El Joan Dalmau Juscafresa, retratava l’ermita de Sant Romà, al veïnat de Delfià, al terme de Rabós, a la comarca del Empordà Sobirà.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta rebaixada de maó pla, de construcció tardana, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Aquest últim està obert a la nau mitjançant un doble arc de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. L'antic espai del presbiteri està convertit en la sagristia actual. Els murs laterals de la nau presenten bancs d'obra correguts. La porta d'accés està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, sense cap element decoratiu interessant. Damunt seu hi ha una finestra d'arc de punt rodó i doble esbiaix. La façana està rematada per una cornisa motllurada. El frontis presenta una única finestra de grans dimensions, de doble biaix i arcs de mig punt adovellats. A la part superior s'aixeca el campanar d'espadanya, format per dos arcs de mig punt rematats per una teulada a dues aigües.
La construcció està bastida amb pedres desbastades i carreus, disposats en filades regulars i lligats amb morter de calç. L'interior està totalment cobert de calç.
El primer esment del lloc de Delfià ja es documentat en l'acta de consagració de Sant Quirze de Colera l'any 935, no es troba però, una referència directa de l'església de Delfià fins les Rationes decimarun dels anys 1279 i 1280, i figura posteriorment com a parroquial en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV.
Queda entredit un document que hom considera fals d'una suposada sentència de Carles el Calb, datada l'any 844, a favor del monestir de Sant Circa de Colera i en contra del comte Alaric d'Empúries i que suposadament fou escrit vers el segle XII o XIII en un intent dels monjos de Sant Quirze d'atribuir-se el control d'una bona part del territori de Peralada, atribuint-se les esglésies que en ell hi figuraven.
Posteriorment en convertí en sufragània de l'Església de Santa Eulàlia de Noves, encara que vers el 1691 ja no consta en el llistat de parròquies.
Avui en dia encara es celebra un ofici el dia 9 d'agost, coincidint amb el sant del patró.
Aquesta església romànica s'ha de considerar una construcció del segle XI, segurament de la segona meitat.
DELFIÀ topon.
Caseriu agregat al municipi de Rabós d'Empordà.
Etim.: d'un adj. llatí *Delphiānus, derivat del gentilici Delphius (cf. Aebischer Topon. 87).
Rabós. Topon.
Rabidosos segle X. Del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ràpids fluvials’.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta rebaixada de maó pla, de construcció tardana, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Aquest últim està obert a la nau mitjançant un doble arc de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. L'antic espai del presbiteri està convertit en la sagristia actual. Els murs laterals de la nau presenten bancs d'obra correguts. La porta d'accés està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, sense cap element decoratiu interessant. Damunt seu hi ha una finestra d'arc de punt rodó i doble esbiaix. La façana està rematada per una cornisa motllurada. El frontis presenta una única finestra de grans dimensions, de doble biaix i arcs de mig punt adovellats. A la part superior s'aixeca el campanar d'espadanya, format per dos arcs de mig punt rematats per una teulada a dues aigües.
La construcció està bastida amb pedres desbastades i carreus, disposats en filades regulars i lligats amb morter de calç. L'interior està totalment cobert de calç.
El primer esment del lloc de Delfià ja es documentat en l'acta de consagració de Sant Quirze de Colera l'any 935, no es troba però, una referència directa de l'església de Delfià fins les Rationes decimarun dels anys 1279 i 1280, i figura posteriorment com a parroquial en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV.
Queda entredit un document que hom considera fals d'una suposada sentència de Carles el Calb, datada l'any 844, a favor del monestir de Sant Circa de Colera i en contra del comte Alaric d'Empúries i que suposadament fou escrit vers el segle XII o XIII en un intent dels monjos de Sant Quirze d'atribuir-se el control d'una bona part del territori de Peralada, atribuint-se les esglésies que en ell hi figuraven.
Posteriorment en convertí en sufragània de l'Església de Santa Eulàlia de Noves, encara que vers el 1691 ja no consta en el llistat de parròquies.
Avui en dia encara es celebra un ofici el dia 9 d'agost, coincidint amb el sant del patró.
Aquesta església romànica s'ha de considerar una construcció del segle XI, segurament de la segona meitat.
DELFIÀ topon.
Caseriu agregat al municipi de Rabós d'Empordà.
Etim.: d'un adj. llatí *Delphiānus, derivat del gentilici Delphius (cf. Aebischer Topon. 87).
Rabós. Topon.
Rabidosos segle X. Del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ràpids fluvials’.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com