Corprèn la visió de les restes de l'antic pont de pedra medieval del Camí Reial que travessava la riera de Vallcanera poc abans d'arribar a Mallorquines, en desús des de la construcció de la carretera GI-555. M’enviava – El bon amic Joaquim Soler - des de l’arxiu de Sils unes fotografies fetes per l'empresa Janus durant l'excavació de 2003, que com la resta d’imatges d’aquesta breu crònica, formen part de l’Arxiu Municipal d’Imatges d’aquesta població de la Selva.
![]()
Desprès de les riuades de 1970 i 1971 que en van fer caure l’arc , i les obres d’un gasoducte soterrat que l’any 1990 en van fer caure l’estrep sud i les baranes de l’estrep nord; es veuen únicament un tros de la base d’aquest darrer ; una estructura quadrangular que mesura aproximadament 5,30 metres d'amplada, 6 metres de llargada i 1,40 metres d'alçada. L'aparell és de pedra lligada amb argamassa.
![]()
Originalment era de doble vessant i d'un sol ull d'arc de mig punt.
Joan Llinàs i Pol el data entre els segle XIII i XIV, però segurament fou objecte de reconstruccions i intervencions posteriors.
![]()
La fotografia del Josep Maria Font, de l’any 1970, que forma part de l’Arxiu Municipal d'Imatges de Sils, del tot bucòlica, forma dissortadament part ‘d’allò que el vent s’endugué’ .
Llegíem que es va plantejar refer aquesta infraestructura d’ alt interès històric i patrimonial , fins sembla que es va treballar en un projecte; dissortadament però tot sembla estar en contra : l’estat catastròfic de les finances públiques al REINO DE ESPAÑA, fruit al ensems de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, que no permet posar-hi data; el fet obvi que Sils està a Catalunya, i això en aquesta ‘Democraciola’ sempre resta punts; i l’onada, quasi tsunami de catalanofòbia, que amenaça d’endur-s’ho tot per endavant.
Desprès de les riuades de 1970 i 1971 que en van fer caure l’arc , i les obres d’un gasoducte soterrat que l’any 1990 en van fer caure l’estrep sud i les baranes de l’estrep nord; es veuen únicament un tros de la base d’aquest darrer ; una estructura quadrangular que mesura aproximadament 5,30 metres d'amplada, 6 metres de llargada i 1,40 metres d'alçada. L'aparell és de pedra lligada amb argamassa.
Originalment era de doble vessant i d'un sol ull d'arc de mig punt.
Joan Llinàs i Pol el data entre els segle XIII i XIV, però segurament fou objecte de reconstruccions i intervencions posteriors.
La fotografia del Josep Maria Font, de l’any 1970, que forma part de l’Arxiu Municipal d'Imatges de Sils, del tot bucòlica, forma dissortadament part ‘d’allò que el vent s’endugué’ .
Llegíem que es va plantejar refer aquesta infraestructura d’ alt interès històric i patrimonial , fins sembla que es va treballar en un projecte; dissortadament però tot sembla estar en contra : l’estat catastròfic de les finances públiques al REINO DE ESPAÑA, fruit al ensems de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, que no permet posar-hi data; el fet obvi que Sils està a Catalunya, i això en aquesta ‘Democraciola’ sempre resta punts; i l’onada, quasi tsunami de catalanofòbia, que amenaça d’endur-s’ho tot per endavant.