El Joan Dalmau Juscafresa retratava aquest edifici d'una sola nau amb absis semicircular i un cos afegit al mur de la banda nord, la sagristia. La façana, de composició simètrica, presenta una porta central formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb llinda i timpà llis. Més amunt hi ha una obertura circular, per damunt de la qual s'eleva el campanar, actualment integrat a la fortificació construïda sobre els murs de l'església. Els murs laterals presenten, com a element més remarcable, dos grans contraforts a cada banda i diverses obertures (només al mur meridional).
![]()
![]()
L'absis mostra decoració d'arcuacions i de bandes llombardes, que defineixen l'alçària original de l'edifici, i dues obertures d'arc de mig punt atrompetades. L'interior del temple es cobreix amb volta de canó, i té un arc triomfal doble i cor als peus. El cos de la fortificació afegit té una elevació similar a la de l'església, i amb la integració del campanar genera un espai unitari que s'estén fins a l'absis, on s'obren espitlleres a dos nivells. El conjunt de la construcció és bastit en pedra, amb divers tipus d'aparell.
Les pintures romàniques de l'absis de l'església de Sant Esteve foren descobertes l'any 1930. Només se'n conserven restes molt fragmentàries i esborrades.
![]()
Fotografia de Bob Masters
Les primeres notícies històriques sobre aquesta església semblen situar-se en el segle XIII (1279), tot i que l'estructura de la part més antiga de l'edifici (murs laterals i absis) té el seu origen en un període anterior dintre de l'estil romànic (segles X-XI). Al segle XIII correspondria la construcció de la façana d'accés, que conserva l'aparell de carreus regulars fins a l'alçaria de la porta. En una època posterior va elevar-se el cos de fortificació per damunt de l'edificació romànica, així com els contraforts laterals, i entre els segles XVII-XVIII s'hi afegí una sagristia entre els contraforts del mur nord.
Hom pensa que la fortificació d’aquesta església, com la de les poblacions properes, es va fer entre els segles XV i XVI
Quan als topònims d’aquesta comarca : http://iesfredericmarti.xtec.cat/docs/recerca1011/bermudo.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'absis mostra decoració d'arcuacions i de bandes llombardes, que defineixen l'alçària original de l'edifici, i dues obertures d'arc de mig punt atrompetades. L'interior del temple es cobreix amb volta de canó, i té un arc triomfal doble i cor als peus. El cos de la fortificació afegit té una elevació similar a la de l'església, i amb la integració del campanar genera un espai unitari que s'estén fins a l'absis, on s'obren espitlleres a dos nivells. El conjunt de la construcció és bastit en pedra, amb divers tipus d'aparell.
Les pintures romàniques de l'absis de l'església de Sant Esteve foren descobertes l'any 1930. Només se'n conserven restes molt fragmentàries i esborrades.
Fotografia de Bob Masters
Les primeres notícies històriques sobre aquesta església semblen situar-se en el segle XIII (1279), tot i que l'estructura de la part més antiga de l'edifici (murs laterals i absis) té el seu origen en un període anterior dintre de l'estil romànic (segles X-XI). Al segle XIII correspondria la construcció de la façana d'accés, que conserva l'aparell de carreus regulars fins a l'alçaria de la porta. En una època posterior va elevar-se el cos de fortificació per damunt de l'edificació romànica, així com els contraforts laterals, i entre els segles XVII-XVIII s'hi afegí una sagristia entre els contraforts del mur nord.
Hom pensa que la fortificació d’aquesta església, com la de les poblacions properes, es va fer entre els segles XV i XVI
Quan als topònims d’aquesta comarca : http://iesfredericmarti.xtec.cat/docs/recerca1011/bermudo.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com