El Joan Dalmau Juscafresa, retratava l'església parroquial de Sant Julià de Boada, avui al terme de Palau-sator, la descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions que es troba a la plana, prop de la carretera de la Bisbal a Pals. És d'una sola nau capçada per un absis trapezoïdal. La nau de dues crugies i l'absis tenen l'eix desplaçat vers la dreta. Aquesta irregularitat també s'acusa a l'exterior. Al mur de migdia, uns carreus escairats a la part superior accentuen l'angle que formen les dues crugies separades per un arc toral de ferradura amb els muntants reculats respecte a l'arrencada de l'arc. L'arc triomfal, també de ferradura, presenta uns relleus decoratius a les impostes. A la volta de canó, una mica ultrapassada, s'endevina l'empremta del cindri. Al tram occidental del mur de migdia hi ha la porta d'accés, que la restauració va retornar a la forma que inicialment devia tenir, d'arc de ferradura. El sòl conserva un enllosat antic de peces rectangulars de pedra sorrenca, que presenten diferents nivells.
![]()
![]()
Un campanar d'espadanya capçat s'alça sobre l'arc triomfal.
Tot l'aparell de construcció és de pedra arenosa sense treballar, disposada irregularment tret d'alguns carreus grans, més regulars, esparsos. A banda i banda, sota la coberta, a la crugia més propera a l'absis hi ha sengles filades de lloses inclinades.
Al presbiteri i en alguns punts de la nau hi ha restes de pintures romàniques, part de les quals van ser traslladades al Museu d'Art de Girona.
Documentada des del 994, sembla que correspon a l'"Eclesiam de Boada", que Ramon Berenguer III deixà en un testament el 1131 a la canònica de Girona, i a l'alou que, segons una butlla papal del 1103, el monestir de Sant Feliu de Guíxols posseïa a "Iofredi" de Boada.
Malgrat que l 'església de Sant Julià de Boada, és un dels edificis religiosos anteriors al romànic més notables de la comarca, durant anys ha estat usat com a dependència agrícola d'una masia.
L'any 1958, l'adquirí la Diputació de Girona, i la va restaurar (1980-1981).
![]()
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
Estem esperant resposta de l’autoria del edifici de l’actual ajuntament, que ocupa les escoles anteriors a la dictadura franquista.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Un campanar d'espadanya capçat s'alça sobre l'arc triomfal.
Tot l'aparell de construcció és de pedra arenosa sense treballar, disposada irregularment tret d'alguns carreus grans, més regulars, esparsos. A banda i banda, sota la coberta, a la crugia més propera a l'absis hi ha sengles filades de lloses inclinades.
Al presbiteri i en alguns punts de la nau hi ha restes de pintures romàniques, part de les quals van ser traslladades al Museu d'Art de Girona.
Documentada des del 994, sembla que correspon a l'"Eclesiam de Boada", que Ramon Berenguer III deixà en un testament el 1131 a la canònica de Girona, i a l'alou que, segons una butlla papal del 1103, el monestir de Sant Feliu de Guíxols posseïa a "Iofredi" de Boada.
Malgrat que l 'església de Sant Julià de Boada, és un dels edificis religiosos anteriors al romànic més notables de la comarca, durant anys ha estat usat com a dependència agrícola d'una masia.
L'any 1958, l'adquirí la Diputació de Girona, i la va restaurar (1980-1981).
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
Estem esperant resposta de l’autoria del edifici de l’actual ajuntament, que ocupa les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com