Pujàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts, i l’Antonio Mora Vergés fins a Rocacorba, talaia de les altes valls de Biert i Llémena i sentinella avançat del pla de Girona.
El Santuari està un xic per sota de les antenes situades a 977 metres , això i el fet que l’accés no estigui asfaltat, fa que moltes persones, facin la pujada – que fins en cotxe té el seu mèrit – i es perdin la contemplació d’aquest ‘espai magnífic ‘, que podríem qualificar com el ‘Castell de Proa’ , emulant una semblant edificació ' el Castell de popa'– a una alçada molt inferior – de la comarca del Moianès.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba està a 925 metres per sobre del nivell del mar.
El castell de Rocacorba fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns (apareix anomenat l’any 1130 ), tot i que el primer document on es cita Rochacurva data de 1065.
El juliol de 1168 el rei Alfons el Cast infeudà el "castrum de Rochacorba" a Miró d'Hostoles. L'escriptura indica que l'oncle d'aquest havia adquirit, per canvi fet amb Berenguer de Rocacorba, el castell. Per enllaç matrimonial passà als Cartellà.
L’any 1479 els pagesos de La Muntanya se’n apoderaren , i l’any 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei.
Quan el castell va decaure, la seva església es transformà en santuari marià.
La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII.
![]()
Durant les restauracions fetes la dècada de 1980 aparegué l'estructura romànica de l'edifici, que havia quedat amagada per les reformes del segle XVIII.
Del castell primitiu només se'n conserven escasses restes. Els seus fonaments estan reaprofitats en les edificacions actuals. En destaca el Santuari de Rocacorba, datat del segle XVIII.
A la part occidental del penyal es conserven la base d'una torre, un tram de muralla d'uns 3 metres de llargada i un altre mur amb una obertura rectangular. Tant el parament de les restes de la torre com el de la muralla està fet amb pedra calcària irregular, de mida mitjana, mentre que el del mur està fet amb pedres més grosses lligades amb morter de calç.
No podíem accedir fins a la ‘Proa’ des d’on m’havien explicat a Pujarnol, que es fan visibles una bona part de la comarca del Pla de l’Estany, i les valls que conforma la Riera de Llémena abans de lliurar les seves aigües al Ter.
Malgrat trobar l’església tancada, deixava la sempiterna pregaria dels catalans a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !.
M’hauria agradat veure la replica de la talla gòtica de la Mare de Déu de la Pera, imatge d'alabastre policromada, l’original de la qual es conserva al Museu d'Art de Girona.
![]()
Fotografia del Josep Maria Viñolas Esteva.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és tasca de TOTS.
El Santuari està un xic per sota de les antenes situades a 977 metres , això i el fet que l’accés no estigui asfaltat, fa que moltes persones, facin la pujada – que fins en cotxe té el seu mèrit – i es perdin la contemplació d’aquest ‘espai magnífic ‘, que podríem qualificar com el ‘Castell de Proa’ , emulant una semblant edificació ' el Castell de popa'– a una alçada molt inferior – de la comarca del Moianès.
Patrimoni Gencat ens diu que el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba està a 925 metres per sobre del nivell del mar.
El castell de Rocacorba fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns (apareix anomenat l’any 1130 ), tot i que el primer document on es cita Rochacurva data de 1065.
El juliol de 1168 el rei Alfons el Cast infeudà el "castrum de Rochacorba" a Miró d'Hostoles. L'escriptura indica que l'oncle d'aquest havia adquirit, per canvi fet amb Berenguer de Rocacorba, el castell. Per enllaç matrimonial passà als Cartellà.
L’any 1479 els pagesos de La Muntanya se’n apoderaren , i l’any 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei.
Quan el castell va decaure, la seva església es transformà en santuari marià.
La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII.
Durant les restauracions fetes la dècada de 1980 aparegué l'estructura romànica de l'edifici, que havia quedat amagada per les reformes del segle XVIII.
Del castell primitiu només se'n conserven escasses restes. Els seus fonaments estan reaprofitats en les edificacions actuals. En destaca el Santuari de Rocacorba, datat del segle XVIII.
A la part occidental del penyal es conserven la base d'una torre, un tram de muralla d'uns 3 metres de llargada i un altre mur amb una obertura rectangular. Tant el parament de les restes de la torre com el de la muralla està fet amb pedra calcària irregular, de mida mitjana, mentre que el del mur està fet amb pedres més grosses lligades amb morter de calç.
No podíem accedir fins a la ‘Proa’ des d’on m’havien explicat a Pujarnol, que es fan visibles una bona part de la comarca del Pla de l’Estany, i les valls que conforma la Riera de Llémena abans de lliurar les seves aigües al Ter.
Malgrat trobar l’església tancada, deixava la sempiterna pregaria dels catalans a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !.
M’hauria agradat veure la replica de la talla gòtica de la Mare de Déu de la Pera, imatge d'alabastre policromada, l’original de la qual es conserva al Museu d'Art de Girona.
Fotografia del Josep Maria Viñolas Esteva.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és tasca de TOTS.