Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Retratava a indicació de l’alcalde d’Esponellà, l’edifici de l’antic Ajuntament, que acolli l’escola pública abans de la dictadura franquista.
A Sabadell tenen el Santuari de la Salut, prop del Cementiri, d’això se’n ha fet motiu de critica’ tenir la salut al costat del cementiri’, a Esponellà, l’edifici de l’antic Ajuntament, és en un dels seus murs, límit del fossar, aquí es podria dir que tenien ‘l’administració al costat del cementiri’, i certament si atenem a les dades de patrimoni històric i/o artístic d’Esponellà que publica el COAC, Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya-Girona:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Esponell%C3%A0
Haurem de convenir que l’Administració Local ha fet una minsa feina en aquest camp.
Malgrat la ‘catalanitat’ dels representants politics locals, no s’han fet les mínimes tasques de recuperació de la memòria històrica en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic. A 40 anys de la mort del sàtrapa, qualsevol explicació sona com la clàssica excusa del ‘mal pagador’.
M’explicaven que possiblement també a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià, s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix– anomena MONAGUILLO.
Hi ha una ‘nova escola’ , el Centre Educació Infantil i Primària Carles de Fortuny, donació l’any 1934 de Ramir Fonbtanet Sagrera, i Baldiri Bosch Ginjaume. Ens agradarà saber quan entraven en funcionament i qui en va ser l’autor.
Les 'cases dels mestres' acullen actualment la Llar d'Infants.
Esperem rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com des de l’Ajuntament d’Esponellà, de les escoles d’aquella població, i de les del Vilert.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Retratava a indicació de l’alcalde d’Esponellà, l’edifici de l’antic Ajuntament, que acolli l’escola pública abans de la dictadura franquista.
A Sabadell tenen el Santuari de la Salut, prop del Cementiri, d’això se’n ha fet motiu de critica’ tenir la salut al costat del cementiri’, a Esponellà, l’edifici de l’antic Ajuntament, és en un dels seus murs, límit del fossar, aquí es podria dir que tenien ‘l’administració al costat del cementiri’, i certament si atenem a les dades de patrimoni històric i/o artístic d’Esponellà que publica el COAC, Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya-Girona:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Esponell%C3%A0
Haurem de convenir que l’Administració Local ha fet una minsa feina en aquest camp.
Malgrat la ‘catalanitat’ dels representants politics locals, no s’han fet les mínimes tasques de recuperació de la memòria històrica en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic. A 40 anys de la mort del sàtrapa, qualsevol explicació sona com la clàssica excusa del ‘mal pagador’.
M’explicaven que possiblement també a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià, s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix– anomena MONAGUILLO.
Hi ha una ‘nova escola’ , el Centre Educació Infantil i Primària Carles de Fortuny, donació l’any 1934 de Ramir Fonbtanet Sagrera, i Baldiri Bosch Ginjaume. Ens agradarà saber quan entraven en funcionament i qui en va ser l’autor.
Les 'cases dels mestres' acullen actualment la Llar d'Infants.
Esperem rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com des de l’Ajuntament d’Esponellà, de les escoles d’aquella població, i de les del Vilert.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.