Llegia que la primera notícia documentada de l’església de Sant Feliu de Lladó, data de l'any 1017, tot i que existia abans l'any 1109 fou donada al priorat de Santa Maria.
![]()
L'edifici que es pot veure el feu construir el prior Tomàs Verdaguer ( 1737-1780), nascut a primers del segle divuitè a Sant Martí Vell, prop de Girona. Clogué uns brillants estudis acadèmics guanyant-se la borla doctoral en teologia i el bisbe de la diòcesi, Baltasar Bastero, li conferí el càrrec de secretari particular. L'any 1737 el prelat el va enviar a Roma per a resoldre diferents assumptes de la mitra. Durant la seva absència, el 29 de setembre de 1737 moria el prior Miquel Duran. El prelat va recomanar pel nou càrrec de prior el seu secretari Tomàs Verdaguer, que ja com a auxiliar del bisbe Bastero se'n feia molt mereixedor; així les coses, el prior electe el 17 de febrer de 1738 prengué possessió del càrrec per procura. Mentrestant el bisbe Bastero el nomenà vicari general de la diòcesi. Per atendre diversos assumptes relacionats amb la mitra hagué d'estar algun temps absent de Lladó. Per fi, retornat a la comunitat lladonina començà a resoldre els assumptes jurisdiccionals pendents i de prebendes endarrerides, tant de la Col•legiata de Santa Maria com de l'església de Sant Feliu, com el bisbe de Perpinyà que volia proveir la prepositura del Vilar que feia anys que estava adscrita a la prebenda de Lladó. Portat el plet a París els furs i raons del monestir de Lladó prevalgueren mercès a la vindicta que va fer-ne el seu prior. Però més tard sorgiren desavinences entre la mitra i el Priorat de santa Maria ja que es volia suprimir la dotació de l'avui Col•legiata de Lladó per a reforçar la dotació de la Seu Gironina. El prior Verdaguer, una vegada més, hi oposà unes grans dosis de raonament que serviren com a rèplica vàlida i convincent a les pretensions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796) de la Seu de Girona. Cap a mitja centúria el prior Verdaguer cregué necessari aixecar una nova església d'acord amb la creixença de la vila per atendre les necessitats religioses. Planejada la nova església, el poble acollí positivament la sol .licitud del prior i ja el 27 de març de l'any 1758 es va poder habilitar al culte la nova església, amb espaiosa nau que, realment, obria el cor a nous horitzons de vida cristiana.
El prior Verdaguer deixà escrites unes memòries històriques estudiant les institucions i capellanies vinculades a la prebenda de Santa Maria de Lladó. Las seva profunda pietat li féu escriure un Tríduum de desgreuges a practicar durant els dies de carnestoltes. El prior Verdaguer traspassà el 28 de setembre de 1780
Sabem per un carreu gravat que la nova església es començà l'any 1758. la inscripció diu així "INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII".
L’any 1761, les obres ja deurien haver acabat perquè aquesta data està inscrita en la façana flanquejant la porta.
Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Feliu es troba a cent metres del nucli antic del poble. L'actual temple és d'una sola nau, amb capelles laterals, transsepte i capçalera carrada a l'exterior i poligonal en l'interior. A la façana hi ha la porta rectangular feta amb grans pedres ben tallades i decorada molt simplement amb motllures. Més amunt s'obre un rosetó. El contorn superior del mur és corbat. A l'esquerra de la façana es dreça el campanar de planta quadrada i té un cos superior de vuit arcades apuntades. Acaba amb una terrassa. Una torre quadrada molt més baixa es troba a l'altre costat de la façana, és rematada per un teulat a quatre vents. Les voltes de la nau, les capelles i les capçaleres són de llunetes.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638
El Josep Salvany Blanch visitava Lladó l’any 1912, i pel que sembla no retratava aquest temple, que perdrà la funció parroquial l’any 1929, en benefici de l’església de l’antiga canònica advocada a Santa Maria.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Llad%C3%B3/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Tampoc en trobava imatges a : http://postalsantigues.cat/llado/
Ho preguntaré també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) una fotografia de data 6-VI-1982. Antiga Església Parroquial de Sant Feliu. Lladó. Alt Empordà
![]()
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels motius que aconsellaven aquest canvi que comportarà la degradació d’aquest edifici magnífic.
L'edifici que es pot veure el feu construir el prior Tomàs Verdaguer ( 1737-1780), nascut a primers del segle divuitè a Sant Martí Vell, prop de Girona. Clogué uns brillants estudis acadèmics guanyant-se la borla doctoral en teologia i el bisbe de la diòcesi, Baltasar Bastero, li conferí el càrrec de secretari particular. L'any 1737 el prelat el va enviar a Roma per a resoldre diferents assumptes de la mitra. Durant la seva absència, el 29 de setembre de 1737 moria el prior Miquel Duran. El prelat va recomanar pel nou càrrec de prior el seu secretari Tomàs Verdaguer, que ja com a auxiliar del bisbe Bastero se'n feia molt mereixedor; així les coses, el prior electe el 17 de febrer de 1738 prengué possessió del càrrec per procura. Mentrestant el bisbe Bastero el nomenà vicari general de la diòcesi. Per atendre diversos assumptes relacionats amb la mitra hagué d'estar algun temps absent de Lladó. Per fi, retornat a la comunitat lladonina començà a resoldre els assumptes jurisdiccionals pendents i de prebendes endarrerides, tant de la Col•legiata de Santa Maria com de l'església de Sant Feliu, com el bisbe de Perpinyà que volia proveir la prepositura del Vilar que feia anys que estava adscrita a la prebenda de Lladó. Portat el plet a París els furs i raons del monestir de Lladó prevalgueren mercès a la vindicta que va fer-ne el seu prior. Però més tard sorgiren desavinences entre la mitra i el Priorat de santa Maria ja que es volia suprimir la dotació de l'avui Col•legiata de Lladó per a reforçar la dotació de la Seu Gironina. El prior Verdaguer, una vegada més, hi oposà unes grans dosis de raonament que serviren com a rèplica vàlida i convincent a les pretensions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796) de la Seu de Girona. Cap a mitja centúria el prior Verdaguer cregué necessari aixecar una nova església d'acord amb la creixença de la vila per atendre les necessitats religioses. Planejada la nova església, el poble acollí positivament la sol .licitud del prior i ja el 27 de març de l'any 1758 es va poder habilitar al culte la nova església, amb espaiosa nau que, realment, obria el cor a nous horitzons de vida cristiana.
El prior Verdaguer deixà escrites unes memòries històriques estudiant les institucions i capellanies vinculades a la prebenda de Santa Maria de Lladó. Las seva profunda pietat li féu escriure un Tríduum de desgreuges a practicar durant els dies de carnestoltes. El prior Verdaguer traspassà el 28 de setembre de 1780
Sabem per un carreu gravat que la nova església es començà l'any 1758. la inscripció diu així "INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII".
L’any 1761, les obres ja deurien haver acabat perquè aquesta data està inscrita en la façana flanquejant la porta.
Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Feliu es troba a cent metres del nucli antic del poble. L'actual temple és d'una sola nau, amb capelles laterals, transsepte i capçalera carrada a l'exterior i poligonal en l'interior. A la façana hi ha la porta rectangular feta amb grans pedres ben tallades i decorada molt simplement amb motllures. Més amunt s'obre un rosetó. El contorn superior del mur és corbat. A l'esquerra de la façana es dreça el campanar de planta quadrada i té un cos superior de vuit arcades apuntades. Acaba amb una terrassa. Una torre quadrada molt més baixa es troba a l'altre costat de la façana, és rematada per un teulat a quatre vents. Les voltes de la nau, les capelles i les capçaleres són de llunetes.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638
El Josep Salvany Blanch visitava Lladó l’any 1912, i pel que sembla no retratava aquest temple, que perdrà la funció parroquial l’any 1929, en benefici de l’església de l’antiga canònica advocada a Santa Maria.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Llad%C3%B3/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Tampoc en trobava imatges a : http://postalsantigues.cat/llado/
Ho preguntaré també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) una fotografia de data 6-VI-1982. Antiga Església Parroquial de Sant Feliu. Lladó. Alt Empordà
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels motius que aconsellaven aquest canvi que comportarà la degradació d’aquest edifici magnífic.