Costa retratar l’església parroquial de Pujals dels Cavallers, avui al terme de Cornellà del Terri, està situada en una petita elevació, i quasi engolida per un edifici en la seva part posterior i lateral dreta.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de nau única, planta rectangular amb absis i dues capelletes laterals de construcció posterior. Les parets portants són en bona part fetes amb carreus de diferents mides. La nau és coberta amb volta de mig punt i teulada a dues vessants. Presenta un campanar amb espadanya cobert amb teulada. A sobre de la volta hi ha restes de l'antiga coberta que hauria anat directament suportada a sobre d'ella. Inicialment l'edifici era romànic i posteriorment presentà ampliacions realitzades en el segle XVII.
La porta principal presenta una ferramenta de forja, la fusta, ja força gastada, és de xiprer. Té un forrellat senzill, sense cap tipus d'ornamentació i un pany amb sobrepany quadrat, amb quatre cares corbades i els vèrtex amb sageta que subjecta un clau de cabota grossa. Només tres dels claus són d'època. La porta està reforçada amb les típiques espirals romàniques: un plançó acanalat partit en dos pels extrems que es cargolen un per cada banda. La porta va ser restaurada l'any 1655, data que fou gravada a la fusta i que es pot veure clarament com ocupa el lloc on hi havia una de les espirals.
![]()
A l'interior de l'església hi ha una talla de Sant Antoni amb el Nen, del segle XVII, restaurada.
![]()
Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells
Per nomenclàtors del segle XV se sap que, des d'abans, aquesta parròquia era dedicada a Santa Eulàlia, i el seu mossèn assistia als sínodes celebrats a Girona. En un visita realitzada pel bisbe de Girona, l'any 1363, va comprovar el mal estat en que es trobava la teulada de l'església, i que la parròquia no podia pagar les obres de millora.
L'any 1420 el bisbe Andreu Bertran ordenà que el Santíssim Sagrament fos guardat en un tabernacle o sagrari.
Cap al segle XVII es va reformar la fàbrica de temple. En concret, es van construir dues capelletes laterals i la sagristia.
No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes
És bo recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.
Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.
Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.
Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de nau única, planta rectangular amb absis i dues capelletes laterals de construcció posterior. Les parets portants són en bona part fetes amb carreus de diferents mides. La nau és coberta amb volta de mig punt i teulada a dues vessants. Presenta un campanar amb espadanya cobert amb teulada. A sobre de la volta hi ha restes de l'antiga coberta que hauria anat directament suportada a sobre d'ella. Inicialment l'edifici era romànic i posteriorment presentà ampliacions realitzades en el segle XVII.
La porta principal presenta una ferramenta de forja, la fusta, ja força gastada, és de xiprer. Té un forrellat senzill, sense cap tipus d'ornamentació i un pany amb sobrepany quadrat, amb quatre cares corbades i els vèrtex amb sageta que subjecta un clau de cabota grossa. Només tres dels claus són d'època. La porta està reforçada amb les típiques espirals romàniques: un plançó acanalat partit en dos pels extrems que es cargolen un per cada banda. La porta va ser restaurada l'any 1655, data que fou gravada a la fusta i que es pot veure clarament com ocupa el lloc on hi havia una de les espirals.
A l'interior de l'església hi ha una talla de Sant Antoni amb el Nen, del segle XVII, restaurada.
Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells
Per nomenclàtors del segle XV se sap que, des d'abans, aquesta parròquia era dedicada a Santa Eulàlia, i el seu mossèn assistia als sínodes celebrats a Girona. En un visita realitzada pel bisbe de Girona, l'any 1363, va comprovar el mal estat en que es trobava la teulada de l'església, i que la parròquia no podia pagar les obres de millora.
L'any 1420 el bisbe Andreu Bertran ordenà que el Santíssim Sagrament fos guardat en un tabernacle o sagrari.
Cap al segle XVII es va reformar la fàbrica de temple. En concret, es van construir dues capelletes laterals i la sagristia.
No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes
És bo recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.
Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.
Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.