M’esforçava per retratar l’ermita de Sant Iscle i Santa Victoria, des del davant no sembla un edifici històric; des del darrera el manyoc de cables, amb la clara funció de ‘dessolar la terra’, m’ho confirma.
![]()
![]()
La meva visita no coincidia amb els horaris de visita, del lloc llegia :
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada la imatge de Nostra Senyora de la Salut, tocant a la font del Torrent de Canyomeres, començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, que exerciria com a morberia *, on els empestats de la vila eren conduïts.
L’any 1696 es duia a terme el primer Aplec, el segon diumenge del mes de maig, l’any següent, el Consell de la Vila, ‘institucionalitza’ l’aplec, i designa a la Mare de Déu de la Salut com a Excelsa Patrona de la Ciutat de Sabadell.
Des d’aquella data, en diverses ocasions relacionades sempre amb la pesta i/o altres epidèmies, la imatge era portada a l’església parroquial de Sant Felix.
No serà fins a la segona meitat del segle XX, que es planteja necessitat de construir ex novo un edifici per acollir la imatge de la Mare de Déu de la Salut, i als fidels que en nombre creixent la visitaven.
L’11 de maig de l’any 2008, Josep Àngel Saiz Meneses (Sisante, Conca, 1956), primer bisbe de la nova diòcesi erigida de Terrassa, va proclamar a la Mare de Déu de la Salut, Excelsa Patrona del Bisbat.
* MORBERIA f. ant.
Edifici on s'hospitalitzaven els malalts de pesta o d'altra malaltia contagiosa; cast. lazareto. Havem manat traure totes les persones ayxí malaltes com sanes de les dites cases fora de la vila en la morberia, doc. a. 1592 (RLR, lv, 91). Se a comensat a obrir las flecas... per provisió de las ortas y morberia, doc. a. 1654 (Canyelles Descr. 42).
Etim.: derivat de morber.
La capella de Sant Iscle i Santa Victòria es troba adossada a l'edifici de l'Hostatgeria de la Salut.
L'ermita, que data del segle X, va ser edificada damunt de les restes d'una vil•la romana.
D'aquests vestigis romans podem veure a dins de la capella la piscina de les termes i una imatge d'un mosaic amb la representació de Neptú que pavimentava l'espai, mentre que el mosaic original es troba exhibit al Museu d'Història des de l'any 1934.
La rehabilitació de l'ermita ha posat al descobert murs i altres elements arquitectònics de les diferents etapes constructives de l'edifici, que van tenir lloc en època gòtica (segles XIII i XIV) i més tard en època barroca (segle XVIII).
La meva visita no coincidia amb els horaris de visita, del lloc llegia :
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada la imatge de Nostra Senyora de la Salut, tocant a la font del Torrent de Canyomeres, començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, que exerciria com a morberia *, on els empestats de la vila eren conduïts.
L’any 1696 es duia a terme el primer Aplec, el segon diumenge del mes de maig, l’any següent, el Consell de la Vila, ‘institucionalitza’ l’aplec, i designa a la Mare de Déu de la Salut com a Excelsa Patrona de la Ciutat de Sabadell.
Des d’aquella data, en diverses ocasions relacionades sempre amb la pesta i/o altres epidèmies, la imatge era portada a l’església parroquial de Sant Felix.
No serà fins a la segona meitat del segle XX, que es planteja necessitat de construir ex novo un edifici per acollir la imatge de la Mare de Déu de la Salut, i als fidels que en nombre creixent la visitaven.
L’11 de maig de l’any 2008, Josep Àngel Saiz Meneses (Sisante, Conca, 1956), primer bisbe de la nova diòcesi erigida de Terrassa, va proclamar a la Mare de Déu de la Salut, Excelsa Patrona del Bisbat.
* MORBERIA f. ant.
Edifici on s'hospitalitzaven els malalts de pesta o d'altra malaltia contagiosa; cast. lazareto. Havem manat traure totes les persones ayxí malaltes com sanes de les dites cases fora de la vila en la morberia, doc. a. 1592 (RLR, lv, 91). Se a comensat a obrir las flecas... per provisió de las ortas y morberia, doc. a. 1654 (Canyelles Descr. 42).
Etim.: derivat de morber.
La capella de Sant Iscle i Santa Victòria es troba adossada a l'edifici de l'Hostatgeria de la Salut.
L'ermita, que data del segle X, va ser edificada damunt de les restes d'una vil•la romana.
D'aquests vestigis romans podem veure a dins de la capella la piscina de les termes i una imatge d'un mosaic amb la representació de Neptú que pavimentava l'espai, mentre que el mosaic original es troba exhibit al Museu d'Història des de l'any 1934.
La rehabilitació de l'ermita ha posat al descobert murs i altres elements arquitectònics de les diferents etapes constructives de l'edifici, que van tenir lloc en època gòtica (segles XIII i XIV) i més tard en època barroca (segle XVIII).