El Joan Dalmau Juscafresa publicava unes fotografies del casal dit Can Gorgot que està a la part més alta del poble de Vilamaniscle, conegut ara també, amb el nom de Castell de Vilamaniscle.
El nom de Castell de Vilamaniscle, ve segurament a causa de les seves enormes proporcions i de la seva situació preeminent dins el nucli urbà.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció que presenta planta rectangular, i disposa de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt de pedra calcària ben tallada. Damunt la clau de l'arc hi ha un emblema en relleu, amb decoració barroca, amb una inscripció que resa: NADA SIN DIOS. L'aparell de pedruscall apareix en tot l'edifici a excepció del perímetre de les obertures, on s'aprecien carreus ben escairats que permeten remarcar-les visualment. A la part superior de la façana i del llenç nord es conserven dues grans mènsules que devien sostenir un matacà defensiu. En aquest mateix sentit s'obriren algunes espitlleres que avui apareixen cegades. Al mur de ponent hi ha sageteres.
![]()
L'interior del casal es troba en un estat deplorable: la teulada s'ha enfonsat en diferents punts i alguns llenços dels murs s'han enrunat.
![]()
Està documentat al fons patrimonial de la família Gorgot ( propietaris i residents a l’ actualment dita torre Galatea de Figueres), que l’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.
Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638.
L’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.
Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638
![]()
L’ 11 de setembre de 1714 , entre les 8:00-9:00 hores, tingué lloc una junta a la casa d'en Ramon Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura.
Hi participaren:
• Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733).
• Conseller Sisè: Jeroni Ferrer( segle. XVII - segle. XVIII).
• Agent secret de Carles III a Barcelona: Francesc Verneda i Serarols
• Tinent del Governador de Catalunya: Francesc de Sayol i de Quarteroni
• Coronel de cavalleria: Sebastià de Dalmau Oller (Barcelona, 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)
• Coronel d'infanteria del Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726 ): Juan Francisco Ferrer (incorporat posteriorment)
• Manuel de Ferrer i de Sitges
• Altres.
La família Gorgot en va mantenir la possessió d’aquest casal fins al segle XX.
Actualment és propietat de l'Ajuntament.
El sostre demogràfic de Vilamaniscle s’assolia al cens de 1877 amb 456 ànimes, amb una població escolaritzable estimada en 152 infants i joves, això em feia pensar que hi havia escoles abans de la dictadura franquista, de les que no trobava però, cap referència. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El nom de Castell de Vilamaniscle, ve segurament a causa de les seves enormes proporcions i de la seva situació preeminent dins el nucli urbà.
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció que presenta planta rectangular, i disposa de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt de pedra calcària ben tallada. Damunt la clau de l'arc hi ha un emblema en relleu, amb decoració barroca, amb una inscripció que resa: NADA SIN DIOS. L'aparell de pedruscall apareix en tot l'edifici a excepció del perímetre de les obertures, on s'aprecien carreus ben escairats que permeten remarcar-les visualment. A la part superior de la façana i del llenç nord es conserven dues grans mènsules que devien sostenir un matacà defensiu. En aquest mateix sentit s'obriren algunes espitlleres que avui apareixen cegades. Al mur de ponent hi ha sageteres.
L'interior del casal es troba en un estat deplorable: la teulada s'ha enfonsat en diferents punts i alguns llenços dels murs s'han enrunat.
Està documentat al fons patrimonial de la família Gorgot ( propietaris i residents a l’ actualment dita torre Galatea de Figueres), que l’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.
Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638.
L’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.
Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638
L’ 11 de setembre de 1714 , entre les 8:00-9:00 hores, tingué lloc una junta a la casa d'en Ramon Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura.
Hi participaren:
• Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733).
• Conseller Sisè: Jeroni Ferrer( segle. XVII - segle. XVIII).
• Agent secret de Carles III a Barcelona: Francesc Verneda i Serarols
• Tinent del Governador de Catalunya: Francesc de Sayol i de Quarteroni
• Coronel de cavalleria: Sebastià de Dalmau Oller (Barcelona, 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)
• Coronel d'infanteria del Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726 ): Juan Francisco Ferrer (incorporat posteriorment)
• Manuel de Ferrer i de Sitges
• Altres.
La família Gorgot en va mantenir la possessió d’aquest casal fins al segle XX.
Actualment és propietat de l'Ajuntament.
El sostre demogràfic de Vilamaniscle s’assolia al cens de 1877 amb 456 ànimes, amb una població escolaritzable estimada en 152 infants i joves, això em feia pensar que hi havia escoles abans de la dictadura franquista, de les que no trobava però, cap referència. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com