofill i Giralt, fou autoritzat el 14.4.1911 a construir una casa d'acord amb el plànol presentat a l'ajuntament. Segons sembla, no va poder acabar l'obra en el termini concedit de quatre mesos i el 27.12.1912 va demanar permís per concloure-la definitivament i construir un mirador- façana segons plànol adjunt. El director de l'obra va ser Miquel Mundet.
Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc conopial als extrems; la de la dreta és la porta d'accés. Al primer pis hi ha una gran tribuna central sostinguda per mènsules amb decoració vegetal; hi són remarcables les gàrgoles amb caps d'animals als extrems de la part superior.
![]()
A banda i banda hi ha una finestra decorada amb motius vegetals.
![]()
Al segon pis hi ha cinc obertures d'arc mixtilini, tres de les quals ocupen l'espai superior de la tribuna, que fa de balcó protegit per una barana de ferro. El coronament és amb cornisa de maó i teula. La coberta és de teula, a dues vessants.
Els catalans hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.
En català Can implica alhora que reconeixement i respecte, una clara distància social, parlem d’una propietat que pertany una persona i/o família, amb la que no tenim ‘tracte social’; Cal, ben al contrari no pressuposa la qualitat de propietari de la persona i/o família – tampoc l’exclou - , amb la que hi ha un tracte d’amistat i/o de relació. Can s’acostuma més en entorns rurals, i Cal en entorns urbans.
Reprodueixo de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, estructurada en tres crugies. Les obertures de la planta baixa i les dues finestres del primer pis, a cada costat de la tribuna, són d’arcs tudor, mentre que les de la darrera planta tenen mènsules de quart de cercle. L’esmentada tribuna és l’element destacat, que emfatitza aquesta façana, centrant-la. Les seves altes vidrieres estan separades per columnes i capitells; al cim, s'hi forma un balcó, a l’alçada del segon pis, amb baranes de forja i gàrgoles angulars, a més d’altres detalls ornamentals. A l’interior destaca l’escalinata que configura la distribució espacial; s’hi han conservat força bé els compartiments i altres elements originals. Cal remarcar la façana posterior, que dóna a un pati, de molta més simplicitat.
L’acabat dels murs és de remolinat rugós amb ressalts als extrems i a la socolada en la façana principal. El ràfec de teula i rajola és molt prominent.
Ca l’Ambrós” era el renom de la família Bofill, que feu construir la casa.
A l’Arxiu Històric hi ha un primer projecte d'aquesta casa, de 1911, de modificació d’un edifici anterior i que no contempla la construcció de la tribuna (està signat per Joan Bofill, propietari, i Miquel Brias p.o. de “l’albañil” B.Brias).
L’any següent, 1912, es presentà un altre projecte que amb una modificació de la façana en la qual s’afegia la tribuna , Projecte signat per Miquel Mundet “director” de l’obra, i autor també almenys de les conegudes ‘cases Esteve’, al carrer de Pi i Margall, 41-43 i 45-47, que van ser bastides l'any 1906
Patrimoni Gencat ens diu d’aquesta casa ; segons consta en la documentació consultada a l'Arxiu Històric Municipal de Palafrugell, el propietari de la finca, Sr. Joan Bofill i Giralt, fou autoritzat el 14.4.1911 a construir una casa d'acord amb el plànol presentat a l'ajuntament. Segons sembla, no va poder acabar l'obra en el termini concedit de quatre mesos i el 27.12.1912 va demanar permís per concloure-la definitivament i construir un mirador- façana segons plànol adjunt. El director de l'obra va ser Miquel Mundet.
Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc conopial als extrems; la de la dreta és la porta d'accés. Al primer pis hi ha una gran tribuna central sostinguda per mènsules amb decoració vegetal; hi són remarcables les gàrgoles amb caps d'animals als extrems de la part superior.
A banda i banda hi ha una finestra decorada amb motius vegetals.
Al segon pis hi ha cinc obertures d'arc mixtilini, tres de les quals ocupen l'espai superior de la tribuna, que fa de balcó protegit per una barana de ferro. El coronament és amb cornisa de maó i teula. La coberta és de teula, a dues vessants.
Els catalans hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.