En la visita que feiem el desembre de l'any 2014, no retratava l’interior perquè coincidia la nostra visita amb un romiatge d’un grup de veïns de Palafrugell, que seguien en aquell moment la celebració litúrgica.
![]()
![]()
El Joan Dalmau Juscafresa, té una magnifica col•lecció de fotografies d’aquest església votiva tant estimada pels
palafrugellencs
![]()
![]()
![]()
A la pàgina 274 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
S’explica que la gran ampliació, amb la nova església i hostatgeria, decidida pel poble de Palafrugell, amb prestacions personals i recaptes, s’inicia el 1707.
L’església acabada el 1710 l’aixecaren els mestres de cases Antoni Salgas i Pere Camps i el fuster Antoni Deulofeu, tots locals. A l’hostatgeria s’hi treballà tot al llarg del segle XVIII.
El 1719 col•locat el retaule major obra de Josep Pol, daurat el 1736 per S.Romaguera. Altres escultors treballen en el cambril i altre altars (molt popular el de Sant Llúcia): Agustí Sala (1936), Miquel Rauter (1754-1770), Pau Romaguera (1767) ...
El 1710 Carles III concedí a l’ermità Pere Madir poder captar per al santuari dins el bisbat de Girona, petició que recolzava el Comú de P. i Anton Barceló i Pont de Terra, capità de l’Armada, que visità l’ermita que fou molt útil en la seva tasca contra la pirateria.
El santuari ha estat propietat municipal; l’Ajuntament de Palafrugell nomenava els administradors i ermitans.
L’any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà Española es cremà l’església amb els retaules, exvots i resta del mobiliari del qual queden pocs elements: una imatge, i unes teles molt malmeses.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Joan Dalmau Juscafresa, té una magnifica col•lecció de fotografies d’aquest església votiva tant estimada pels
palafrugellencs
A la pàgina 274 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
S’explica que la gran ampliació, amb la nova església i hostatgeria, decidida pel poble de Palafrugell, amb prestacions personals i recaptes, s’inicia el 1707.
L’església acabada el 1710 l’aixecaren els mestres de cases Antoni Salgas i Pere Camps i el fuster Antoni Deulofeu, tots locals. A l’hostatgeria s’hi treballà tot al llarg del segle XVIII.
El 1719 col•locat el retaule major obra de Josep Pol, daurat el 1736 per S.Romaguera. Altres escultors treballen en el cambril i altre altars (molt popular el de Sant Llúcia): Agustí Sala (1936), Miquel Rauter (1754-1770), Pau Romaguera (1767) ...
El 1710 Carles III concedí a l’ermità Pere Madir poder captar per al santuari dins el bisbat de Girona, petició que recolzava el Comú de P. i Anton Barceló i Pont de Terra, capità de l’Armada, que visità l’ermita que fou molt útil en la seva tasca contra la pirateria.
El santuari ha estat propietat municipal; l’Ajuntament de Palafrugell nomenava els administradors i ermitans.
L’any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà Española es cremà l’església amb els retaules, exvots i resta del mobiliari del qual queden pocs elements: una imatge, i unes teles molt malmeses.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com