El Joan Dalmau Juscafresa publica unes magnifiques fotografies de l'església parroquial de Bellcaire, advocada a Sant Joan Baptista que es troba prop de la carretera d'Albons als peus del pujol on es situa el poble de Bellcaire d'Empordà coronat pel castell gòtic, que havia acollit les escoles públiques.
Patrimoni Gencat ens explica que és una construcció és de planta basilical de tres naus amb transsepte i un absis semicircular precedit per un espai presbiterial. Presenta sectors i elements de cronologia diversa. Les tres naus pertanyen a l'edificació preromànica. La central té volta de canó i les laterals de quart de cercle. Els arcs formers eren de ferradura però van ser modificats tardanament per ampliar-ne l'espai de pas. El transsepte, no sobresortint en planta, fou bastit encara abans que les naus, però el seu interior fou força alterat en construir-se la capçalera romànica actual, del segle XI. La formen un tram cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera. A l'exterior posseeix decoració llombarda formada per arcuacions que emmarquen finestres cegues. De la capçalera preromànica -absis central rectangular i absidioles semicirculars- queden restes de l'absidiola del costat nord. Les obres de restauració recents han descobert els fonaments de l'antic absis central, carrat. Al subsòl de la nau central han aparegut restes d'una edificació de planta rectangular. El parament de les naus es de lloses de gres, amb algunes filades d'espiga; el del transsepte el formen pedres calcàries desbastades; el de la capçalera és de petits carreus, escairats.
![]()
![]()
![]()
Hi ha dues portes laterals i algunes finestres preromàniques. Les obertures del frontis -portada, rosetó- pertanyen a una reforma d'època gòtica, així com l'ossari que hi ha en aquest lloc.
Els fragments de pintura mural van ser recuperats i es troben en part al Museu d'Art de Girona i en part en una col•lecció particular.
L'església de Sant Joan in Bedenga (antic topònim de Bellcaire) és citada l'any 1002 com a possessió de la Seu de Girona en una butlla del papa Silvestre II. L'any 1182, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria d'Ullà és concedida a aquesta canònica agustina, la possessió de la parròquia de Sant Joan de Bidinga.
En un moment entre els segles XVII i XVIII, la parròquia de Sant Joan fou traslladada al castell de Bellcaire, convertint una de les seves ales -la sala major- en església. Aquest antic temple restà com a capella del cementiri -situat al seu costat de migdia. Havia arribat a un estat d'abandó molt lamentable quan s'hi iniciaren unes obres de consolidació l'any 1960 que aviat quedaren interrompudes; el cementiri havia estat desafectat. La restauració definitiva s'ha dut a terme -pels serveis de la Diputació de Girona amb la participació de la Generalitat- als anys 80. Les obres, amb la reobertura al culte de l'església, s'inauguraren el 1984. El temple es dreça en un indret ja ocupat en època romana. Es veuen carreus romans reaprofitats a les naus i una columneta estriada a les finestres cegues de la capçalera. Les obres recents no han anat seguides de treballs arqueològics complets com hauria estat convenient, però s'han recuperat materials des d'època romana a la Baixa Edat Mitjana. No s'ha estudiat la necròpolis amb sepultures de lloses (s.XI-XIII) que es descobrí al sud del temple.
Els testimonis arquitectònics explorats -antic absis central, edifici sota les naus- s'han deixat en un espai accessible, gràcies als mòduls de fusta que formen part de la nova pavimentació del temple
Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava a: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=3&pos=24
Tradicionalment les escoles de Bellcaire havien estat instal•lades a l'edifici del Castell (reg. 1347), fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) per adaptar l'edifici a la funció escolar.
![]()
Tot i que es coneix un projecte no realitzat per a escola de nenes signat per Joan Baca i Reixach [1905-2003] l'any 1935, no és fins a la construcció de l'edifici actual que el poble compta amb edifici escolar.
Les Escoles Nacionals varen ser inaugurades en el curs 1969-1970. Han estat reformades en els anys 80 i actualment reben el nom de CEIP El Rajaret i juntament amb les escoles d'Albons i d'Ullà configuren la ZER Montgrí.
Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres. En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules. El conjunt està envoltat del pati de jocs.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recordeu SEMPRE que ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic per als catalans és un imperatiu ètic.
Patrimoni Gencat ens explica que és una construcció és de planta basilical de tres naus amb transsepte i un absis semicircular precedit per un espai presbiterial. Presenta sectors i elements de cronologia diversa. Les tres naus pertanyen a l'edificació preromànica. La central té volta de canó i les laterals de quart de cercle. Els arcs formers eren de ferradura però van ser modificats tardanament per ampliar-ne l'espai de pas. El transsepte, no sobresortint en planta, fou bastit encara abans que les naus, però el seu interior fou força alterat en construir-se la capçalera romànica actual, del segle XI. La formen un tram cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera. A l'exterior posseeix decoració llombarda formada per arcuacions que emmarquen finestres cegues. De la capçalera preromànica -absis central rectangular i absidioles semicirculars- queden restes de l'absidiola del costat nord. Les obres de restauració recents han descobert els fonaments de l'antic absis central, carrat. Al subsòl de la nau central han aparegut restes d'una edificació de planta rectangular. El parament de les naus es de lloses de gres, amb algunes filades d'espiga; el del transsepte el formen pedres calcàries desbastades; el de la capçalera és de petits carreus, escairats.
Hi ha dues portes laterals i algunes finestres preromàniques. Les obertures del frontis -portada, rosetó- pertanyen a una reforma d'època gòtica, així com l'ossari que hi ha en aquest lloc.
Els fragments de pintura mural van ser recuperats i es troben en part al Museu d'Art de Girona i en part en una col•lecció particular.
L'església de Sant Joan in Bedenga (antic topònim de Bellcaire) és citada l'any 1002 com a possessió de la Seu de Girona en una butlla del papa Silvestre II. L'any 1182, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria d'Ullà és concedida a aquesta canònica agustina, la possessió de la parròquia de Sant Joan de Bidinga.
En un moment entre els segles XVII i XVIII, la parròquia de Sant Joan fou traslladada al castell de Bellcaire, convertint una de les seves ales -la sala major- en església. Aquest antic temple restà com a capella del cementiri -situat al seu costat de migdia. Havia arribat a un estat d'abandó molt lamentable quan s'hi iniciaren unes obres de consolidació l'any 1960 que aviat quedaren interrompudes; el cementiri havia estat desafectat. La restauració definitiva s'ha dut a terme -pels serveis de la Diputació de Girona amb la participació de la Generalitat- als anys 80. Les obres, amb la reobertura al culte de l'església, s'inauguraren el 1984. El temple es dreça en un indret ja ocupat en època romana. Es veuen carreus romans reaprofitats a les naus i una columneta estriada a les finestres cegues de la capçalera. Les obres recents no han anat seguides de treballs arqueològics complets com hauria estat convenient, però s'han recuperat materials des d'època romana a la Baixa Edat Mitjana. No s'ha estudiat la necròpolis amb sepultures de lloses (s.XI-XIII) que es descobrí al sud del temple.
Els testimonis arquitectònics explorats -antic absis central, edifici sota les naus- s'han deixat en un espai accessible, gràcies als mòduls de fusta que formen part de la nova pavimentació del temple
Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava a: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=3&pos=24
Tradicionalment les escoles de Bellcaire havien estat instal•lades a l'edifici del Castell (reg. 1347), fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) per adaptar l'edifici a la funció escolar.
Tot i que es coneix un projecte no realitzat per a escola de nenes signat per Joan Baca i Reixach [1905-2003] l'any 1935, no és fins a la construcció de l'edifici actual que el poble compta amb edifici escolar.
Les Escoles Nacionals varen ser inaugurades en el curs 1969-1970. Han estat reformades en els anys 80 i actualment reben el nom de CEIP El Rajaret i juntament amb les escoles d'Albons i d'Ullà configuren la ZER Montgrí.
Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres. En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules. El conjunt està envoltat del pati de jocs.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recordeu SEMPRE que ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic per als catalans és un imperatiu ètic.